La més que probable candidatura de Carme Chacón a la secretària general del PSOE ha originat una interessant controvèrsia sobre si una militant del PSC pot, o no, ser secretària general dels socialistes espanyols. Els que qüestionen aquesta possibilitat, Alfonso Guerra i José Bono, a més de tenir en la seva memòria que van perdre el congrés que va consagrar a Zapatero pel suport del PSC, fan referència al fet que els socialistes catalans s'han definit com un partit diferent al PSOE i que , per tant, no té sentit que una de les seves militants aspiri a la secretària general d'un partit que no és el seu. L'argument és racional però no es correspon amb el fet que el PSC participa en el Comitè Federal, en l'Executiva Federal i que, de moment, si més no, forma part del grup parlamentari socialista, és a dir dels principals òrgans interns i externs del partit.

L'argument no té fonament jurídic. Políticament, en canvi, Guerra i Bono utilitzen la constant reivindicació d'alguns sectors del PSC de tenir un grup parlamentari propi el que, de concretar-se, si crec inhabilitaria a un militant del PSC per liderar el PSOE. Quin grup parlamentari presidiria Carme Chacón si es consumés la separació?

Cada vegada que algun socialista català reivindica el grup parlamentari propi mantinc que si es demana la separació parlamentària, el més lògic és no participar en els òrgans que decideixen les polítiques del PSOE a nivell federal. Estar dins i fora d'una organització és, al meu entendre, impossible i irracional.

Jo sempre he dit que si el que es defensa és un model federal per a Espanya, s'han de tenir aliats en el conjunt de l'estat. I que la tasca del PSC és liderar els federalistes del PSOE, però des de dins, no reivindicant la segregació com fan els nacionalistes del PSC, captius de la ideologia dominant a Catalunya i incapaços pels seus complexos de traslladar al conjunt dels catalans avantatges de l'opció organitzativa escollida pel PSC.

El complex nacionalista d'alguns sectors del psc és una de les causes dels seus problemes electorals. Si els propis militants dubten del seu partit i consideren incompatible formar part del PSOE i defensar Catalunya com no van a dubtar els electors?.

Jo crec que el gran actiu del PSC és que la seva relació amb el PSOE és l'únic mitjà, ningú diu que fàcil, de transformar Espanya en un sentit federal.
Si algú pensa que això no és possible, ha propugnar no un grup parlamentari propi sinó sortir també de el Comitè Federal i de la Comissió Executiva. Però mentre això no passi, qualsevol militant del PSC està plenament legitimat per intentar liderar el socialisme espanyol, per molt que a Guerra i Bono, poc amants de l'Espanya federal, aquesta possibilitat irriti profundament els seus sentiments patris.