Cantant, ballarina per accident –i, arran d’això, gran estrella del Tropicana- i figura de l’Orquestra Aragón de Cuba els anys 70’. Ara celebra 60 anys de carrera artística i ho fa amb un nou treball titulat ‘Gracias’, que presentarà a Barcelona en un concert íntim i elegant que tindrà lloc a L’Auditori el divendres 28 de novembre. La cubana ve acompanyada d’un grup de músics on es combina l’experiència amb el talent emergent, però, a més, es veurà recolzada, en la seva cita barcelonina, per Jorge Drexler. Tot un concertàs commemoratiu d’un munt d’anys d’una somniadora que un dia va fer realitat els seus somnis cantant. Hem tingut l’honor, i el plaer, d’entrevistar-la.

Omara Portuondo és conscient de ser ja una de les figures de la música cubana contemporània?
Doncs, modèstia a part, sí, sé que sóc una de les figures de la música cubana i m’ho prenc com un afalac. Estic orgullosa de ser una artista que fa arribar la cultura cubana a tot el món, i n’estic molt contenta.

Què va canviar en la seva trajectòria artística entre el seu primer àlbum, ‘Magia negra’ (1958-1959) i el projecte Buena Vista Social Club?
Bé, moltes coses i estic molt contenta perquè tot allò que desitjava s’ha complert. Què bé que va existir el Buena Vista Social Club! Perquè gràcies a això la gent es va adonar del que nosaltres fèiem. Tot i que, com a totes les coses, cal un relleu. Per exemple, en el grup que m’acompanya ara hi ha nois de vint-i-tres, vint-i-quatre anys, tots ells músics molt bons. I alguns ja estan fent la seva pròpia carrera, com Robertico Fonseca, que és un dels candidats a aquest relleu que comentava. Però a Cuba no tenim res més bolero, tot i que m’agrada el que fan els joves ara: tenen el reggaeton i quelcom nou, què bo –tot i que no tan nou a Cuba-, que és la fusió de música cubana amb d’altres estils, com el hip hop.

Quin artista nou de Cuba li agrada?
Arnaldo. Arnaldo y su Talismán es diu el grup que l’acompanya. Ell no és ‘reggaetoner’, fusiona la música cubana amb altres coses, té molt talent. Però hi ha altres, jo he col·laborat amb alguns d’ells, inclús fent vídeos. A Cuba hi ha molta moguda amb la música. Hi ha molta cultura que no es coneix fora de l’illa, però hi ha molta gent jove que fa coses noves, no només música, sinó també literatura, tenim un ballet nacional, sarsuela espanyola i cubana, rumba, que té molt a veure amb la rumba catalana… Cuba té molta cultura!

Què veurà i escoltarà la gent aquest divendres a L’Auditori de Barcelona?
Bé, com saps, tindrem el nou disc (‘Gracias’), que és el que estem presentant ara. I en aquesta gira estic acompanyada per Martirio i Jorge Drexler. Recentment vaig estar amb Martirio, que m’encanta, té molt temperament. Interpreta una cançó de Pablo Milanés. I també hi serà Jorge Drexler… Tot i que em sembla que a Barcelona Martirio no podrà estar. I sobre la música del nou disc, haig de dir que el vaig enregistrar amb molts convidats, entre ells Chucho Valdés, Pablo Milanés, una petita col·laboració de Cachao… i altres músics de l’Índia, amb els seus instruments i els seus taulells. Amb aquest treball vaig voler fer quelcom una mica més actual, més com la trova.

Quin record conserva de les seves visites a Barcelona? Tindrà vells amics a la nostra ciutat…
Vull dir-li que hi ha un tal Xavi, que treballava a Ràdio Nacional, que va ser el primer que em va entrevistar i cada cop que passo per aquí el saludo. També a Moncho, que el conec de fa molts anys, d’un festival on ell representava a Espanya i jo a Cuba. I molts més: conec a Dyango, a Serrat des de la seva primera visita a Cuba… I hi ha un grup de l’època en què jo ballava en el Tropicana que es deien ‘Los chavales de España’, que eren molt simpàtics, però després van marxar i ja mai més vaig saber-ne res. No sé si encara existiran… Així que ja veus, per a mi sempre és molt bonic passar per Barcelona.

Vídeo sobre els 60 anys artístics de la cubana

Omara Portuondo. Divendres 28 de novembre'08.
L'Auditori, BCN. Sala 1-Pau Casals. 21 h. 25 / 35 €

+ info