La jove cantant i compositora brasilera Vanessa da Mata (Mato Grosso, 1976) és un d'aquests casos en què es conjuga el treball i la inspiració amb la bona estrella. Després d'intentar estudiar medicina i repartir el seu temps entre fer de model i el bàsquet, va decidir llançar-se a cantar de manera autodidacta. Quan tenia 21 anys va conèixer Chico César i va compondre amb ell ‘A força que nunca seca’, que va ser gravada per Maria Bethânia i fins i tot va donar nom al disc on es va publicar aquest tema. L'enregistrament va guanyar el Grammy Llatí i també va ser inclosa en el CD de Chico, ‘Mama Mundi’. Bethânia va tornar a enregistrar cançons de Vanessa (‘O Canto de Dona Sinhá’, amb participació de Caetano Veloso, en la seva versió en directe), i també ho va fer Daniela Mercury (‘Viagem’).

El 2002 Vanessa da Mata va publicar el seu primer CD, ‘Vanessa da Mata’, que inclou els èxits ‘Nossa Cançao’ (banda sonora de la telenovel·la ‘Celebridad’), ‘Nâo me Deixe Só’, que va esclatar a les pistes amb un remix de Ramilson Maia, i ‘Onde Ir’ (banda sonora de la telenovel·la ‘Esperanza’). En el segon disc, ‘Essa boneca tem manual’ (2004), a més de les seves cançons pròpies, va tornar a gravar ‘Eu Sou Neguinha’, de Caetano Veloso, versió que va integrar la banda sonora de la telenovel·la ‘Me lo dijo la Luna', així com ‘História de uma gata’, de Chico Buarque. ‘Sim’, el tercer disc, va ser llançat el 2007. Aquest àlbum va ser gravat entre Jamaica i Brasil. De les 13 pistes, cinc tenen participació d'Sly & Robbie, dues icones de la música jamaicana.

La posseïdora d'aquesta intensa carrera va conversar amb Tribuna Latina tot just va arribar a Barcelona per a la segona presentació en aquesta ciutat del seu disc ‘Sim’.

En els teus inicis musicals vas apostar pel reggae, però una vegada que vas començar la teva carrera en solitari vas anar més pel camí de la música popular brasilera (MPB). Alguna vegada has pensat a tornar a aquest ritme i fer un disc de reggae?
Tens el disc ‘Sim’ (2007)?

Sí.
Aquest té molt reggae, encara que els altres dos, gens.

Sí, però parlava de fer un disc només de reggae.
No. La veritat és que jo em vaig passar molt poc temps cantant reggae abans dels primers discos i allò va estar molt bé, però la meva voluntat era fer MPB, sempre vaig voler fer MPB i va acabar succeint. Va ser molt natural. El reggae és un ritme per a utilitzar de tant en tant, no és un ritme que jo vulgui fer el principal de la meva carrera. El que m'agrada principalment és la música brasilera.

Tens una carrera relativament curta però plena d'èxits: has compost cançons per a gent com Maria Bethânia, Caetano Veloso; tens un Grammy... Quin és el somni de Vanessa da Mata en aquest moment de la seva carrera?
(Pensativa) Realment... és graciós, fa poc temps vaig veure que necessito avaluar els meus somnis, perquè es van complir tots. He de somiar coses noves perquè tots els quals tenia es van fer realitat, però la veritat és que tinc una altra ambició ara, que és tocar més en el món tenint un espai considerablement bo, el que és difícil, perquè tot està sempre mig caracteritzat per coses com la ‘world music’, i a mi m'agradaria traçar el meu treball amb més dignitat. I sortir una mica del problema que és la barrera de la llengua, fins a on sigui possible.

Parlant de la llengua, com es rep el teu treball en altres països d'Amèrica Llatina?
Vaig llançar el primer CD ('Vanessa da Mata', 2002) i el passat ('Essa Boneca Tem Manual', 2004) a Uruguai i Argentina i vaig ser molt ben rebuda. Llocs enormes, bonics... espero que aconsegueixi anar a altres països, com Xile i Mèxic, i cap a Amèrica central. Adoraria tocar a Cuba, és un lloc molt interessant.

Faràs una gira per Amèrica Llatina aquest any?
Crec que sí, però més cap a finals d'any. Ara vaig a Estats Units per dos mesos, després torno a Europa al juliol per a una gira ja concertada de 45 dies, fins a mitjans d'agost. Aleshorews depèn molt del temps, perquè aquestes coses han d'estar concretades molt temps abans.

