Fernando Rodríguez Madero, conseller del CAC a proposta del PP català, va interrompre la comissió on Josep Maria Carbonell explicava el polèmic repartiment de les 83 freqüències d’FM per demanar la paraula. La presidenta de la mesa va ordenar-li callar i va ser el president del Consell de l’Audiovisual qui va intercedir perquè li deixessin. Després de qualificar de “miserable” Luís del Olmo i de comparar a Jiménez Losantos amb la nena de l’exorcista, el temps parlamentari, sempre escàs, va exhaurir-se. Menys rígid amb el cronòmetre, Eldebat.cat li ha donat l’oportunitat d’explicar-se.

Semblava molt dolgut, en la seva intervenció al Parlament...
Ho estava. És una ignomínia i una perversió les coses que s’estan dient, la majoria són mentida, es calumnia i a més és gratis, es diuen coses perverses que són interessades.

Va criticar durament Luis del Olmo.
Luís del Olmo no pot dir el que ha dit. Jo he estat dirigint Protagonistas i va dir que va haver de fer-me fora per un problema que vaig tenir a Onda Rambla, que digui quin. L’únic problema va ser implicar-me al 100% en la meva feina. La meva dona mor el 14 de juny de 1992, Luis del Olmo té mal de queixal i torno a fer-lo fins el dimarts dia 16 a les 11, quan em substitueix Júlia Otero per anar a l’enterrament. Després, el 17 agafo un avió per presentar el programa que tenia amb el debat sobre l’estat de la nació. Al cap d’un temps m’arriba que Luís del Olmo pensava que estava agafant massa protagonisme. Aquest és el problema.

Gelosia?
Potser jo estava volant massa alt. Això es comenta a la professió, els companys. Va tenir la covardia infinita de no dir-me que se’m carregava, va utilitzar Ángel Pardo. Després de 27 anys d’amistat, no es pot fer això.

Vostè va a votar a favor del repartiment de freqüències del CAC, que deixava Onda Rambla sense cap emissora...
Jo voto independentment de la mare dels ous. El PP em demana que voti en contra, si jo ho hagués fet m’hagués quedat amb l’esquena ben coberta dins el CAC i amb els operadors perjudicats. Si jo ho faig, el resultat no hagués variat, igualment. Jo voto a favor i l’únic que em porta són problemes, però ho faig per decència i integritat. Jo he aprovat una feina dels meus companys del CAC de milers d’hores, no he tret cap emissora a la Cope. Fa anys, quan a Luís del Olmo se li atorga una TDT, ell diu que té por de no aconseguir-la perquè jo estic aquí. Va presentar un bon projecte i la va obtenir. Jo vaig trucar al seu fill, per dir-li que fos l’última vegada que Luís del Olmo digués això o el denunciaria.

Aleshores, les qüestions personals han quedat completament al marge?
Per mi hagués estat molt més còmode fer el contrari. No tindria ningú de cul. Jo vaig votar com vaig votar per coherència, per creure’m el resultat. Jo no vull que ningú em llenci pedres.

Alicia Sánchez-Camacho li va trucar per donar-li instruccions?
Jo no conec Alicia Sánchez-Camacho. L’única connexió va ser que el dia anterior a l’adjudicació em va trucar a casa meva a tres quarts de dotze, per preguntar-me si és veritat que m’estic posicionant a favor del PSC. Jo li dic que no, que només voto segons la meva pròpia consciència. “Demà vull parlar amb el president del consell”, va dir Sánchez-Camacho. Entesos. Després vaig tenir una trobada molt desagradable amb el secretari general del PPC.

Com va anar?
Em vaig seure amb Jordi Cornet, després de totes les votacions i juntament amb un empleat del PP em van pressionar un altre cop i em van acusar formalment de reunir-me amb determinats operadors per pactar llicències, cosa que és totalment falsa. Vaig enviar-li un SMS a Sánchez-Camacho per dir-li què era això. Encara no m’ha contestat.

Sap vostè si altres membres del CAC, a proposta d’altres partits, reben aquesta mena de trucades i visites?
Jo el que els hi passa als altres no ho sé i encara que ho sabés, no t’ho diria.

Creu que el PPC tractarà de forçar la seva sortida com a conseller del CAC o li deixarà acabar l’any que li queda a l’organisme?
Part de la cúpula del PP ho va contemplar i va demanar aquesta possibilitat, altres s’han negat i estan molt contents amb la meva decisió. Ahir vaig rebre missatges en el telèfon que em deien que ja havia pogut descansar. Alguns no estan d’acord amb com s’han fet les coses.

