Són quatre i tots ronden els 20 anys. Juancho (veu i guitarra), Manu (guitarra rítmica), Gerbas (baix) i Ruly (bateria) són els components de Sidecars, un grup del barri madrileny d’Alameda de Osuna que recentment han publicat el seu primer, i homònim, treball. Són rockers, enèrgics i amb ‘esperit de carretera’. Han estat reconeguts a Madrid amb el Premi al Millor Grup Revelació de ‘La noche en vivo’ i han rebut més de 120.000 visites al seu MySpace en tres mesos a penes. El seu líder, Juancho, és germà del Leiva de Pereza. Si escolteu el seu àlbum ràpidament ho comprovareu. Aviat ens visitaran al Sidecar presentant el seu primer àlbum.

Sembleu, fent servir termes de futbol, el filial de Pereza…
Leiva ens ha produït el disc i és família, tenim la mateixa veu, cantem igual… Hem compartit llitera 20 anys! Som diferents, però com el que coneix la gent és Pereza, doncs passa això. Però tenim un seguit de temes prou bons com per a que la gent no pensi coses rares.

I on estaria la diferència?
És una qüestió d’edat. Nosaltres som més joves, amb una mitjana d’edat de 20 anys, i tenim més necessitat de reivindicar. Tenim un punt més rocker. Ells estan ja més tranquils, mentre que Sidecars estem amb molta mala llet encara dins, per dir-ho d’alguna manera.

Sou un grup amb espirit de carretera…
Una part molt important del rock’n’roll és la carretera. Els grups es passen el dia tocant, és la nostra intenció i és el que estem fent. Així que furgó tota l’estona i rock’n’roll de carretera perquè és on estem tot el dia.

Citeu com a referents Burning, Tequila, Los Rodríguez, Pereza… i més enllà de les fronteres?
Tot i que som molt diferents a l’hora dels gustos, el que ens uneix és el rock’n’roll clàssic: Rolling Stones, The Who, Stray Cats… És el que sóna tot el dia al furgó. I d’actuals, ara mateix estic amb un ‘guiri’, Ron Sexsmith, així molt ‘onda McCartney’ i aquesta corda… També ens agraden els australians Jet.

Sou del barri madrileny d’Alameda de Osuna… Això us ha marcat?
És un barri petitet, tipus poble, on ens coneixem tots, i allunyat del centre. No sé perquè, però sempre hi ha hagut moltes bandes (Pereza, Buenas Noches Rose, Le Punk, Yoghourt Daze…). A Vallecas és normal, perquè és molt gran, però en aquest cas és molt curiós perquè és molt petit. Ens agrada dir que hi ha quelcom a l’aire que fa que els nois, amb 13 anys, per reis es demanin una guitarra i no una bicicleta.

Molts locals de Madrid han estat tancats recentment. Què n’opineu?
A nosaltres ens ha tocat de ple, perquè tocàvem a una sala mítica, La Riviera, just el dia que van ordenar tancar-la. I n’estem fins als collons tots, perquè no es recolza la cultura musical, no ens fan gens de cas, no es fan sales per menors de 18 anys… Això està fet una merda i cal fer alguna cosa.

Com ha canviat el negoci musical… ara els músics viviu de tocar.
Sens dubte, del que viu ara mateix el músic és dels concerts. Dels cd’s igual et dóna un dia per comprar-te una jupa. Enregistrar discos també és un treball molt gran que s’ha de pagar, però on realment ha d’estar el músic és als concerts, on realment on vol estar, almenys en el nostre cas, i on es guanya el sou.

I el proper 12 de desembre, al Sidecar de Barcelona. Com us anunciaríeu?
És com un mig tancament de gira, abans del Nadal, i la ‘liarem’ ben grossa. Tocarem amb Los Reservas, que són de Barcelona, i farem quelcom plegats. Serà divertit. Tot aquell que vulgui emborratxar-se i passar-s’ho bé, que vingui.

Sidecars + Los Reservas. Divendres 12 desembre’08. Sidecar, BCN. 22 h. 6/8 €

+ info