El document "Mucho PSOE por hacer" signat per Carme Chacón i una trentena de dirigents socialistes, entre ells Josep Borrell, Cristina Narbona, Javier Rojo, Juan Fernando López Aguilar o Francisco Caamaño, representa l'oficialització, precisament el dia del relleu a la presidència del govern espanyol, de la candidatura de la diputada catalana a la Secretaria General del PSOE.

El document és important pel fet de veure la llum més que pel seu contingut. No hi ha grans novetats, més enllà de reivindicar les primàries o d'exercir una autocrítica més o menys compartida pel conjunt dels socialistes. En tot cas, el missatge que es llança és el que resulta més trascendent. No s'accepta el lideratge de Rubalcaba i s'anuncia batalla al Congrés. És significatiu fixar-se en qui signa i, també, qui no ho fa. Els suports rebuts fins ara deixen fora el nucli central del PSOE per la qual cosa l'aventura de Carme Chacón no es presenta fàcil.

Carme Chacón, si vol tenir opcions, hauria de refer els pactes i aliances que van portar Zapatero a la secretària general. Per això el to del document em sembla contradictori amb aquest objectiu. Per més que Rubalcaba hagi estat el candidat, les crítiques abocades són imputables, essencialment, al fins ara president i secretari general.

En definitiva, s'inicia la confrontació, la qual cosa és positiva perquè sense debat obert no hi ha catarsi possible, però queden encara moltes batalles per davant. Iniciar les hostilitats no és garantia d'èxit.