Deia en el meu anterior article Chacón, a l'atac que la dirigent catalana s'havia equivocat amb el to 'antizapatero' del seu document Mucho PSOE por hacer. Primer, perquè no és molt estètic fer llenya de l'arbre caigut, sobre tot el mateix dia de l'enterrament. Segon, perquè la majoria dels signants havien format part de la gestió desqualificada. Però, sobretot, perquè Chacón necessita refer les aliances que van portar Zapatero a la secretària general del PSOE si vol guanyar un congrés en el qual no pot comptar amb els partidaris de Bono al Congrés del 2000. La ràpida resposta d'una vintena d'exalts càrrecs dels governs de ZP Sí estuvimos allí, propicia un revés important a l'exministra de Defensa. I, la veritat, és que els ho ha posat fàcil.

Jo crec que a Chacón li ha pogut l'ansietat. Encara dolguda per no haver pogut enfrontar-se a Rubalcaba en unes primàries, ha volgut córrer massa postulant-se a deshora i sense mesurar prou el seu discurs.

Ho deia ahir i ho repeteixo, iniciar hostilitats no garanteix guanyar la guerra. De moment el primer contraatac ha deixat a l'aspirant catalana ‘grogui’. Pot recuperar-se, però si ja ho tenia difícil abans de començar la seva posició actual és d'extrema debilitat. El seu pròxim moviment serà determinant. Per això li aconsello que controli la seva ansietat i que no s'envolti només de la seva claca i dirigents ressentits per haver estar “maltractats” en alguna ocasió, per molta raó que puguin tenir per estar dolguts.