A Espanya la majoria de la població –que tan poc llegeix– s’informa per mitjà dels telenotícies. Això fa que els programes informatius siguin el mascaró de proa de les televisions, i que per a les televisions públiques constitueixin l’expressió més evident de la seva condició de servei públic, sempre que es garanteixi la informació objectiva, veraç i plural.

La contrareforma en tots els fronts del govern del PP havia d’arribar tard o d’hora a la televisió pública estatal i, en particular, als seus serveis informatius, els de més audiència d’Espanya. A més, necessitava fer-ho amb urgència per donar una versió manipulada i edulcorada de la política del Govern, cada cop més qüestionada, i refermar la ideologia de dretes.

No és que els telenotícies de l’etapa anterior fossin cap meravella; ni de bon tros eren els millors del món com van pretendre certs obscurs premis. Eren llargs fins l’avorriment, mal estructurats, confusos, reiteratius (portada, notícia, resum), amb molt material intranscendent, massa successos i futbol fins embafar. Però contenien prou informació política, equilibrada i objectiva, per salvar-se finalment.

La inefable portaveu del PP, María Dolores de Cospedal, els va sentenciar quan va dir “les informacions de TVE deixen molt que desitjar en l’àmbit polític”. Paraules que s’han d’entendre en el sentit que aquell àmbit polític no era del gust del PP.

Ara els telenotícies seran formalment com els d’abans o pitjor i, a sobre, al servei exclusiu de la política de (des)informació del PP. Estan procedint a canvis significatius de personal en els serveis informatius posant-hi en llocs clau professionals que procedeixen de Telemadrid i de la Cope. Amb això està tot dit.

Assistim al retorn dels temps informatius nefastos d’Afredo Urdaci, conseller àulic en comunicació de José María Aznar. Urdaci, en espera del premi als serveis prestats, s’ha descarat dient que “els que m’estimen desitgen que torni”.

Els ideòlegs del PP haurien de recordar que la manipulació informativa és només relativament efectiva. No els va servir de res en ocasió de la vaga general del 20-J del 2002 ni en els moments dramàtics dels atemptats de l’11 de setembre de 2004, però és una violació gravíssima de principis i drets fonamentals.

La contrareforma general del PP deixarà molta degradació i calcinació. S’hauran de recuperar conquestes socials i nivells de qualitat començats a guanyar 30 anys enrere.