Ara fa 50 dies mes o menys en que vam participar a les ultimes eleccions i els missatges que reben els catalans ens recorda massa al de temps passats i per tant a cap mena de missatge d’un futur clar per les angoixes del poble català.

Crec oportú fer una mica de memòria d’història, sobre tot la més recent. Un missatge clar que hem rebut de CIU, sobre tot abans de les diferents eleccions, el de “ARA NO TOCA”, referint-se a la independència de Catalunya. En les ultimes eleccions va estar argumentat amb l’excusa que al país no li convenia i que la prioritat era redreçar la seva economia, una raó de pes, però, perquè quan la economia estava en el seu millor el missatge va ser el mateix? “ARA NO TOCA”, argumentat que no era el moment adequat ja es podia perjudicar, per no dir acabar, amb una economia “SOLVENT” i en creixement continu, “llàstima de no haver-ho fet”. Si ho analitzem, hi trobem uns arguments contradictoris en si mateixos i que donen la trista sensació que el únic missatge que tenen es que els dirigents de CIU ja estan be a on estan i com estan.

Un missatge que tants sols ha servit per acceptar una economia que al final no va ser tant “SOLVENT” com deien i si van creixe sobre tot en casos particulars com Millet, si algú encara se recorda d’ell o el més actual “Urgadarin”, perquè lo que es la resta, l’economia de molts catalans es de tot, excepte solvent, retallades, avisos de fallida, atur, etc.

Una altre missatge que cal analitzar en detall i ho diem per la seva intencionalitat, es el comentari del Conseller de l’Interior, el Sr. Puig, dient que preferia a la monarquia que a un president d’una república “Española” , referint-se a possibles presidents com Aznar o Zapatero. Sembla que militants del PSC s’han donat conta abans que alguns dirigents de CIU, que la monarquia Española, el “psoE” o el “ppE”, dins de les seves grans diferencies tenen un punt i un objectiu clar, la “E” de España i no cal anar massa enrera per veure com han unit les seves forces per evitar amb la força de la constitució i les majories naturals Españolas a on els catalans pintem ben poc, que el poble de Catalunya obtingues lo que per dret els pertany, més autogovern i dret a decidir, que si algú no ho canvia, es tornaran unir amb l’excusa de controlar els pressupostos de les autonomies, que desprès de molts anys de dèficit fiscal, per no dir espoli i robatori per no fer enfadar a la molt Honorable Presidenta del Parlament, pot ser ens quedarem en res.

Creiem que desprès d’aquests missatges, el poble de Catalunya tant sols vol escoltar un missatge clar i català, la de la “C” de Catalunya, a on tots els partits, entitats, associacions que la tinguin i desitgin, uneixin les seves forces per alliberar el nostre país d’aquesta lacra en lloc de disputar-se uns escons, que si no posem remei, al final seran com els de les Diputacions, per repartir el diners que ens vulguin donar des de Madrid.