Per què fora de Brasil es coneix només el més clàssic de l'MPB?
Perquè, per exemple, l'MPB va ser treballada des de fa molt temps, des de Carmen Miranda i Tom Jobim. Aquestes persones van sortir pel món, van tenir paciència, van ser considerats llatins, exòtics, excèntrics... I van anar gravant, van anar fent que els músics s'acostumessin a aquesta música, que agradés. Aleshores arribem nosaltres, després de molt temps, amb un treball ja fet. Però aquí està la barrera de la llengua, la música argentina o mexicana mai va 'ser treballada' (a Brasil). Mai s'escolten aquests treballs. Són poquíssims els que van a Brasil amb un espai més gran. Potser Shakira sigui un d'ells, però gairebé no pot considerar-se una cantant llatina sinó una cantant mundial. Un altre que ha anat a Brasil amb més espai és Fito Páez.

Consideres que els cantants brasilers actuals ho tenen més fàcil pel treball fet per gent anterior, com la generació de la Tropicalia?
Exactament això. Perquè van tenir la paciència i les ganes de sortir pel món i anar gravant sense esperar gens, simplement per divulgar la música. Avui dia gaudeixo de més respecte, de valor, gràcies a ells, gràcies a que va haver una època de divulgació que va ser molt difícil per a ells.

Amb aquesta història que hi ha menys vendes de discos, tal vegada l'artista ara està més obligat a fer més concerts per a compensar els guanys, o no?
No, la veritat és que com sóc una cantant nova, no vaig tenir relació de molts diners provinents dels discos. Quan vaig entrar (a la indústria) ja estava la pirateria, aleshores no tinc aquesta inclinació als diners del disc. Les persones que van sofrir més són les que estaven abans de mi i eren remunerades pel disc. Jo mai ho vaig ser, i tampoc faig més o menys presentacions per a guanyar més diners. Faig totes les presentacions que crec que la meva salut aguanta i que em permeten tenir una vida més o menys digna a casa.

Crec que és millor per a l'artista tal i com són les coses avui, això de no dependre exclusivament de la venda de discos...
No sé si és millor o pitjor. Jo no tinc aquesta necessitat que el disc em remuneri, però al mateix temps ho trobo injust, perquè cada vegada serà més difícil que una persona llanci un disc, tret que sigui per Internet o d'altra manera, però per companyia! Ho trobo injust, perquè és el treball de l'artista i cada vegada això anirà més a parar a mans de la discogràfica (...) Crec que ara, qui vulgui estar amb una discogràfica, estarà, i qui no, igualment tindrà el seu treball i endegarà un equip de màrqueting. I serà interessant de la mateixa manera. El cantant haurà d'adaptar-se al millor medi per a ell.

Estàs fent gira per Espanya, i quin altres països d'Europa?
Itàlia, França, Alemanya i Anglaterra.

Què li diries sobre el teu espectacle ‘Sim’ al públic de Barcelona que et va veure en el Festival Grec de 2008 i estarà demà (15 d'abril) a L'Auditori?
Que és un espectacle enllestit per al dvd, diria que millorat, després de gairebé 200 presentacions. Crec que és un espectacle ben madur. Qui no tingui el dvd (que acaba de sortir a Brasil, ‘Multishow ao Vivo') almenys tindrà una petita prova del que serà. Tinc molta curiositat pel concert de Barcelona.

Curiositat de com serà la gent?
Sí, jo mai aconsegueixo conèixer les ciutats, perquè és tan ràpid... El públic té una idea, un mite, que nosaltres ja coneixem moltes ciutats, però no les coneixes. La veritat, un coneix la ciutat per les persones que estan en el concert, aquesta és la idea que tens de la cultura del lloc. Aleshores jo intento percebre el màxim que puc, dintre de la meva concentració en cada cançó, com s'hi troben, com perceben cada cançó. Crec que és així com aconsegueixo albirar l'ànima de cada lloc.

En tot cas crec que l'ànima del concert de Vanessa da Mata a Barcelona té una càrrega forta de brasilers. Hi ha molts per aquí que vindran a veure't...
(Riures) Cert.

Vanessa da Mata. Dimecres 15 d'abril'09.
L'Auditori, Sala 1 Pau Casals, BCN. 21:30 h. 30 €

+ info