RSS d'elDebat.cat
elDebat.cat
13/07/2012 14:26
Sin título
Accés a la informació d’Espanya, via Holanda
Alfons Quintà
Ismail Kadaré va afirmar que una de les possibilitats dels petits Estats o de les petites nacions és la de poder triar qui els envairà. Jo avui triaria ser envaït per Holanda. Gràcies a aquesta meravellosa nació, i en concret al seu ministeri de Finances, no pas a cap intrèpid periodista, coneixem finalment les condicions de la intervenció per la Unió Europea (UE) d’Espanya. Aquell ministeri va obrar amb naturalitat, perquè allí és banal que els ciutadans siguin informats de tot allò que els afecta. Aquí això no va així, sinó de manera antagònica.

Kadaré, de 76 anys, diverses vegades citat com a possible Premi Nobel de Literatura, és el millor escriptor albanès. Com a ciutadà d’un país minúscul i amb una tràgica història de tiranies, sap de què va. Ara nosaltres estem envaïts econòmicament per la UE. A molts ens sembla millor que no pas no estar-ho.

El tema de l’accés a la informació pública és cabdal i d’abast general. Ho afecta tot. Hauríem de tenir una llei clara i una pràctica real de la llibertat d’accés a la informació pública. És el dret de la ciutadania a saber tot el que l’afecta. Avui hi estem a milions d’anys llum.

De fet, molts lectors es poden preguntar de què parlo, atès que aquí no hi ha ni tan sols un debat sobre aquesta qüestió bàsica. Permet distingir una democràcia del que no ho és. Aquí encara estem en el paradigma del repugnant Cardenal Richelieu segons el qual “el secret és la primera cosa essencial en els afers de l’Estat”. Napoleó continuà la mateixa tradició, que arribà ben viva a Mitterrand. Espanya, i encara més la Catalunya actual, encara s’hi emmirallen.

El secretisme afectant el propi poder
El secretisme és una maldat que no afecta només els que estem fora del poder. He conegut consellers de tots el governs de la Generalitat. Parlant-hi, de vegades he constatat que, per vies discretes i menors, jo havia arribat a saber coses que ells ignoraven , malgrat que tenien fins i tot l’obligació de saber-les. Avui i aquí, les cúpules del poder poden obrar de manera que escandalitzaria a Richelieu. En haver-hi un món secret, també hi ha pràctiques secretes que poden arribar a ser grotesques. En puc explicar un complex cas, amanit de ridiculeses.

Fa un grapat d’anys que Jordi Pujol va fer que em truqués un personatge clau del poder pujolista, Mossèn Lluís Fenosa. Es va fer passar per una innocent font. Usant un pseudònim em va mostrar que sabia coses que no estaven a l’abast de gaire ningú. Després de parlar-li, només una o dos vegades, el vaig identificar, amb gran disgust per part seva. Malgrat la seva identificació em continuà trucant usant un fals nom. Després vaig parlar amb ell personalment, diverses vegades. Morí fa pocs anys, en una residència sacerdotal.

Vaig comentar aquella sorprenent aparició del personatge amb el meu admirat amic Ramon Trias Fargas. Em va explicar que ell també parlava sovint amb Mossèn Fenosa, a qui no s’estimava gens. Li parlava sempre per iniciativa del capellà –de fet de Pujol– esdevingut agent del llavors president de la Generalitat per a operacions complicadíssimes, sobretot respecte a UCD.

Algunes relacions amb UCD, que Fenosa em va explicar imprudentment, eren tan al·lucinants que ni vaig gosar exposar-les com periodista. Hagués passat per boig. Curant-me en salut, informava de tot al director del meu diari de llavors.

També curant-me en salut, reprodueixo aquí un magnífic retrat de mossèn Lluís Fenosa publicat per Màrius Carol. Pel que sé, o he sentit, es correspon a la realitat, encara que costi de creure. A la democràtica Holanda tot se sabria millor, perquè allí seria fàcil, en estar emparat, aconseguir proves documentals, fins i tot del gran nombre de trobades entre Pujol i Fenosa.

Trias va veure que Pujol usava el mossèn per fer-li arribar missatges o mitjos missatges i constatar la seva reacció. Així, després, Pujol podia explicar a Trias un nou tema –esbossat per Fenosa– fent-ho sota un angle que pogués convèncer Trias. En Ramon ho va entendre i en ocasions va usar el mossèn per fer arribar missatges a Pujol. Va fer bé. Per això, li va posar a mossèn Fenosa el motiu del “tam-tam”. El retorn a una imatge tribal podia correspondre a la fina ironia britànica de Trias. Altres polítics de CDC que també coneixien i patien la forma d’obrar del conjunt operatiu format per Pujol i Fenosa comparaven aquest darrer amb el monjo ortodox Rasputin, figura clau en el desprestigi final del tsarisme a Rússia.

Li dec a mossèn Fenosa conèixer, amb molts detalls, el gran afecte que el llavors president de la Generalitat sentia per l’actriu Carmen Sevilla. Es conegueren i ara n’obvio detalls. Tothom té dret a la vida privada i a la seva reserva. Aquí no hi pot entrar el dret a la informació. Per gran que sigui un principi jurídic –i el dret a la informació ho és– ha d’estar limitat per altres principis i per altres drets específics.

Florenci Pujol, no sabent res de banca catalana
Mesos després em va passar una cosa semblant amb el pare de Jordi Pujol, Florenci Pujol. També em va trucar anònimament, però sense usar cap pseudònim. Només em va dir que era un accionista de Banca Catalana, tema que jo havia destapat feia poc. De fet, les trucades de Fenosa i les posteriors de Florenci Pujol provenien i s’explicaven només per aquest fet.

