Tots els pronòstics i suggeriments per combatre la crisi coincideixen en que s’ha retallar i tornar enrere, que consisteix en desfer molta part del benestar i de l’excés de grandesa que s’ha creat sense uns fonaments sòlids.

Els governs, manipulats pel capitalisme, imposen mesures partidistes i de restricció en favor dels mes rics, els empresaris. Davant les dificultats per sobreviure molts decideixen tancar portes abans de quedar insolvents. Els sindicats, manipulats pel sistema, bramen al cel, perquè han de justificar el seu pressupost i el seus ingressos però ningú te la valentia de dir el que pensa perquè per la cadira i l’estatus en que està ubicat no acceptaria enfrontar-se amb la realitat.

L’empresariat aspira i lluita per l’acomiadament lliure de indemnitzacions. Aquesta podria ser una i molt bona mesura si s’accepta la congelació de tots els impostos i dels sous durant dos anys, rebaixant la facturació de la ma d’obra a 25€ l’hora en tots els gremis i articles i en totes les industries petites i grans d’arreu i el 30% de marge comercial, en tots els articles .

La llibertat de poder valorar el temps emprat per la construcció del producte es font de riquesa que l’empresariat ha explotat des de fa molts anys amb el suport de les institucions que ha permès l’excessiva especulació, causa de la catastròfica situació en que es troba la ciutadania amb recursos limitats.

Nomes potenciant el consum aconseguirem reactivar la producció i això ha de passar per l’abaratiment dels productes, lliurant-los de la sobrecarrega de beneficis sobre la ma d’obra si volem sortir del greu problema que representa l’atur .

Crec que algú amb sentit comú i de responsabilitat, tindria de mostrar interès perquè les industries, cadascuna en el seu ram, informes públicament quin es el cost real de producció com pot ser un cotxe, uns pantalons o un habitatge i un armari, per poder fer valoracions del perquè som allà on som.