Aquest divendres 16 de gener estem tots convidats a una festa per celebrar un any més del segell barceloní Cydonia. Una gran festa per commemorar els sis any de vida de la discogràfica en què no faltaran les actuacions de tres dels seus vaixells insígnia, el nord-americà Jeremy Enigk i els grups locals Madee i Sanpedro. Una festa familiar i amb sabor íntim que volen compartir amb tots els que s’apropin a la sala Apolo. Hem volgut conèixer de més a prop una de les bandes barcelonines que més expectació està generant dins del panorama independent, Sanpedro. Després de ‘La porta estreta’, el grup va publicar el 2007 el segon treball, ‘L’atracció monumental’, que continuen presentant mentre preparen nou material. Tot i tenir un nom en castellà i un tant religiós, no tenen res a veure amb ninguna de les dues coses, tal i com ens ha explicat el seu cantant i compositor Oriol Canals.

D’on ve el nom Sanpedro?
El nom és una bonica historia perquè quan estàvem buscant-lo, en una de les festes que organitzem amb els nostres amics un d’ells va dir: “El meu avi tenia una barca que es deia Sanpedro”. Llavors, amb el tema de la mar, que és una cosa que ens apassiona, coneixent l’historia, i a més com Sanpedro també és el nom d’un tipus de cactus al·lucinogen, vam considerar que era un nom amb una connotació que s’adaptava a nosaltres.

Que s’adaptava en quin sentit?
Quan va començar a néixer tot això de Sanpedro, la música estava totalment estigmatitzada i nosaltres volíem trencar amb aquest estigma. Preteníem fer una cosa on la qualitat dels textos, de les lletres, dels arranjaments, de l’imaginari de Sanpedro, etc. estigués molt per damunt del que s’estava fent fins al moment en llengua catalana.

Com ha evolucionat Sanpedro des de que vau començar ara fa 10 anys?
Bé, sí que es conten 10 anys des de que va començar el grup, però no és pot parlar com a tal fins que no van arribar el Gonçal i el Pablo, a l’any 2001 i 2002. Suposo que tota experiència crea un dipòsit, del qual crec que nosaltres hem tret un bon profit, i qualitativament, sempre estem a la recerca de nous registres, nous camins i noves formes de transformar les nostres percepcions del món en cançons boniques i elegants.

Aleshores, al principi us preníeu això com una mena de joc?
Clar, fer música es jugar, i per altra banda el grup neix d’un grup de xavalets que tenen 15 anys, que es coneixen i els deixen fer música. Cada vegada que fem un viatge, que hem de gravar i conviure, per nosaltres continua sent un regal. Les nostres relacions mercantils són un afegit a una relació d’amistat molt forta, i així es nota tant a les cançons com als discs i als concerts.

Parlant de concerts i canviant una mica de tema, actuareu en la festa del VIè aniversari del segell Cydonia. Com afronteu aquest concert?
Crec que la festa en sí és una sorpresa per la celebració del sisè aniversari d’un segell amb una importància capital, i no només per a nosaltres, sinó per a la gent barcelonina. La feina que s’ha fet durant els últims sis anys ha estat molt important i, si ens fixem, grups com Madee, (Lo:mûeso), Le Petit Ramón, els mateixos Sanpedro i més coses que estan per caure són petits tresors de l’escena. I potser altres discogràfiques no aposten tan decididament per grups on la qualitat és la característica més important. Tocarem amb una actitud de celebració molt íntima i amb moltes ganes de compartir-ho amb qui vingui.

Quina és la relació que teniu amb els altres dos grups que hi tocaran, Madee i Jeremy Enigk?
Tenim una relació d’amistat, molt íntima, sobretot amb Madee. Per altra part, Jeremy Enigk acaba de gravar un nou disc en solitari que l’edita directament a Cydonia, i l’ha gravat aquí. Per això, no és una casualitat que estiguem aquest tres grups, ja que som una part molt representativa del segell.

