Si alguna cosa està clara després del 20N és que ens encaminem cap a una coalició de facto entre PP i CiU. No hi haurà governs de coalició a Barcelona, ni a Madrid, però tots dos partits s’intercanviaran el suport polític i ideològic necessari per tal d’implantar les mesures d'ajust i de reforma defensades pels ideòlegs de la dreta neoliberal i per la canceller alemanya, Angela Merkel.

Tots dos partits han arribat al govern amb el mateix discurs: la crisi era conseqüència d'uns governs, ja fos el Tripartit o l'executiu de Zapatero, incompetents, que no infonien confiança. Tots dos partits han negat fins a l'últim segon que farien retallades dràstiques per no espantar el personal. Tots dos partits han fet de la confrontació Catalunya-Espanya, una font de desgast dels socialistes. Ara, les dues parts aparquen les seves diferències per combatre conjuntament la crisi i el 2013, és a dir quan toqui renegociar el sistema de finançament autonòmic, arribaran un "pacte" que millorarà en dos o tres mil milions el finançament de la Generalitat, i que serà venut com un gran avenç a Catalunya i una cessió necessària a Madrid. Per frenar l'independentisme i fer tornar a la cleda el nacionalisme.

Tots dos partits veuran com l’any 2012 serà pitjor que el 2011. L'economia no només creixerà menys, sinó que decreixerà. L'atur seguirà augmentant, tot i ser els millors, tornar la confiança i ser bussiness frendly.

Ambdues parts obeiran a Brusel·les i no posaran en qüestió ni el tipus de canvi de l'euro, ni reclamaran seriosament la implantació de bons europeus, ni demanaran l'elecció directa d'un president europeu.

Ambdues parts retallaran en Sanitat i Educació, pujaran els preus dels serveis públics, de les taxes i alguns impostos indirectes. Però no restabliran l'impost de successions, i tampoc baixaran l'impost de societats, enlloc de pujar l'IVA i retallar la quota empresarial a la SS que és el que hauria de fer si la prioritat fos crear ocupació.

Tampoc impulsaran una taxa sobre les transaccions financeres internacionals, ni castigaran a les multinacionals fiscalment per tenir les seves seus en paradisos fiscals, o mitjançant aranzels a les importacions dels seus productes elaborats en fàbriques deslocalitzades i que incompleixen la normativa laboral i ecològica espanyola i comunitària.

I vostès em diran que l'esquerra tampoc ha fet el que aquí es defensa. Efectivament, així li va.