RSS d'elDebat.cat
elDebat.cat
06/08/2012
 
Sense títol
La Unió Europea: Crisi i esperança per a la integració regional
Joaquim Roy
En el marc de la signatura de l'Acord d'Associació entre la Unió Europea i Centreamèrica, s'observa que la regió llatinoamericana aparentment està a resguard de la crisi europea. Però aquesta percepció, confirmada per les dades estadístiques de creixement, es contradiu per les mateixes dificultats dels avanços dels plans d'integració, més enllà dels experiments de cooperació i consulta inter-llatinoamericans.

Resulta paradoxal que Centreamèrica, una subregió de límits geogràfics modestos, que semblava ressagada a completar el seu procés i que havia vist demorat preocupantment la consecució de l'anhelat Acord, ara aparegui com a guanyadora de l'atenció europea. De l'obsessió de la UE per l'aposta d'un Mercosur amb brillant futur, que s'anés estenent per la resta del continent, s'ha arribat a prevaler una subregió de limitades proporcions. S'ha tornat a l'origen de la relació quan Amèrica Central va rebre més ajuda europea que la resta del món, amb la recompensa d'haver contribuït a la pacificació i la reconstrucció.

Cal meditar sobre el desenvolupament dels sistemes d'integració llatinoamericans, per una varietat de raons, entre les quals destaquen dues classes. Una és l'examen de l'evolució de cadascun dels experiments, ja que tots en certa mesura tenen la inspiració del model europeu. Altres raons concerneixen a la regió com a escenari receptor d'inversions, ajuda al desenvolupament i mútues relacions directes, tant en terrenys de transvasament d'emigració, com en temes conflictius (narcotràfic). Tota atenció mútua ha de tenir sempre present que Amèrica Llatina (juntament amb els Estats Units i Canadà) és la regió del planeta més propera a Europa per motius històrics.

Convé reparar en la incidència de la crisi de l'euro en el propi teixit d'integració, base de la consolidació de la pau, la convivència democràtica i la construcció d'un punt de referència per a la resta dels experiments d'integració, cooperació econòmica i consulta entre estats. Especial atenció s'hagués de prestar a l'impacte que la conjuntura econòmica té en l'entramat institucional de la UE i en alguns països més emblemàtics.

En un plànol general de la UE, es detecten dubtes sobre la viabilitat de la seva essència, que els ciutadans perceben com a llunyana. Hi ha reticències d'alguns països del nord a seguir contribuint, amb el perill d'una Europa de dues velocitats i la generació d'un cisma. S'ha esgotat el "mètode Monnet" d'integració i es detecta un reforç de l'inter-governamentalisme.

Entre alguns remeis destaca la necessitat de "més Europa", major aprofundiment del procés (eleccions directes per a la Comissió, fusió de les presidències del Consell i Comissió), l'acurada aplicació del minitractat d'austeritat, i una major dosi de poder per al Banc Central Europeu. En el plànol polític es nota un desprestigi dels partits històrics, la difuminació de la influència de la Socialdemocràcia, la generació de formacions d'ultradreta, el reforç d'alternatives de l'ultraesquerra i el renaixement del nacionalisme.

En el sector econòmic-social, hi ha una desconfiança cap al sistema bancari, absència de càstigs i correccions pels "banksters", el fracàs de la hiperconstrucción immobiliària, l'alarmant nivell de desocupació, especialment juvenil, i l'amenaça contra l'Estat de Benestar. Es detecta una generalitzada corrupció en alguns països (Espanya), la sistemàtica violació de legislacions fiscals i el creixement de fugida de capitals.

Concretament sobre l'euro, se l'assenyala com a principal culpable de la crisi, amb el consegüent dubte de la seva adopció. Entre les estratègies s'oscil·la de "salvar l'euro per salvar Europa" a "salvar Europa per salvar l'euro", i es debat contradictòriament entre la necessitat de "l'euro costi el que costi" i la sospesada anàlisi del "cost de l'euro".

L'actuació d'alguns Estats Membres varia des de la fermesa d'Alemanya a exigir disciplina fiscal al progressiu aïllament del Regne Unit. El canvi polític a França ha afectat al tàndem Alemanya-França. El dur rescat de l'economia portuguesa contrasta amb el desastre generalitzat polític-econòmic de Grècia, i la contundència del cas espanyol. És paradoxal que Espanya, encara la novena potència econòmica mundial i la quarta europea, ara es trobi en una situació precària financera. Com a dany col·lateral, aquest símptoma amenaça a la seva cohesió social i el seu propi sistema polític.

Pel que fa a l'ampliació de la UE, es té dubte i penediment per les presses el 2004, tenint en compte l'impacte de la immigració, interior i exterior, amb la generació de racisme, intolerància i discriminació. En l'entorn proper, es presta major prudència cap a la resta de l'antiga Iugoslàvia i Turquia, mentre es nota la pressió de les rebel·lions àrabs.

No obstant això, el balanç històric mostra que des de la fundació de la UE no hi ha hagut en tota la història d'Europa un període tan llarg de creixement, augment del nivell de vida i pau: ha complert totes les seves missions fonamentals. Si fineix, moriria d'èxit. Malgrat les dificultats socio-econòmiques i la deterioració política, la UE segueix sent el model o punt de referència irreemplaçable per a qualsevol experiment d'integració regional. És, reescrivint a Churchill, el pitjor sistema d'integració, si es descompten tots els altres.

Però la UE té un conjunt de desafiaments: ha de posar en ordre el seu propi procés, apuntalar l'economia, reforçar l'Estat de Benestar i conseqüentment enviar un missatge positiu a l'exterior. Tot això concerneix, directa o indirectament, a la conjuntura llatinoamericana.

Joaquim Roy és Catedràtic 'Jean Monnet' i director del Centre de la Unió Europea de la Universitat de Miami
jroy@miami.edu
Nou comentari
L'empresa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults i/o difamacions, per tal de preservar la imatge de les persones. El sistema guardarà el seu comentari junt a la seva IP (54.198.202.148)
*
*
Has de copiar, en el camp de text, els6 caràcters, del 0 al 9 i de l'A a la F

* Camps obligatoris
 
 
 

Follow Me on Pinterest

Eldebat.caton


Perfil de Twitter de Francesc Moreno, editor d'eldebat.cat
 
L'OPINIÓ MÉS LLEGIDA
CSS vàlid XHTML vàlid Gestor de continguts Creative Commons License
Portada | Política | Societat | Entrevistes | Opinió | A debat | Videos | El lector | TribunaLatina.com | Contactar | Qui som
Red Digital XXI S.L | NIF: B63898712 | Registre mercantil de Barcelona en el llibre nº 90363 diari 944 el dia 19 de Juliol del 2005 assentament 934 | CMS BabSoft
elDebat.cat