Qui?
Comprendràs que no t’ho digui.

S’ha sentit assetjat?
Absolutament. També per part de Losantos, aquest petit aiatol·là que baveja i no fa més que criticar la gent. Cadascú és lliure d’opinar el que sigui, mira per exemple Luís Herrero, un home crític amb sentit comú i fonamentalment educat que pot dir el que vulgui però no insultant a la gent. Aquest aiatol·là insulta tothom i així li va, que no fa més que perdre judicis.

Vostè ha estat objectiu seu, últimament.
Jo li convido a què expliqui perquè vaig marxar de la Cope, que diu que em van fer fora dos cops. La primera vegada, vaig marxar amb Luis del Olmo per formar tàndem, el director de la Cope d’aleshores, José Andrés Hernández, em va demanar que em quedés. La segona vegada l’argument fonamental va ser que jo no parlo català, una qüestió que està als jutjats. Per què no té ous Federico Jiménez Losantos per dir això? No perquè no ho sàpiga, no ho diu perquè no té ous.

Com va ser que precisament la Cope li acomiadés per no saber català?
Al juny de 1997 Jorge Gracia, adjunt a la direcció general de la Cope, ve a veure’m a Barcelona per dir-me que la Cope vol que torni amb ells. M’ofereix fer la programació de Cope Catalunya, que no té audiència i està sota mínims. Jo estic fent un programa nacional a Onda Cero, li dic que no. Al cap de deu dies, em truca Pedro Díez, director general de la Cope. Vol que faci el programa de la tarda en la cadena. Li poso com a condició portar el meu equip, Paco Vilariño, Alfonso Berruezo, Montse Rodríguez. Em diuen que això és molt car i li dic que això o no firmo. Accepten i al cap de tres mesos la programació de Cope Barcelona és líder. Estem a 1997, mor Antonio Herrero. Es munta una disbauxa enorme, posen una direcció general bicèfala amb Pedro Díez i Rafael Pérez del Puerto. Arriba juny i els hi dic, la temporada comença en setembre. Del programa nacional, parole, parole, no es farà perquè és molt car. Volem rescindir el teu contracte. Els hi dic que són uns canalles però que molt bé. Si la Cope em rescindia el contracte unilateralment havien de pagar-me fins el juny del 2000. Em diuen que d’acord, però que em pagaran només el 25% perquè: “com que tu no parles català, t’hem de passar a l’Ona Mitja i això no és culpa nostre sinó del govern”. La Cope em va despatxar amb l’excusa de no parlar català, que ho digui Losantos si té ous de dir-ho.

I per treballar al CAC no parlar català no ha estat un problema?
En absolut, jo parlo castellà en el CAC i en el Parlament i mai he tingut cap problema amb ningú. Té gràcia que la Cope digui el que està dient quan ells prescindeixen de mi perquè no parlo català. Que diguin la veritat, no diuen ells “la verdad os hará libres”?.

Com arriba vostè al Consell?
Em truquen del PP i m’ofereixen la història del CAC. En principi em nego, no sóc ni militant. Al final vaig acceptar, amb el compromís que en un any i mig quedés alliberat i m’ajudessin a reintegrar-me ne la ràdio i la televisió, que és el que he fet sempre. Això va ser al 2000. Malgrat la promesa, encara hi sóc.

Li va proposar Piqué?
No, Piqué em va proposar al 2004 per una reelecció que m’escull per a sis anys més, ara em queda un.

I la seva intenció de tornar als mitjans?
Després de tants anys allunyat es fa difícil, però és el que sempre he volgut.

A Luís del Olmo, què li diria?
L’únic que li diria és que m’oblidi. El que va fer amb mi va ser miserable i ara ho ha tornat a ser. Jo no li he tret ni li he donat res, no tinc tant de poder. Quan va patir el que va patir jo li vaig trucar i li vaig dir que m’arrenglerava amb ell malgrat els nostres desacord. És un mal individu. Va dir que l’havia emocionat molt la meva trucada, que ens retrobaríem aviat i res. Hem coincidit alguna altra ocasió, sempre es molt fred. Suposo que amb mi té un problema.

Li consta que altres treballadors seus hagin també patit marginacions similars, en guanyar popularitat?
Ha apartat d’altres amb el mateix sistema. Covard, sense no donar la cara i no dir-lo personalment. Desgraciadament, Emilio Romero ja no pot explicar-ho, però sí José Luis Coll, Fernando Borderias y més gent que segurament jo no sé.