Poc a poc el nou Govern del Partit Popular va posant les coses al seu lloc. Els avenços socials en matèria de sexualitat, igualtat i, inclòs, en política penitenciària quedaran en paper mullat quan el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, passi de les paraules al fets.

Avui, de moment, ha regalat a l’auditori tota una declaració d’intencions quan ha anunciat una reforma de la llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. Dit d’una altra manera, impedirà l’avort a les menors d’edat que no tinguin el consentiment patern.

Una modificació més ideològica que pràctica, tenint en compte que la llei actual, vigent des de juliol del 2010, ja obliga a les menors a mantenir informats els pares. Ara, la reforma pretén retornar l’autoritat als pares, que tindran l’última paraula. Un matís que pren una notable rellevància en els casos –freqüents a Espanya- on la violència intrafamiliar, amenaces, coaccions, maltractaments són patiments habituals de les noies que s’han quedat embarassades.

Cadena perpètua
Gallardón, a més a més, ha anunciat aquest dimecres que el seu executiu "estudia la possible instauració" de la cadena perpètua. Això sí, "revisable". Segons Gallardón, serà una "pena excepcional" per a supòsits "molt restringits" però "que han assolit el màxim grau de repulsa social". Gallardón també ha promès que abordarà "amb la màxima prioritat" la reforma per a la lluita contra la multireincidència, en la línia dels compromisos adquirits pel govern espanyol amb el conseller d'Interior, Felip Puig.