Josep Antoni Duran Lleida ha dit a Twitter que el discurs de Rajoy li recorda a allò de "Espanya, una, grande y libre". Si és així caldrà recordar-li que aquesta Espanya està entrant en les institucions catalanes de la mà de CiU. Tampoc és una gran novetat. A Franco, una bona part de la burgesia catalana, l’aplaudia amb fervor quan entrava a Barcelona per la Diagonal.

La coherència no sembla una qualitat pròpia de la política. D'altra banda, el discurs de Rajoy assumeix que Espanya és una colònia alemanya i no entra en els temes fonamentals de la nostra economia. Res sobre el tipus de canvi, els bons europeus, els aranzels contra el dúmping social i ecològic ni els tipus d'interès. Res sobre com democratitzar les decisions de la Unió Europea, no sigui cas que s'enfadi la senyora Merkel. Jo diria que el discurs sonava a "una gran" colònia alemanya. I, és clar, si no es pot governar sobre el que és important, caldrà fer-ho sobre el que resulta més secundari, és a dir, sobre el que és competència de les comunitats autònomes.

Duran es queixa, també, de que Rajoy no parla de l'Espanya plural. Però, va treballar ell per defensar-la quan, almenys, Zapatero, ho va intentar?

Si us plau, menys comèdia i més coherència.