Autèntics agitadors de l’underground barceloní, Mishima –nom agafat d’un revolucionari escriptor japonès- és una de les formacions més estables del panorama català, tot i presentar-se des dels inicis –fa deu anys- amb una proposta molt personal que cavalca a mig camí entre la cançó popular i la d’autor. Després de tres treballs en el mercat i guanyar-se el recolzament de la crítica, Mishima presenta ara el seu darrer treball, ‘Set tota la vida’, i ja tenen la vista posada en la seva continuació. El divendres 27 de febrer seran els convidats d’honor en el concert que oferiran Facto Delafé y las Flores Azules al Palau de la Música, on la complicitat entre ambdues formacions –Oscar Daniello, ‘Delafé’, és el bateria de Mishima- quedarà patent. Hem entrevistat David Caraben, veu, guitarra i líder dels Mishima.

El nom del grup l’heu agafat d’un escriptor japonès, Yukio Mishima. Què us suggeria aquest nom per posar-lo a la banda?
Jo l’he llegit molt, és un autor pel qual estic bastant interessat i quan va arribar l’hora de posar nom al grup va ser el primer que em va venir al cap. A més, Mishima tenia una bona sonoritat i una referència literària, pel que vaig considerar que era un bon nom.

La vostra carrera va començar ara fa 10 anys. Com els valoreu?
Això és difícil de dir... Crec que hem anat millorant, tant a l’hora de composar els temes com a l’hora d’entendre’ns nosaltres com a grup. És com els automatismes del futbol, només amb mirar-nos ja sabem què volem dir.

Si parlem d’estils, vostres estaríeu entre la cançó d’autor i el pop. Us sentiu més a prop d’algun d’aquests estils?
De cap de les dues coses i de les dues a la vegada. El que ens interessa és fer bones cançons, i aleshores, només la idea de la cançó en si, el fet de combinar lletra i música, és una cosa popular, pop, però que si ho fas bé i amb ambició intentaràs que les teves lletres diguin coses i no es confonguin amb coses superficials.

Des dels vostres inicis heu barrejat el català i l’anglès a l’hora d’escriure les cançons i sempre ha predominat un cert estil anglosaxó. Era més fàcil donar-se a conèixer amb un perfil així?
No, perquè vulguis que no tots els mercats són molt semblants i la industrial anglosaxona està molt tancada. A més, cantar en català introdueix una sèrie de prejudicis a molta gent, per tant nosaltres sempre hem fet el que hem volgut.

Aquest divendres sereu el grup convidat del concert que Facto Delafé y las Flores Azules oferiran al Palau de la Música. Ens podeu avançar alguna cosa d’aquest directe?
Home, no hi haurà grans sorpreses. El més important és que toquem al Palau de la Música, on ja ho hem fet abans, i és un entorn collonut. Com a novetat, presentarem un parell o tres de cançons noves i que formaran part del proper disc.

Precisament, l’Oscar Daniello, el líder d’aquest grup, també és el vostre bateria. Farà un ‘doblet’ per al festival del Mil·leni?
Sí, tocarà amb els dos. De fet, fins i tot el nostre guitarrista, Dani Vega, col·laborarà en el concert de Facto Delafé y las Flores Azules. A més, estem encantats de participar-hi perquè en principi era un concert només d’ells i els van demanar que portessin a algú convidat. I ens ho van oferir a nosaltres.

No sentiu una mica d’enveja sana de veure com un de vosaltres aconsegueix aquest èxit amb un altre grup?
No, perquè un és realista i sabem que a nosaltres ens costa trobar públic degut a que és un projecte molt personal, amb unes ambicions artístiques i d’autoria que ho fan complicat. D’alguna manera, sempre hem sabut que no ho tindríem fàcil. I si altres membres de Mishima tenen èxit amb altres propostes, si vols que et digui la veritat, a mi em va bé, perquè hi ha gent que ens arribarà a conèixer gràcies a això.

Però la veritat és que a vosaltres tampoc us està anant malament, ja que no us paren de sortir concerts...
Sí, no paren de sortir, això vol dir que l’últim disc –‘Set tota la vida’- ha tingut molt bona acollida i no s’estan cansant d’escoltar-nos. Això també vol dir que estem trobant el nostre públic i és fidel. Per tant, evidentment estem contentíssims i és un orgull.

La lletra de la cançó que li dóna títol al disc diu: ‘Qui n’ha begut tindrà set tota la vida’. Pot semblar una referència a que qui us senti alguna vegada s’enganxarà a vosaltres...
Home, no ho fem pensant d’aquesta manera, però si passa, fantàstic. Però sí que és veritat que, com et deia abans, el nostre públic és bastant fidel i qui ens escolta i li agradem, ens continua escoltant durant molt de temps.

He llegit unes declaracions teves en què dius que el vostre propòsit és emocionar i posar la pell de punta a la gent. És difícil avui en dia aconseguir sorprendre el públic?
Hem de partir de que la cançó popular, pop, ja està inventada, i aleshores els que ens hi dediquem mirem de donar-li nous aires i una mica de vida.

Per acabar, com encareu el futur?
Ara tenim alguns ‘bolos’ i per Setmana Santa ens tancarem a l’estudi per començar a gravar el nou treball, que esperem que el tinguem enllestit cap al novembre.

Mishima + Facto Delafé y las Flores Azules.
Divendres 27 de febrer’09. Palau de la Música, BCN. 21 h. 18 / 32 €

+ info