El desastre.- A partir de la hipòtesi, o interpretació de la realitat per qui així ho entengui, plantejada a l’anterior article, - 'El preu del tauler d’escacs'-, no sembla que quedin gaires possibilitats per tal d’evitar el desastre. El Rei havia sacrificat tot el seu Poble, per tal que la partida no s’acabés durant el seu regnat. Un Rei sense Poble, al tauler de la economia, es tradueix en “Qui comprarà els bens de consum un cop ofegats els consumidors?”. Havia fet fallida doncs, si més no, l’economia productiva. Tot i que l’economia financera, potser continuarà fent peripècies virtuals que deixaran bocabadats a propis i estranys; cal recordar que els garants, dissenyadors i des-reguladors del sistema son els que es van manifestar més sorpresos davant l’inici de l’actual crisi econòmica. Potser ha estat aquesta innocència la que els ha avalat per continuar comandant la nau durant la crisi que ells mateixos van provocar, tot i que no la veiessin venir.

El repte.- Una possibilitat de solució passaria per un nou repartiment de les rendes del capital afavorint les rendes del treball. Però aquest supòsit , és a dir que els que decideixen cedeixin part del seu poder econòmic en favor dels que pateixen les decisions, tampoc sembla previsible. La qual cosa ens aboca a una conseqüència més dràstica i que no respectaria les regles del joc dels operadors actuals del sistema.

La renovació dels jugadors.- Preveient, doncs, la continuïtat de la nostra dependència política dels mercats, la dependència d’aquests quant al preu de les matèries primeres, sobretot en les zones geogràfiques en que subsisteixi economia productiva, la no cessió voluntària de poder per part de qui el té...a Europa ens queda no només el record de l’ideari revolucionari, sinó també l’esperança de no ser colonitzats amb tant poc respecte per part de les noves metròpolis, com el que varem desplegar nosaltres amb les nostres antigues colònies. Així i si els EUA, mitjançant l’atemperament del tipus de canvi del dolar en relació a l’euro, permet que arribem a veure-ho, assistirem gelosos al boom econòmic xinés i d’altres mercats emergents.

Marc de joc envellit.- Totes aquestes novetats però, de moment, i segurament per sempre més, forçosament s’han d’encabir, amb totes les conseqüències negatives pel medi-ambient, en el mateix Planeta que ja varem maltractar nosaltres amb el nostre desenvolupament. I només mentre aquest ens ho permeti. Per tant, podem canviar regles, jugadors, repartir millor la riquesa...però si de les coses que es poden fer, no ens enganyem, només es faran aquelles que facin altres enlloc de nosaltres, com el fet de ser ultrapassats pel protagonisme d’altres àrees geogràfiques, per quin motiu hauríem d’ocupar-nos per un Planeta que cada vegada sentim menys nostre?