Bon sentit de l’humor i un munt d’ironia. Això és el que governa en Pau Vallvé, compositor i productor musical, quan es transforma en el seu alter ego ‘lletgista’ Estanislau Verdet. Sota aquest pseudònim, a finals de l’any passat Pau va publicar el segon treball, ‘L’all ho és tot pels anglesos’, una reivindicació per acabar amb tots els tabús on hi caben tots els estils musicals. A més, el català té altres projectes, com Ü_ma, i es dedica a produir discos i composar bandes sonores. Aquest dissabte Pau Vallvé donarà el primer concert a Barcelona de presentació d’aquest disc i l’hem entrevistat tot just abans.

Des de ben petit vas començar a interessar-te per la música. Creus que ja vas néixer predestinat per acabar en aquest món?
Des de petit tenia aquesta inquietud i una certa facilitat per a la música. Els meus pares van saber-ho canalitzar i vaig estudiar música des de que era un nen. Per tant, seria més una cosa d’estudis i formació. És una mica el que haig de fer.

Aleshores, composes els temes per plaer?
Sí, a mi és el que m’agrada fer. De tant en tant vaig traient un disc, el que comporta pensar-lo i gravar-lo. Tot i que la gravació surt molt cara, és molt divertit. És una cosa que em fa sentir viu.

Durant la teva carrera has passat per diferents estils, des de piano fins a rock, minimal, ‘lo-fi’ o ‘llegisme’ entre molts altres. Però amb quin estil et trobes més a gust?
Com a productor, sempre he pensat que tots els estils es poden fer amb dignitat, vull dir, no és que hi hagi un estil millor que els altres, sinó que tots es poden fer bé. Un tema de piano solament pot ser brutal, igual que el ‘lo-fi’ té el seu rotllo també, al igual que les bandes sonores o les súper produccions d’Estanislau Verdet. Hi ha moments per a cada cosa i a cadascun d’ells vaig provant diferents coses.

He llegit sovint el terme ‘lletgisme’ per qualificar els teus darrers treballs. Què n’opines?
De fet, en música, és un estil que l’he posat jo. No hi ha ningú més que digui que fa ‘lletgisme’. Nosaltres, per anar en contra de tot aquest moviment ‘fashion’ de Barcelona, on tothom vol ser ‘guai’, portàvem la conya aquesta de que volíem ser lletjos. També és una parodia sobre tota aquesta gent ‘guai’ que volen anar a la contra, i en comptes d’això surten pitjors. En el fons ‘lletgisme’ vol dir això, treure’t tots els tabús i tonteries de sobre. En quant al disc, la cosa ha evolucionat una mica respecte al primer i és més palpable l’encant per les coses lletges, més naïf, surrealista i amb humor.

Aquesta inspiració ‘lletgista’, quines influències ha rebut?
Jo sóc un mega fan dels Beatles, de Radiohead, però és clar, aquí també hi ha influències de coses més comercials com M.I.A., Justin Timberlake, Sigur Ros, música clàssica, etc... Les meves influències són tot allò que escolto, i com per a això no tinc problemes, escolto de tot una mica. El resultat és un cúmul de tot.

Què suposa ‘L’all ho és tot pels anglesos’, l’últim disc, per a Estanislau Verdet?
Per mi és com el primer. Estanislau significa la llibertat, el projecte en el que jo puc fer el que vull, quan vull i com vull. Els altres projectes que tinc o que faig, ja sigui per feina o per una cosa lúdica, han de seguir un estil o unes ordres. En canvi, Estanislau Verdet és el projecte que m’he marcat per a que no sigui cap estil, amb temes rockers, altres més comercials i d’altres underground. L’única premissa que tinc és fer el que a mi em ve de gust en cada moment.

Abans has parlat sobre el moviment ‘fashion’ de Barcelona i hi ha un tema que inclous en el darrer treball que es diu ‘Sóc modern’. Suposo que t’hauràs inspirat en la joventut barcelonina...
Sí, per a ells és més important que la resta ho sàpiga que no pas que realment ho siguin. El tema és el resultat de la conya aquesta que portem amb el ‘lletgisme’, una ridiculització humorística de l’assumpte.

I la teva versió del Dragostae Din tei que van popularitzar els O-Zone, es pot considerar una reivindicació ‘anti-lletgista’?
El tema aquest és una reivindicació d’allò cutre, de dir: “Tot això que vosaltres penseu que és cutre, nosaltres li donem la volta i ho fem maco”. Va ser com la conya de dignificar els excrements, agafar la cançó d’estiu més ‘xunga’ i tornar-la un himne. I als concerts és impressionant la resposta del públic.

A part del projecte d’Estanislau Verdet, en tens d’altres, entre ells Ü_ma, amb la teva parella. Com es porta traslladar la relació sentimental al terreny laboral?
Per nosaltres tampoc és feina, sinó una cosa que ens agrada molt fer. És una cosa que flueix per ella sola, sense forçar-la, i és una proposta que a la gent li està agradant molt. De fet tenim ara per davant una gira molt extensa amb Ü_ma.

Aquest dissabte inicies gira a la sala Apolo, com estàs preparant aquest primer concert?
Serà la presentació de la gira d’Estanislau Verdet i serà molt més seriós que l’anterior gira. Començarem a tocar com una banda de veritat. Ja no ens disfressarem com abans ni tampoc llençaré aquests grans discursos que feia abans. Ara les cançons es defensen per si soles, ja no venim amb tanta tonteria i venim de cara a la barraca. Serà un concert molt potent, tot mol ben empalmat i molt guapo.

Tu ets una persona molt activa. Quan acabis tots els compromisos que tens pendents, penses agafar-te algun temps de descans?
La veritat és que el que tinc pendent arriba fins al 2012, així que imagina’t! Ara mateix estic amb la gira d’Estanislau i Ü_ma, gravant el nou disc de la Maria en solitari, també estic pensant en un nou àlbum que estic fent ara, un altre per a Estanislau i en muntar una discogràfica per treure tots aquests discos, d’entre altres coses. Fa molt temps que no faig vacances, però és que en el temps lliure m’avorreixo molt.

Estanislau Verdet. Dissabte 31 de gener’09.
Sala Apolo, BCN. 21 h. 8/10 €

+ info