Un jutge de Huelva explica en un auto que ell no és ningú per jutjar el Rei, del qual es confessa admirador i seguidor des de la infància. La denúncia l’havia interposat una veïna de Huelva, en considerar que durant l’última cavalcada Baltasar havia llançat els caramels, un dels quals va anar a parar a la seva cara, amb una vehemència excessiva. El jutge afegeix que, en tractar-se d’una autoritat i d’un estranger, sobre la nacionalitat del qual hi ha una viva polèmica des de fa 2.000 anys, no es veu amb cor de determinar quina jurisdicció és competent en el cas.

Aquesta és la part curiosa de l’anècdota, encara que el jutge, en arxivar el cas, addueix que la senyora denunciant es va situar en una posició de risc permès, atès que sabia que plourien caramels, de la mateixa manera que qui juga a futbol s’arrisca a rebre una coça sense que aquesta pugui ser tractada com una causa penal. O sigui, en català planer, que si no vols pols no vagis a l’era.

També els jutjats s’interessen aquests dies per una causa en la qual estan implicats la Infanta Cristina i un empleat de la Casa Reial, a més del marit de la primera, l’ex-jugador d’handbol Iñaki Urdangarín. Es veu que a casa de la filla petita del rei d’Espanya anaven justos i els feien falta un milionets d’euros per arribar a final de mes.

Tot això passa mentre Joan Carles I es passeja amb ulleres fosques perquè “se” li ha posat un ull de vellut. Recalco el “se” per la indefinició del causant del cop i el vessament. Es veu que hi ha cases d’ulleres de sol que es freguen les mans només de pensar com poden incrementar les vendes si tothom es dedica a seguir la moda reial.

A mi, les ulleres fosques no em preocupen gaire. Em sorprèn més la bena als ulls que han portat tots el qui han propiciat els negocis del marit de la Infanta i la bena als ulls que s’han posat tots el qui veien que passava alguna cosa però s’han estimat més callar. Però qui eren els clients d’Urdangarín? Sobretot institucions públiques o negocis emparats per institucions públiques a qui convenia un vel d’honorabilitat, segurament per cobrir-ne la mancança palmària. Són els alcaldes i regidors catalans amb sobresous els qui havien d’alçar la veu? Segurament que no.

Que visqui el senyor Joan Carles de Borbó i Borbó i que visqui la senyora Cristina de Borbó i Grècia. Molts anys i amb salut. Ara bé, crec que Joan Carles I ja ha fet tot el servei que havia de fer i no veig quina és la missió que ha de complir el Príncep d’Astúries i Girona. Potser ja ha arribat el moment que acabem amb aquesta comèdia. Que el Rei abdiqui en favor del poble d’una vegada i es proclami la república. Si no, ens podríem trobar que un bon dia un jutge digués que tots els tripijocs amb corona eren riscos permesos, com en el cas del rei Baltasar.