Em cansa profundament la cantarella que vol deixar instal·lada la idea que no hi ha diferència substancial entre la dreta i l’esquerra o fins i tot la inexistència d’una dreta i una esquerra. El que ha passat és que la dreta fa molt poc de temps que ha hagut d’intentar convèncer i ha parlat a la població utilitzant principis com la igualtat i la justícia, propis de l’esquerra. Però són coses ben diferents les paraules i els fets. Poso només un parell d’exemples.

La majoria de CiU amb el suport del PP al govern de Catalunya ha eliminat impostos per als que més tenien i ara, per aconseguir ingressos, redueix despeses en matèries que utilitzen per igual rics i pobres. Ara, a més, intenta aconseguir els ingressos que va perdre, per exemple amb la supressió de l’impost de successions, posant una taxa sobre les receptes de medicaments. S’apugen les despeses i contribució de la totalitat dels ciutadans per mitjà d’aquestes taxes i les de l’aigua i l’energia mentre es redueixen els impostos als qui més en tenen.

Segon exemple: la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, governat per CiU també amb el suport del PP, fa una pujada històrica dels títols de viatge del transport públic. Si fa falta, no hi ha res a dir, és una qüestió també de prioritat. Ara bé, l’Ajuntament ha aprovat una reducció de la taxa de la Grua Municipal alhora que incrementa el preu del Bicing. Això passa, a més, mentre es destinen dos milions d’euros per reurbanitzar carrers i places on s’havia començat a fer estacions de Metro i on s’havia dit que l’aturada de les obres seria provisional. Si ja han aprovat les obres per fer desaparèixer els rastres de les futures estacions, tot fa pensar que la provisionalitat serà molt permanent.

Això vol dir que l’Ajuntament de Barcelona premia l’infractor usuari del vehicle privat contaminant en detriment de l’abonat al sistema de transport públic ecològic. Quin sentit té? Cap. Entre altres coses perquè la taxa del servei de grua es fixa segons els seus costos, tal com va reconèixer una sentència dels tribunals de justícia després d’una demanda del PP. O sigui, que si es baixa el preu de la grua, les pèrdues del sistema les haurem de pagar entre tots.

Per què he de pagar jo una part del servei de grua municipal? El transport públic és necessari i no em fa res que una part dels meus impostos vagi a parar a cobrir els seus costos. Però aparcar malament no és necessari i no veig per què he de contribuir a sufragar la negligència, incivisme o gasiveria dels altres.

En tots dos casos veiem com els governs de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona han pres decisions fiscals que afavoreixen els uns –gent amb diners, usuaris infractors de vehicle privat– i que comporten una reducció d’ingressos que volen compensar amb el que paguen els usuaris de sistemes públics necessaris que utilitzen també els més pobres.

Quan el PSOE va aprofundir en la supressió de l’impost de patrimoni i va decidir que fossin les rendes del treball la base dels seus ingressos, va fer exactament el mateix: carregar als treballadors la pèrdua d’ingressos.

Aquestes mesures governamentals indignen perquè són indignes i, a més, amb la Constitució a la mà, són de dubtosa legalitat, atès que atempten contra els principis de progressivitat que consagra.

La dreta intenta amagar que la dreta existeix, com el llop que es cobreix amb pell de xai. Però és ben real i indigna.

PS: Parlant de política indigna, acaben de passar-me aquest enllaç, que és una evidència de la versió més baixa i rastrera de la política, absolutament indignant.