Vaig identificar Florenci Pujol aviat, parlant per telèfon. Després el vaig veure, força llargament. Era una persona molt més seriosa que no pas mossèn Fenosa. Però sabia moltes menys coses, en particular respecte a Banca Catalana, malgrat ser-ne el pare real i el principal accionista. El seu millor informador era un modest conserge, molt amable, de cognom Costa, a qui jo havia saludat alguns cops. Quedava clar que, una vegada instaurada, la cultura del secret no té límits, en política o en afers, on també és bàsica.

Centralitat del dret a la informació
La centralitat del dret a saber tot el que té interès públic –amb excepcions justes, com les militars, i altres menys justes, però poques– és crucial als països anglosaxons. El gran historiador i pensador britànic Lord Acton (1834-1902) assolí un absolut consens social quan va dir: “Totes les coses secretes degeneren, fins i tot en l’administració de justícia. Res no és segur si, el que sigui, no acredita com pot suportar la discussió i el ser fet públic”.

Era una afirmació que lligava cent per cent amb la frase més coneguda del liberal Lord Acton: “El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament”. Precisament el dret a tenir el màxim d’informació pública és una barrera contra el poder absolut.

Més recentment, l’antic senador demòcrata i antic representant dels Estats Units a l’ONU Daniel Patrick Moyniham afirmà: “El secret és per als perdedors”. Moyniham, ja desaparegut, fou un gran estudiós d’aquest tema i de l’enfortiment de les identitats minoritzades, gràcies a la globalització. Havia de ser l’assessor d’una sèrie contractada per TV3 sobre aquest tema, que Jordi Pujol impedí. Pujol obrà com els que es varen oposar a la traducció de la Bíblia. Encara ara, vol que el tema dels drets nacionals sigui un instrument utilitari al seu servei, modelable només per ell, no pas un tema objectiu, a debatre, com tots els temes.

Una part important de la reacció del president Franklin D. Roosevelt a la depressió del 1929 fou emparar millor l’accés a la informació política i econòmica. El president Obama ha fet el mateix, amb la magnífica “Dodd-Frank Wall Street Reform and Consumer Protection Act”.

El seu contingut social més important és que permet reclamar indemnitzacions, per fets molt més lleus que “les preferents” d’aquí. Però a continuació destaca l’increment de l’accés a la informació de tot tipus.

És incomprensible que aquí el dret d’accés a tota la informació pública no sigui un tema crucial de debat polític. Per això hem arribat bestieses tan monumentals com que Rajoy es referís a l’anunci de la intervenció europea, feta per Luis de Guindos el dia abans, dient “lo de ayer” .

El dret a la informació no es protegeix amb la creació de més gabinets de premsa ni augmentant el nombre de paneres de Nadal per a periodistes. Aquestes són decisions són molt cares i van en contra de la informació pura, veraç, directa. Per tant, per ara, haurem de confiar en la realment democràtica Holanda i el seu democràtic i eficaç ministeri de Finances.
Imprimeix Enviar a un amic
La TafaneraMenéamedel.ico.usChuzaFacebookIndependènciaCatosferaTwitter
3Veure i / o afegir comentaris
EXCONVERGENT:Crec que seria bo si és separem de Espanya ajuntar-nos a H... CURIÓS:Aixó de la Carmen Sevilla i Jordi Pujol és per llogari cadires.S...
EXCONVERGENT
13 18:39:26/07/2012
Crec que seria bo si és separem de Espanya ajuntar-nos a Holanda encara que crec que a CIU li va millor esta dintre d´Espanya per seguir fen el que esta fem.Quina vergonya de partit....
CURIÓS
13 18:37:27/07/2012
Aixó de la Carmen Sevilla i Jordi Pujol és per llogari cadires.Si Catalunya s´independitza de Espanya .Es haurem de dur a Carmen Sevilla com el rapte de les Sabines!!!!
Trencaclosques
13 17:56:58/07/2012
parlant de manca de transparència... gairebé cap mitjàde comunicació espanyol es va fer ressò quan fa unes setmanes Amaiur va dur al Congreso una proposta pq es detallés quins eren els acreedors d'Espanya. Òbviament la majoria del Congreso hi va votar en contra. Hem de suposar q no fos el motiu la possible presència de deute il·legítim, impropi o odiós (com li vulgueu dir). Del q sí s'han fet ressò alguns és d'aspectes de la lletra petita delr escat molt significatius: http://www.expansion.com/blogs/roig/2012/07/12/llamenme-friki-pero-algo-huele-mal-en-el.html
Nou comentari
L'empresa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults i/o difamacions, per tal de preservar la imatge de les persones. El sistema guardarà el seu comentari junt a la seva IP (54.196.215.114)
*
*
Has de copiar, en el camp de text, els6 caràcters, del 0 al 9 i de l'A a la F

* Camps obligatoris
 
 
 

Follow Me on Pinterest

Eldebat.caton


Perfil de Twitter de Francesc Moreno, editor d'eldebat.cat
 
L'OPINIÓ MÉS LLEGIDA
CSS vàlid XHTML vàlid Gestor de continguts Creative Commons License
Portada | Política | Societat | Entrevistes | Opinió | A debat | Videos | El lector | TribunaLatina.com | Contactar | Qui som
Red Digital XXI S.L | NIF: B63898712 | Registre mercantil de Barcelona en el llibre nº 90363 diari 944 el dia 19 de Juliol del 2005 assentament 934 | CMS BabSoft
elDebat.cat