Catalunya va acabar l’any amb una població de 7.432.830 persones, segons les primeres dades d’estimacions postcensals del 2011 fetes publiques aquest dilluns per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Això representa un lleugera pèrdua de població respecte a les dades anteriors, del 2010. Una pèrdua mínúscula, de només el 0,02 per mil (1.802 persones). Però que és significativa per ser el primer retrocés en nombre d’habitants a Catalunya des del 1940, en plena postguerra espanyola. La pèrdua d'habitants s'ha concentrat a la demarcació de Barcelona (-2.290 habitants) i, en menor mesura, a la de Tarragona (-452). Girona (+841) i Lleida (+99), en canvi, han guanyat població.

Aquesta dada trenca una tendència al creixement mantinguda ininterrompudament en els darrers 70 anys. I no es produeix per causes naturals, sinó perquè la crisi ha girat la truita del moviment migratori i ara hi ha més gent que marxa de Catalunya –bàsicament, immigrants recents que tornen als sues països, segons d’altres estudis– que no pas gent que hi arriba. En xifres, el creixement natural (la diferència entre naixements i defuncions) ha estat del 2,9 per mil, mentre que el saldo migratori ha estat del -3,2 per mil.

La tendència es va advertir l’any passat
Aquesta estimació representa un tomb absolut en la tendència de la darrera dècada, en què Catalunya ha crescut de mig milió de persones, sobretot pels efectes de la immigració. Entre el 2001 i el 2009, els increments de població anuals van ser sempre superiors als 100.000 individus. El 2010 ja es alentir considerablement aquest creixement, amb un augment de població de només 35.000 persones.