Mortadelo i Filemón, els famosos personatges de Francisco Ibáñez, estan instal·lats al Teatre Tívoli de Barcelona per celebrar el seu 50è aniversari amb un espectacle musical –o ‘the miusical’, com l’anomenen- que es vol allunyar del que és habitual. Ricard Reguant, el director, ha dissenyat l'obra, que respecta amb fidelitat l'estètica del còmic i el seu dinamisme. La coreografia ha anat a càrrec de Coco Comín i a la funció hi participen més de 34 actors entre cantants, ballarins i acròbates. Hem entrevistat els dos actors que encarnen els peculiars agents de la TIA: Mortadelo (Jacobo Dicenta) i Filemón (Juan Carlos Martín).

Llegíeu ‘Mortadelo y Filemón’ de petits?
Jacobo Dicenta (JD): És clar que sí, era un gran lector i crec que ha marcat a una gran generació de gent.
Juan Carlos Martín (JCM): I tant! Tots llegíem els còmics del gran Francisco Ibáñez. És un dels meus records de la infància.

Què vau pensar quan us va arribar el guió del musical?
J.D.: Des del principi em va semblar un gran repte i em va fer molta il·lusió que em proposessin fer aquest paper. Portava molt de temps sense fer musicals i em venia de gust canviar de gènere teatral. És una gran oportunitat.
J.C.M: Em va semblar una bogeria (entre somriures). És molt difícil d’assimilar el canvi de les vinyetes a l’escenari d’un teatre, però crec que el resultat ha estat fantàstic.

Quines són les claus d’aquest espectacle?
J.D.: És una història molt divertida, en la que el públic acaba cantant i ballant amb nosaltres. Crec que s’ha de venir a veure’l perquè es difícil explicar amb paraules el que es viu a l’escenari. És un luxe compartir aquesta experiència amb el públic barceloní.
J.C.M: Podem dir que és un espectacle musical on tothom coneix les cançons i s’identifica amb elles. És molt divertit i crec que aconseguim donar vida als personatges del còmic.

És complicat endinsar-se en el rol d’un personatge de còmic?
J.D.: És complicat al principi, però no més que qualsevol altre paper. L’objectiu és buscar la màxima fidelitat amb el personatge d’Ibáñez.
J.C.M.: És estrany perquè no tens cap referència en viu, així que he procurat interpretar al Filemón que em feia riure de petit.

S’ha aconseguit reflexar fidelment l’estètica del còmic al musical?
J.D.: Sí. El musical té la velocitat de les vinyetes i contínuament s’està canviant d’història. A més, jo segueixo sent el rei de les disfresses.
J.C.M.: Absolutament. Ha estat un gran encert. Hi ha una gran similitud amb el seu humor fàcil ple de caigudes i ximpleries.

Quina està sent la resposta del públic?
J.D.: Molt bona, crec que gaudeixen igual que nosaltres dalt de l’escenari.
J.C.M.: Espectacular. És molt bonic veure com el públic marxa amb un somriure.

Les cançons són temes que formen part dels hits dels anys 60, 70 i 80, com s’adapten al musical?
J.D.: Són temes que tothom coneix. A alguns se’ls ha adaptat la lletra i a d’altres se’ls ha respectat. També durant l’espectacle es comencen a cantar cançons que semblen de grans musicals (com Cabaret) i després és un tema dels 60, 70 o 80. És una barreja molt divertida.
J.C.M.: La música és un dels grans encerts de l’espectacle, perquè la gent s’identifica amb totes les cançons que escolta. No tenen que parar-se a escoltar les lletres o les melodies, ja les coneixen.

Quines particularitats té un musical a nivell interpretatiu respecte d’altres gèneres?
J.D: El mateix nivell interpretatiu que qualsevol altre gènere. Té el mateix grau de dificultat i requereix un gran treball i esforç.
J.C.M.: Potser molta gent considera que és un subgènere però és al mateix nivell. Té la dificultat afegida que has de cantar i ballar alhora, i no és gens fàcil.

Creieu que ara el musical desperta més interès entre el públic?
J.D.: Sí. Barcelona tenia fam de musical. Ara s’han estrenat diversos espectacles a la cartellera i tots estan funcionant.
J.C.M.: El musical és un bon gènere per iniciar un públic que no està acostumat a veure teatre. Sempre són divertits i espectaculars, i agrada a tot tipus de gent.

Si haguéssiu d’escollir un altre personatge de còmic, quin us agradaria interpretar?
J.D.: A Súper López. Sempre em va fer molta gràcia de petit. Era l’antiheroi i segur que és un personatge molt divertit d’interpretar.
J.C.M.: Al ‘Capitán Trueno’, perquè seria molt estrany adaptar-ho al teatre.

Li ha agradat a Paco Ibáñez?
J.D.: Molt. Va venir a l’estrena i ens va felicitar. Sempre ha defensat el nostre treball.
J.C.M.: Ens ha donat un aprovat amb nota alta.

'Mortadelo y Filemón, the miusical'

'Mortadelo y Filemón, the miusical'. Teatre Tívoli, BCN.

+ info