Toni Iommi (1948), el guitarrista fundador de Black Sabbath, ha estat diagnosticat amb limfoma, un càncer d’una part del sistema inmunològic encara que hi ha molts tipus. Les notícies al respecte que s’han donat als seguidors del grup que va crear el heavy metal (o un d’ells, si més no...) i autors de la coneguda cançó ‘Iron Man’ o d'altres com 'War Pigs' és que ha estat diagnosticat de forma primerenca i actualment està treballant en el tractament a seguir amb els seus metges.

La formació més mítica de Black Sabbath s’havia tornat a reunir després de més de 30 anys de separació (Tonny Iommi, Ozzy Osbourne, Geezer Butler i Bill Ward) per fer una gira mundial i gravar un disc nou (amb Rick Rubin, el ‘revifa-mastodonts’ musicals). Ara, els plans de gira estan en seriós perill després d’aquesta notícia. Està programa una actuació seva al festival Azkena Rock a Vitòria aquest pròxim estiu.




Van ser aquests quatre personatges els creadors, per a molts, del so distintiu del heavy metal i sobretot de l’stoner o el doom en els seus quatre primers discos considerats com obres mestres del gènere: ‘Black Sabbath’, ‘Paranoid’, ‘Master of Reality’ i ‘Vol.4’, sense desmerèixer la resta. Dit de forma molt bàsica, el que van fer va ser alentir el so del hard rock de finals dels seixanta i principis dels setanta i li van donar més protagonisme al baix i els solos desgarrats convertint-se en una mena de banda sonora de l’apocalipsi en la que abundaven les temàtiques d’un caire anguniós, macabre o de malaltia mental.

La mort del cantant Ronnie James Dio, cantant a Black Sabbath a principis dels vuitanta del segle passat (‘Mob Rules’, ‘Heaven & Hell’...) després de la marxa d’Ozzy, va trasbalsar la comunitat ‘metalera’ fa el 16 de maig de 2010. Dio, ‘la veu del heavy metal’, va morir d’un càncer d’estómac. Llavors, per temes de copyright, Black Sabbath (tots els anteriorment citats excepte Ozzy Osbourne i Bill Ward que va ser substituït per Vinnie Appice) giraven sota el nom Heaven & Hell.

A Espanya, Heaven & Hell havia de tocar a Saragossa però, segons va dir el propi Dio llavors als presents, un inoportú mal d’esquena no el va deixar tocar aquella ventosa nit. Altres llengües diuen que va haver-hi un problema de contracta entre el grup i l’organització i que al final va ser aquesta la raó per la qual no van tocar encara que l’escenari es va muntar. Va quedar per a la memòria la imatge de Dio de genolls demanant perdó als assistents. I una futura recompensa que mai va arribar.