Els joves no són una prioritat en les polítiques de l'Estat. Ni ara, ni tradicionalment ha estat així. De fet, avui el Govern destina només el 2,9% de la seva despesa social a la joventut, sense incloure prestacions per desocupació, enfront del 6,6% del Regne Unit o el 6,5% de Dinamarca, segons es desprèn de l'estudi de l'Obra social 'La Caixa', La transició dels joves a la vida adulta.

Mentre que altres països europeus han invertit decididament en la transició acadèmica-laboral i en polítiques de vivenda pública, el model de creixement de l'Estat -basat en els darrers anys, sobretot, en el totxo i l'especulació del sòl- han marginat el col·lectiu jove, víctima fàcil d'estigmatitzacions- de les prioritats dels governs. L'atur juvenil, que lidera juntament amb Grècia el rànquing europeu, i la temporalitat dels contractes laborals fan que avui, ser jove i espanyol, sigui pràcticament un sinònim de precarietat.

Fa unes setmanes, l'oficina estadística comunitària, Eurostat, donava unes dades alarmants. L'atur en menors de 25 anys ha registrat un nou rècord al maig en assolir el 52,1%. La desocupació juvenil ha crescut cinc dècimes respecte al mes passat quan es va situar en el 51,6%. Les dades són realment feridores, però ho són més encara si les comparem amb Alemanya, on l'atur respon a una taxa del 7,9%.

Unes dades que estan amb sintonia amb l'estudi de l'Obra social 'La Caixa'. Segons aquest informe, que es va presentar ahir dimarts, el 44,1% dels joves espanyols viu a la llar familiar, enfront del 40,7% que ho feia el 2005. En l'actualitat, l'edat mitjana d'abandonament de la llar familiar a Espanya se situa al voltant dels 29 anys, enfront de països com Finlàndia on els seus joves s'independitzen amb 23.

Els experts indiquen que un país que no inverteix en els seus joves és un país destinat a empobrir-se. Mentrestant, cada dia més nois i noies marxen del país en busca d'oportunitats lluny d'Espanya.