D’altra banda, teniu dos àlbums publicats. Després d’haver gravat ‘La porta és estreta’ i haver collit un gran èxit, com us vau prendre la gravació de ‘L’Atracció Monumental’?
Amb una responsabilitat molt gran cap a nosaltres mateixos. Volíem donar un gran pas endavant en la nostra carrera, rodejar-nos de qui volíem i treballar amb una companyia que oferís el que nosaltres necessitàvem en aquells moments, bàsicament amistat i amor. Mentre, per la nostra part, teníem el deure de fer el millor disc que podíem en aquells moments. De totes maneres, he de confessar que ja tinc el cap en el futur i que les noves cançons seran millors encara.

Les cançons del disc són petits poemes que parlen de Barcelona i d’històries que li poden passar a qualsevol. Però el que m’agradaria saber és si tu, que ets el que les escriu, ho fas des de la teva vivència personal.
En general sí que són coses que s’inspiren en la realitat. A mi, la història aquesta de que un conte t’ha inspirat la cançó, la respecto però no em crida l’atenció. A partir del que visc, ho transformo, ho interpreto i ho converteixo en cançó. En aquest cas les històries personals i quotidianes estan posades sobre el teló de fons de la ciutat mítica, és a dir, sobre la Barcelona mítica que he vist a les fotos dels avis, que jo he vist canviar des de que era un nen fins ara. Tota aquesta història del que era Barcelona a l’any 1900 i el que s’ha convertit en el 2000 em resulta bastant interessant com a matèria temàtica.

He llegit que els teus companys t’han definit com la llum a partir de la qual sorgeixen les idees...
(Somriures) Això és perquè m’estimen molt. Realment, la gràcia que té Sanpedro és el seu talent col·lectiu. Junts som encara millor que separats.

Durant els últims anys, i com deies abans, Barcelona ha vist el naixement i desenvolupament de grups independents amb un nivell molt alt. Realment estem en un procés de canvi i creació?
Sí, a més és molt enriquidor i crec que és una meravella. Si t’hi fixes grups com Sidonie, Love of Lesbian, Standstill, The New Raemon o Mishima, que canten en anglès, castellà o català, han entès que la llengua no és una bandera com passava fa 15 anys, sinó que tothom s’esforça en fer els discos més autèntics, més sincers, més honestos i arribar al màxim de gent possible.

Per tant, la llengua avui en dia ja no suposa una barrera per arribar a un segment de públic com pot ser l’espanyol...
No, al contrari. Jo canto en català perquè és la meva llengua i penso en català, però no hi ha cap altre motiu. El problema està a l’hora de vendre discs, però sempre que fas un concert, ja sigui a Madrid, a Valladolid o a Jaén t’aprecien la qualitat i et feliciten. Nosaltres hem fet el que hem volgut, sempre ens han tractat amb els braços oberts i se’ns ha valorat la qualitat artística. A més, tothom pot apreciar un bon concert.

Deies que sou amics d’uns quants grups de l’escena Barcelonina indie actual, però amb tanta competència, i l’afegit de la crisi, com es sobreviu?
Home, com sobrevivim els músics ja és un cas digne d’estudi, perquè realment hem de fer autèntics malabarismes, i no és un cas específic de Sanpedro sinó de tots. La crisi ens afecta, perquè hi ha menys contractació, però tampoc és cap novetat ja que el mercat del disc està bastant fotut i tothom està preguntant-se com evolucionarà la indústria, què passarà, i mentre la gent va tenint idees, estem fent equilibris per poder tirar endavant.

I d’on treieu aquesta motivació, es pot dir que és amor a l’art?
És amor a l’art, bastant inexplicable però molt romàntic. Sempre trobes energies renovades per escriure una cançó, un altre disc o un altre concert i sempre es continua.

Per últim, abans comentaves que estaves escrivint cançons per al tercer disc. Cap a on esteu navegant en aquesta ocasió?
Ara ens hauríem de centrar en crear un tercer disc molt bo i en un altre projecte que tinc al cap però que em portarà una mica més de temps. En aquest moments estem en ple procés creatiu, no estem gens preocupats i tot està bastant tranquil. Som optimistes i estem a l’espera de veure com es concreta aquest tercer disc. Tenim moltes coses a dir i moltes coses a fer encara.

VI Aniversari Segell Cydonia. Sanpedro + Madee + Jeremy Enigk.
Divendres 16 de gener’09. Sala Apolo, BCN. 20:30 h. 10/12 €

+ info