Durant els anys de vaques grasses causats per la bombolla immobiliària, la població immigrant va augmentar extraordinàriament a Catalunya i a Espanya. Quan va esclatar la crisi, l’arribada d’estrangers es va alentir i van començar a augmentar els retorns. Fins que el 2011 s’ha girat finalment la truita i l'any s’ha tancat amb un saldo migratori negatiu. Una tendència que també s’aplica ara als ciutadans espanyols, que estan començant a emigrar un altre cop.

Segons les dades fetes públiques aquest dilluns per l’Instituto Nacional de Estadística (INE), durant el 2011 van abandonar el territori espanyol 507.740 persones, mentre que només hi van arribar 457.650. Això dóna un saldo migratori negatiu de 50.090 individus, el primer que es produeix des del 2002. Aquest saldo negatiu, a més, està repartit força equitativament entre estrangers (29.606) i ciutadans espanyols (20.484). L’INE preveu que el flux migratori seguirà sent negatiu fins al 2020.

Els catalans no marxen a l’estranger
A Catalunya la tendència és encara més acusada que en la mitjana estatal, amb una arribada de 121.055 individus el 2011 i una sortida de 157.368, per a un saldo migratori negatiu de 36.313. Aquesta xifra representa gairebé tres quartes parts (72,50%) del total estatal, i té un clar signe masculí: 34.142 homes estrangers han tornat als seus països des de Catalunya, per només 3.062 dones. Catalunya té una altra peculiaritat: és l’única Comunitat Autònoma on el 2011 els ciutadans espanyols no han emigrat, amb un saldo positiu de 892 persones.

Es trenca la tendència
Aquestes xifres representen un tomb a la tònica dels anys de creixement econòmic (2002-2008), durant els quals el flux migratori va aportar 3,7 milions de persones la població espanyola, a un ritme d’unes 600.000 els primers anys, de més de 700.000 el 2007 –el punt màxim– i que ja es va reduir a unes 440.000 el 2008, l’any que va esclatar la crisi. Els dos següents anys van tenir un creixement migratori gairebé nul, amb un guany de 47.362 individus el 2009 i de 62.156 el 2010. Els ciutadans espanyols van ser els primers a anticipar la tendència i les seves sortides i tornades van tenir saldo negatiu ja el 2009 (4.143) i el 2010 (-2.168).

A Catalunya, el 2009 va tenir un resultat migratori negatiu d’11.550 individus, degut bàsicament al retorn als seus països d’homes estrangers. Aquesta xifra es va veure compensada en bona part el 2010, amb un augment de 9.791 persones, causat especialment per l’arribada a Catalunya de dones estrangeres.