Guillamino, el pseudònim sota el que s’amaga Pau Guillamet, s’ha convertit en els darrers anys en un dels majors exponents de la nova generació de músics catalans. Des del moment en què va descobrir els seqüenciadors i els samplers, la tradició i les avantguardes musicals han estat el seu camp de treball, creant unions i connexions que a primera vista semblen impossibles però que en les seves mans generen sons genuïns. Després de tres àlbums i nombroses col·laboracions, Guillamino reapareix en el Sònar 2009 per presentar ‘Minves de gener’. Un festival que l’ha recolzat des del primer moment i en el qual el propi artista es troba com a casa, i no és per menys, ja que gairebé s’ha convertint en un habitual del mateix. Enguany reapareix acompanyat per tres músics més en una de les sessions més ballables que es recordaran d’ell fins al moment, i és que, com ens ha assegurat en aquesta entrevista, “la idea és que la gent no pari”.

Participes al Sònar per tercera vegada, quina ha estat la teva experiència en el festival fins al moment?
La veritat és que molt bona. Vaig debutar-hi el 2003, amb el primer disc; al 2005 amb el segon i aquest any amb el tercer. Entre un disc i l’altre també he estat col·laborant amb ells en el Sònar Sound de Tòquio i les Nits del Sònar que van fer a la Fira de Fràncfort, i per cert, amb molt bona sintonia. Haig d’afegir que per mi és molt important ser-hi ja que és una plataforma molt natural per a la música que faig i amb propostes que lliguen molt amb el meu estil. Però evidentment tampoc tot...

Aquest any hi ha un increment de la presència catalana dins del festival. És possible que els seus organitzadors estiguin començant a valorar més el producte local?
Sempre hi ha hagut presència local, però potser no s’ha potenciat prou i ara se’n fa més ressò. Pel que fa a mi, no estic descontent del que s’ha fet fins al dia d’avui. És més, he tingut un creixement bastant constant, tot i que potser aquest any és quan es consolida la cosa.

Què tens preparat per al Sònar?
Doncs farem la presentació del tercer treball amb banda, formada per baix, bateria, guitarra, teclats i ordinador. Serà un directe molt electrònic i tot i tocar amb banda, serà molt ‘canyero’ i sense parar. La idea és que la gent no pari.

Alguna recomanació per gaudir aquest Sònar?
Doncs sí. Jo estic dins de tota la ‘camarilla’ aquesta de Red Bull Music Academy que es va presentar l’any passat i qualsevol dels noms que hi seran els recomano totalment. Hi ha gent molt i molt bona de la meva quinta, amb els quals he compartit escenari i feina i en molts casos són nous valors encara per descobrir.

Denomines el teu estil ‘Handwritten beat’. Des de quan els beats es poden escriure a mà?
El que vull expressar amb aquesta etiqueta és que faig beats, és a dir, música electrònica, però amb un treball més de compositor. Darrere d’això hi ha una intenció pop i no és tan abstracte com la música electrònica en si. Però tampoc deixa de ser una ‘coletilla’ que va rere el nom.

Aleshores veus amb bons ulls l’etiqueta que molts t’han penjat de cantautor-electrònic...
Prefereixo no fer servir la paraula cantautor perquè en aquest país és una arma de doble fil. M’ha passat que després d’un concert m’han dit: “Em pensava que eres un cantautor, un concert d’aquells que vénen amb la guitarra, més instrumental”. I respecte a cantautor-electrònic em sona com cantautor galàctic. Una mica com el Sisa, que m’encanta, però no m’agradaria agafar aquest perfil. És més, preferiria girar la paraula i dir electrònica d’autor.

I no hi algun límit a l’hora de barrejar els estils?
Sí, n’hi ha molts. No intento ser un Dr. Frankenstein i que surtin coses rares sinó que sempre em baso en coses que m’interessin. El meu límit està en l’interès que em genera una cosa, i si m’interessa l’intento barrejar. És més, el fet de barrejar coses impossibles és una tendència cada vegada més present en propostes electròniques i de vegades aquí és on hi ha el punt on trobes novetats i els sons més genuïns. On hi ha risc és on hi ha un interès.

Què és el que normalment sona a casa de Guillamino?
A mi m’agrada molt la música negra, com el hip hop, funk, soul o música electrònica negra més nova.

‘Minves de gener’, el títol del teu nou àlbum, és una expressió que els pescadors catalans fan servir per denominar la marea quan és baixa i la platja es veu més gran. És el disc amb el Guillamino més autèntic?
Després d’haver estat els dos últims anys fent col·laboracions amb altra gent, per mi era una tornada a casa en el sentit que podia expressar-me lliurement i al marge d’altres projectes que havia portat a terme. El que sí he seguit una mica és la tònica dels dos discos anteriors, fent un autoretrat actual del meu sentir i dels meus interessos actuals.

Aleshores, quina diferència hi destacaries respecte als altres dos?
El primer, potser, era un disc més exploratori a partir de les primeres maquetes que vaig gravar i amb un gran pes de la música instrumental. Mentre que el segon conceptualment estava més separat. A ‘Minves de gener’ la meva proposta ha estat presentar-me sense intentar fer diferències entre les sonoritats, és a dir, no donar els temes tranquils i els més durs d’una manera separada, sinó integrant-ho tot.

Al teu MySpace tens penjades unes remescles de ‘Minves de gener’. Les veurem algun dia publicades en un LP?
No crec perquè de moment les remescles són coses molt puntuals que veuen la llum molt poc a poc. De fet, d’aquí a poc hi penjaré un nou ‘remix’. Però normalment un treu un disc de remescles si és algú molt important, o el que te les fa, o si prepares un disc de ‘remixes’, però de moment ni m’ho he plantejat.

Recentment has composat la banda sonora de l’espectacle ‘Metamembrana’ de Marcel·lí Antúnez. T’agradaria posar música a una pel·lícula?
Sí, estaria molt bé, però fins al dia d’avui ni m’he mogut ni he rebut cap oferta. A més, moltes vegades he escoltat comentaris que la meva música és molt cinemàtica o que podria anar molt bé amb imatges. Així que estic obert a noves propostes.

El mes passat s’aprovava al parlament francès una nova llei que penalitza les descàrregues il·legals d’Internet. Creus que mesures com aquesta poden evitar la pirateria?
Fa tant de temps que es fa i continua estant tant en transformació que no se sap com aturar-ho. Ara, per exemple, hi ha un nou fenomen en el qual en un principi, si no tinc mal entès, no et pots descarregar els temes sinó que els escoltes directament on-line. Valorar aquestes coses està bé, però com canvien contínuament... encara han de passar moltes coses. Al final està resultant que no és tan important tenir-la (la música), sinó tenir-hi accés.

Per acabar, en quins projectes estàs treballant ara i com veus el futur?
Ara mateix encara estic presentant el disc, pel que no tinc massa projectes nous. Després d’aquests dos anys de fer col·laboracions vull centrar-me en el meu disc i segurament el proper que faci serà un nou àlbum més tancat estilísticament, mirant cap a l’electrònica de ball.

Guillamino. Sònar’09
Dissabte 20 de juny’09
Sònar de Dia, CCCB/MACBA, BCN. SonarDôme, 17:30 h.

El Sònar 2009 ja és aquí

Els artistes barcelonins es fan un forat al Sònar'09

SònarKids, un Sònar per als nens

Web Guillamino

Web Sònar’09