Una de les 32 condicions, entre macroeconòmiques i de control i sanejament del sistema financer, que imposa Europa a Espanya per atorgar el rescat de fins a 100.000 milions, pot tenir una conseqüència molt directe per a la primera entitat financera –en volum d’actius– de l’Estat, Caixabank, que hauria de deixar d’estar controlada per La Caixa.

Això és el que es desprèn de l’esborrany de memoràndum del rescat, que deixa ben clar que la Unió Europea no vol que les antigues caixes d’estalvis –ara, bancaritzades– segueixin control·lant els bancs en què s’han transformat. “Les autoritats espanyoles prepararan, per a finals de novembre del 2012, canvis legislatius per aclarir el paper de les caixes d’estalvi en la seva qualitat d’accionistes de les entitats financeres, amb l’objectiu eventual de reduir les seves participacions per sota del nivell de control”, diu textualment l’esborrany de memoràndum.

L’operació de bancarització de La Caixa
Deixant de banda el matís que l’objectiu és “eventual”, això es traduiria en el fet que l’operació que va dissenyar La Caixa a començaments del 2011 per bancaritzar-se –després que el Govern central decidís endurir els requisits de capital bàsic–, conservant al mateix temps el control de Caixabank, de la qual n’és la principal accionista, amb el 61% del capital, ja no seria vàlida.

Aquesta exigència d’Europa, amb caràcter general, afectaria doncs una entitat que no necessita d’entrada capitalització del fons de rescat, i que ja abans que ho exigís la UE va decidir transferir els seus actius immobiliaris a un ‘banc dolent’, provisionant-los a la meitat del seu valor. Una actitud considerada aleshores com de les més prudents dins del sector, però que ara podria ser inútil per mantenir el control de Caixabank.

Gestió política i conflictes d’interessos
Les condicions europees, però, apunten en un sentit general. I és que la major part de caixes espanyoles s’han vist extraordinàriament afectades pels actius tòxics immobiliaris, fins al punt que algunes d’elles han hagut de ser intervingudes per l’Estat, i necessiten ara el rescat europeu. Cosa que ha succeït en menor mesura amb els bancs. Es considera, també, que això s’ha produït per una manca de control de la gestió de les caixes –en mans de gestors polítics, amb possibles conflictes d’interessos–, que ara es vol modificar amb caràcter general. Aquesta és una solució que ja s’ha aplicat en d’altres països europeus. El cas més significatiu és potser el de Bèlgica, on es van bancaritzar les caixes fa més de 10 anys, i el sector no té ara problemes significatius.

Reforma insuficient
Aquesta exigència europea, juntament amb les altres de tipus financer, també posaria de manifest una altra qüestió: que el procés de sanejament del sector financer, i especialment de les caixes, iniciat pel Govern espanyol en els darrers mesos, ha estat insuficient. I per això l’imposa ara Europa, com a condició per prestar els fins a 100.000 milions d’euros del rescat.