Benvolguts Reis,

No sé si hem estat prou bons minyons o bones minyones aquest any. Us puc ben assegurar que n’hi ha que no han estat a l’altura d’allò que s’esperava d’ells. Per exemple, tota la banda de la trama Gürtel, o Urdangarín, on en Millet i la seva colla pessigolla… Si fóssiu poderosos, hauríeu de fer alguna cosa en favor del jutge Garzón, tot un artista a l’hora de batejar les operacions que dirigia. Si el Gürtel fos el cas Correa, no tindria ni la meitat de misteri o glamur. El cas de l’exjugadror d’handbol del Barça, amb Garzón hauria estat el cas Sau (truja en català, urdanga en basc, sau en alemany, de la mateixa manera que gürtel és cinturó o corretja).

Segur que recordeu, reis meus, quan la samarreta commemorativa de l’exjugador d’hanbol va ser sostreta de la paret del Palau Blaugrana per l’Escamot de l’Avellana amb ocasió d’una visita del Reus Deportiu d’hoquei. De seguida va ser reposada. Quan trigaran a retirar-la, ara, els dirigents del club? Trigraran tant o més que a desposseir Francisco Franco de la medalla del club?

Ja deveu estar prou encaboriats, reis, amb tot plegat! Sort en teniu que en Rajoy parla poc d’Espanya o ho fa en singular i, en canvi, fa un ús reiterat, abusiu i tot des del punt de vista estilístic, del terme nació. A un antinacionalista com jo, el discurs d’investidura de Rajoy em produeix fonamentalment fàstic. Jo no sabria gaire com explicar quins són els trets nacionals de la nació espanyola, però segur que n’hi ha que senten que pertanyen a aquesta comunitat, que hi creuen. No hi tinc res a dir. Les nacions són conceptes sovint tan inconcrets com efímers, circumstancials o instrumentals.

A mi, reis, em feu una mica de llàstima, ja us ho diré. El mòmio se us està acabant. Però no perdeu l’esperança, perquè representeu la unitat en la diversitat, que és una cosa que mola molt als nacionalistes. Als espanyols, perquè simbolitzeu la unitat d’Espanya. Als perifèrics, perquè serviu per donar arguments als seus detractors, per alimentar la confrontació, que és l’essència dels nacionalismes. Mireu Amaiur, per exemple. Gràcies a la seva justificació per no assistir a la sessió d’obertura de la legislatura i per abstenir-se en la investidura de Rajoy, heu guanyat uns lustres de coll.

El diputat Tardà, en canvi, tot i el seu aspecte tosc, és extraordinàriament més fi, i algú ho havia de dir. Els diputats d’ERC no assisteixen a la sessió parlamentària amb la Corona perquè, argumenten, els Borbó simbolitzen l’assimilacionisme i, a més, ells tampoc no anirien a fer-li la rosca a un rei català. És incontestable, benvolguts reis: com s’atribueix a Companys, primer la república.

Anava a demanar-vos alguna cosa, però sé que no podreu fer-me content. Però tranquils, reis, vosaltres aneu fent bondat i cada any les Corts es cuidaran que no us falti de res, ni tan sols haureu d’escriure una carta cada any perquè ja en teniu una, i magna, que val per sempre.