La figura del Partit Popular com a gran promotor de la política de transvasaments per cobrir els “dèficits” de la façana mediterrània és prou coneguda. Quedà ben palesa en la proposta del “Plan Hidrológico de 2001” (PHN).

Durant els anys de la seva travessa del desert, el PP anà recordant la seva voluntat de reinstaurar el seu PHN que havia estat retirat pel seu govern. Així, per exemple, la resposta del PP a l’aprofitament d'aigua de l'Ebre per solucionar la secada de Barcelona del 2008 fou la de recordar i accentuar la reivindicació del transvasament del PHN del 2001.

Retornat al poder a l’Estat el 2012 el nou ministre del PP, Arias Cañete treia novament pit i recuperava la proposta de transvasaments. Ara bé, els nous plans hidrològics, ara en fase d’elaboració, es fan a dia d’avui en un nou marc. D’entrada, cal destacar, sobretot, que els equilibris que s’hauran d’aconseguir per a tirar endavant un nou transvasament no es presenten gens fàcils, a començar dins del propi partit.

Per començar, el Ministre ha hagut de nomenar al capdavant de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre un membre destacat del PAR, Partido Aragonés Regionalista, amb el qual el PP governa en coalició a Aragó. El pacte de govern aragonès entre PP i PAR, que resta desconegut en la seva lletra, representa sens dubte un fre als plans transvasistes del PP.

Per altra part, una líder destacada del PP, Maria Dolores de Cospedal, governa també la Comunitat Autònoma antitransvasista de Castella la Manxa. A més a més, José Arenas no guanyà les eleccions a Andalusia de març de 2012, de manera que la balança autonòmica no s’ha decantat de la banda transvasista.

Al cap i a la fi, doncs, la referència autonòmica s’imposa en la política hídrica, un fet que no depèn només de la projecció i del reconeixement social esperonats des dels mateixos partits, sinó de l’estructura autonòmica de l’Estat i de la seva utilització partidista.


Nota de redacció: Ignasi Aldomà és professor de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, autor de nombrosos llibres i treballs sobre l’aprofitament i la gestió de l’aigua. El seu darrer llibre és 'La batalla per l’ aigua' (Pagès Editors, Lleida 2012)