Carme Chacón o Alfredo Pérez Rubalcaba. Un dels dos avui serà proclamat avui a Sevilla nou secretari general del PSOE per liderar el partit en el seu període més crític dels darrers temps.

Carme Chacón ha aconseguit una cosa que a principis de desembre semblava impossible: convèncer fins i tot als seus adversaris que pot vèncer. La seva ànsia de victòria ha resultat tan contagiosa que ha pogut tenir efecte per si mateixa i ha posat a remolc la candidatura rival. Guanyarà o no guanyarà, però ahir va obligar a un significat membre de l'equip de Rubalcaba a convocar els periodistes per rebaixar l'eufòria chaconista amb una frase que no movia precisament a l'optimisme: "D'acord amb les nostres dades, no hi ha cap raó per sostenir que Rubalcaba no guanyarà ". Automàticament l'equip de Chacón va replicar: "Hem confrontat els suports i guanyarem per àmplia majoria". Hi va haver una escena que va semblar confirmar els pitjors presagis per als de Rubalcaba. Felipe González va assistir ahir a l'informe de gestió de José Luis Rodríguez Zapatero i només va parlar per defensar que Manuel Chaves, partidari de Rubalcaba, hauria de continuar com a president del partit.

La idea que es va instal·lar ahir al Congrés no era que guanyaria Chacón, sinó que s'estava produint un efecte bola de neu que feia preveure una victòria no tan ajustada. La col·laboradora més propera Chacón i menys optimista calculava una avantatge d'uns trenta delegats. Els més optimistes, entre ells exministres com Miguel Ángel Moratinos i Francisco Caamaño elevaven la previsió fins a noranta delegats, gairebé el 10% d'un total de 987. L'aritmètica ha canviat sobretot a partir del canvi de previsió de la delegació valenciana, que es preveia rubalcabista i al final s'ha convertit al chaconisme. Chacón guanya en les tres delegacions més nombroses (Andalusia, Catalunya i València) i apreta en totes les altres, i s'ha acabat notant el suport subtil que ha rebut de José Luis Rodríguez Zapatero i del propi Marcelino Iglesias, secretari d'organització. En les seves intervencions davant el plenari ambdós van exigir als delegats que acatin el resultat i donin suport a qui resulti vencedor, el que es va interpretar com una advertència contra les temptacions conspiratives de la vella guàrdia.

El més important que ha aconseguit Carme Chacón ha estat desmarcar el seu equip de la derrota, el que ha pesat com una llosa en el sí de Rubalcaba. Aquesta qüestió ha estat fonamental a Andalusia, on el PSOE es juga el ser o no ser. Amb Rubalcaba ja van perdre les generals, així que prefereixen no repetir. Diu el refrany que més val boig conegut que savi per conèixer, però al PSOE andalús han girat la truita. Davant del savi conegut, prefereixen el boig per conèixer, no per boig, sinó perquè els permet somiar. Resignat i aviciat, un delegat rubalcabista andalús va resumir amb ironia: "És cert, si guanya Carme Chacón, tot serà més divertit".

En quant als motius polítics, cal tenir en compte la voluntat de canvi generacional. La mitjana d'edat dels delegats al congrés és de 46 anys i el 71% ocupa un càrrec públic. Amb tot, Rubalcaba no es rendeix i ho fia tot a les seves dots de convicció en la presentació que farà avui del seu projecte polític en la formalització de la seva candidatura. L'exministre està molt convençut de la solidesa de la seva proposta davant la lleugeresa de la de la seva rival i no es descarta que faci algun anunci espectacular que decanti als delegats que encara no s'han definit i que podrien resultar decisius.

A tot això, un foc creuat subterrani està enfosquint la competició fins a l'últim minut. Denúncies de pressions i joc brut van sorgir en ambdós bàndols. Els rubalcabistas van acusar a l'aparell de Sevilla, chaconista, de vetar Alfonso Guerra com a delegat i, fins i tot, com a convidat per evitar que la seva enorme influència perjudiqués a Chacón, el que podria tenir un efecte bumerang si com s'assegurava en la caserna general de Rubalcaba Alfonso Guerra s'havia arremangat per reclutar delegats a Andalusia i a Extremadura, on exerceix pràcticament de virrei. Els partidaris de la candidata van denunciar pressions sistemàtiques de la vella guàrdia fins al punt que la mateixa Chacón va exclamar davant els seus partidaris: "Em sento com Messi esquivant les puntades de Pepe". La batalla es va empitjorar tant que va obligar els líders andalusos més enfrontats (Chaves i Griñán) a amagar una estona els sabres i apel·lar públicament a la llibertat dels delegats. Van proclamar successivament que la confrontació demostrava que el PSOE és "el partit més democràtic d'Espanya". La tensió només es va relaxar per i votar l'informe de gestió amb què Zapatero va posar fi al seu mandat: 731 delegats van optar pel final feliç.