Vega presenta en exclusiva als socis del TR3SC el dimecres 16 de novembre '11 (21:00 h) a la Sala B de Luz de Gas a Barcelona el seu nou disc ‘La Cuenta Atrás’. En eldebat.cat / culturaioci.com l'hem entrevistada perquè ens expliqui el concepte de llum i foscor que descriuen la seva nova obra, ens parli de Llatinoamèrica, les seves neures o de com està el món musical.


Què et va passar el dia què va sortir el disc que ploraves desconsoladament?
Que em va entrar un atac d'ansietat, felicitat, cansament, no control de la situació ... Per que en algunes botigues el disc va sortir una mica abans i em vaig bloquejar. Pensava perquè el disc és al carrer i alhora veia els comentaris de la gent que l'havia aconseguit, que eren tan bonics, que vaig acabar sentint un cúmul de sentiments que van acabar en la típica plorera de no poder més i em vaig quedar més a gust que un arbust.

I què et comenta la gent?
Val que són els meus seguidors i no són objectius però quan no els agrada alguna cosa ho diuen. Els sona diferent però els agrada molt. És un dels meus discos més potents perquè té molta càrrega emocional.

I per a tu que significa el disc respecte a la resta?
És una petita mostra de determinació. El disc representa la lluita per un somni i és el que representa un projecte més personal i satisfactori. Encara que no hagués venut un disc hagués valgut la pena.

Deies que la portada del disc és la llum i l'interior la foscor
Si, busco llum en totes les seves formes i en tots els meus discos hi ha referències. Crec que la llum te la aporten les persones que tens al voltant i necessito gent que desprengui llum i em de sensacions de pau i tranquil•litat encara que això també pot ser degut als dimonis que tinc dins. Sóc escriptora i composo les meves pròpies cançons i és fàcil que dins meu arrossegui rosaris i tingui turments.

La portada és més clara i la rosa és la part afable que veu la gent i l'interior és el que porto per dins, una dona de caràcter, aquesta noia dura que de vegades pateix.

Em van estar veient 24 hores per un canal de televisió amb 23 anys i amb un caràcter més adolescent, temperamental, descontrolat, no saps el que vols i em vaig esforçar i amb el temps he arribat a ser una persona riallera. Però sóc d'extrems, pateixo molt per moltes coses. És un rosari que porto per dins però com qualsevol persona.

La portada és més clara i la rosa és la part afable que veu la gent i l'interior és el que porto per dins, una dona de caràcter, aquesta noia dura que de vegades pateix

Instrumentalment també has buscat més foscor
He buscat que sigui més fidel al que jo sóc com artista. Sóc una amant del rock. M'agraden molt The Smiths, amb melodies molt fosques, la música anglo, no Lady Gaga o Kate Perry, si no cançons més èpiques on la malenconia i la foscor és més present en les harmonies. Em sento molt còmoda en aquests registres més greus. Arribo perfectament a la notes més altes però m'avorreixo de cantar fi. Hi ha gent que ho interpreta com mancances de possibilitats vocals però en aquest disc li vaig dir al productor: vull que el meu disc soni com canto en directe, no vull que soni bonic. No vull dir que no canti bonic, canto d'una forma molt personal i trenco la veu moltes vegades i sóc tosca i vaig dir vull això.

És com en el disc 'Metamorfosi', que sono tan bonica i afable que no em sento representada. Tinc molt de caràcter i em veig tan dolça que no acaba de ser el que sóc exactament jo.





I parlant de llum i foscor, vas fer una gira pel sud-est asiàtic, 'ying i yang', segueixes alguna filosofia oriental?
Estic impressionada, veure aquesta cultura i com es prenen les coses i la pau en la qual viuen ... Es nota que són gent amb molta pau interior. No tenen sensació que el temps corri i és una cosa que et canvia el xip. També recordo el públic japonès, que no tenen ni idea d'espanyol o anglès i s'aixequen de la cadira i aplaudeixen però només per les impressions que perceben i aquí t'adones que tenen una altra manera de percebre les coses.

Tens algun pla per a Llatinoamèrica?
M'agradaria però està complicat. I suposo que si ho faig, serà com aquest disc, ho faré sola i això que tinc molts seguidors llatinoamericans. I penso que malgrat el que importen de Llatinoamèrica aquí, tot això que jo en dic 'patxanga' però no és folklore, perquè al meu el folklore llatí m'encanta, tipus reggaeton o cançó fàcil ballable, aquest tipus de música està una mica lluny de la realitat. Hi ha una brutal presència del rock a Llatinoamèrica i que no s'importa aquí. Gent com Rabanes, que em semblen la bomba i mai sonaran a Espanya i no poden ser més llatins.

A més crec que a Mèxic i Argentina agrada molt que les noies facin rock, amb caràcter, amb veus especials. Crec que tinc un mercat molt ampli, dit sigui sense supèrbia, però la meva música funcionaria molt bé a Llatinoamèrica sense ser la meva música llatina tot cantant en castellà.

Coneixes que repercussió ha tingut la teva música allà?
És curiós perquè cançons que no m'han radiat aquí (Espanya), han estat número u allà (Llatinoamèrica) en algunes radiofórmules de Colòmbia o Argentina i a la meva oficina de 'management' arriben peticions per fer concerts allà i crec que si no em va millor allà és perquè no vaig. Potser hauria d'anar a fer una 'promo'.




En els teus discos pretens entretenir i conscienciar, sobre què vol conscienciar en aquest disc?
Dic que sóc cantautora però no com ho és Serrat o Ismael Serrano, cantautors de demanda política i social, però algunes de les meves cançons tenen immersos els valors que la meva família em va inculcar: l'ésser una persona noble, l'amistat, l'honor, la llibertat , l'orgull de sentir-nos com som i no tenir prejudicis cap als altres i un dels que està més presents és que si estem aquí és per ajudar al del costat. I no cal anar molt lluny, si mires a la dreta veuràs que tens algú patint.

I en el món de la música us doneu la mà els uns als altres?
No i no entenc perquè. Tinc tanta confiança en mi mateixa i què en el que faig sóc única i que com jo no hi ha dos en el que jo faig que el cantar amb algú que es dedica al mateix que jo i pugui estar enfocat al mateix públic ... A mi m’enriqueix, ni em resta ni em roba. La realitat és que tothom tira per tenir un padrí i després no volen ser-ho d'altres i això és un reflex d'inseguretat en si mateixos. A mi tant me fa.