El president Montilla ja és senador. Podrem estar d'acord o no amb aquesta decisió però el que és inconcebible és l'execució sumaríssima a la qual s'ha vist sotmès. Alguns columnistes del 'règim', que, per cert sempre han viscut de subvencions públiques i que es van arrossegar als peus del mateix Montilla, per exemple, durant la Fira de Frankfurt, ara consideren que l'ex president es pixa –cito textualment la referència– a la Generalitat acceptant ser senador. Senador en representació del Parlament, per cert.

Montilla no vol seguir en primera línia de la política. De fet, ha rebutjat en diverses ocasions les propostes que li han realitzat perquè assumís la presidència del PSC en el pròxim congrés. No obstant això, l'expresident vol seguir en política. Hi té tot el dret. I aquest fet l'ha condemnat. En fi, torna la vella història que Montilla no és digne per a res. Tampoc ho era per ser president perquè no tenia èpica –avui tenim èpica i retallades– o perquè no era català de soca-rel. Encara recordo aquelles pintades que deien CiU+ERC = Catalunya. Deixaven ben clar qui era català. Els socialistes no teníem aquest dret. Torna aquest vell sectarisme, aquests aires de superioritat, aquest racisme que surt a borbolls sustentat en la ràbia i l'enveja.

Diuen, ofesos, que insulta la institució. Per què? Montilla, amb els seus errors, va estar a l'altura de la presidència. Ara que no és president què ha de fer? Dedicar-se a fer conferències i anar a festes i celebracions? Muntar una fundació? Hi ha una dada humà que alguns no tenen en compte. Els presidents Tarradellas i Pujol tenien una certa edat quan van deixar el càrrec. I, algú pot dir-me que el president Pujol hagi deixat la política? No segueix sent president del seu partit? És digne fer política entre bambolines i com a cap visible de CiU, i no ho és fer-ho des del PSC?

El president Maragall, per la seva banda, està afectat d'una malaltia i ha reduït la seva activitat a la seva lluita contra l'Alzheimer. Però el president Montilla va deixar de ser president amb 55 anys. No té dret a decidir el seu futur?

A més, Montilla ha optat pel Senat. Què haguessin dit aquestes veus que,sempre orquestrades estan en possessió de la veritat si hagués optat per anar a assessorar una empresa privada com el grup Murdoch, com bé recorda Albert Sáez, el director adjunt d''El Periódico '. O a Endesa o Gas Natural Fenosa, com han fet els presidents Aznar i González. Cap dels dos ha renunciat a la seva pensió vitalícia. El president Montilla no la té i tampoc tindrà dos salaris, com alguns molt ufanosos s'han llançat a difamar. Montilla, simplement, vol seguir fent política. I molt malament no ho ha fet. Potser ara, després d'una dura derrota, caldria recordar que el PSC, amb ell de primer secretari, ha aconseguit estar al cim.

D'altres, això no es pot dir. Per això, els pitjors, els de casa. Molts dels dirigents que ara ajusten comptes amb l'encara primer secretari del PSC han estat al seu costat quan el vent bufava a favor. Ara cal prendre posicions. Es pot estar en contra de la decisió del president Montilla, però jutjar-la amb l’acarnissment que fan uns que consideren que la Generalitat és de la seva propietat –nacionalista esclar–, amb l'anonimat d'altres que ara es prenen venjança –encara que cap no va dimitir del seu escó al Parlament–, i amb l'entusiasme amb què els xarlatans se sumen al pensament únic és d’una baixesa supina. I ara, benvinguts siguin els insults dels uns, dels altres i dels xarlatans. Tots, en conjunt, fariseus.