Possiblement siguin molts els que ja coneguin Supersubmarina. El seu plantejament inicial era tocar per diversió, però amb només un EP (Extended Play) de quatre cançons aquests nois de Jaén estan revolucionant el panorama indie nacional. Un treball amb un llenguatge diferent, original i enèrgic que als ha portat fer de teloners de grups com Russian Red, Vetusta Morla o Lory Meyers durant les seves darreres gires. El passat 2 d’abril tornaven a Barcelona, la ciutat on van guanyar un concurs de votació popular durant la passada edició del BAM Music Week MTV, per tocar juntament amb Mando Diao. Aprofitant l’ocasió, vam mantenir una xerrada amb els membres de Supersubmarina, José Chino (JC, veu i guitarra), Jay (Ja, guitarra), Pope (P, baix) i Juancha (Ju, bateria) per parlar d’aquest nou grup emergent i el nou EP homònim que surt a la venda el dimarts 14 d’abril.

Quin és el vostre concepte de Supersubmarina?
JC: Som quatre amics que anem a tocar i passar-ho bé. Fins ara escrivíem les cançons per gaudir-les nosaltres mateixos, sense cap pretensió d’arribar enlloc ni intentar expressar res més complicat del què xavals de vint-i-dos anys poden arribar a dir. Ens basem en la nostra pròpia experiència del dia a dia i fem la música que se’ns enganxa d’escoltar altres grups.

I quin va ser el impuls definitiu que us va portar a fer música?
JC: Portem tota la vida fent tonteries, com jugar a futbol o qualsevol altra cosa. Anteriorment havíem participat en altres grups de música fins que se’ns va ficar al cap comprar-nos els nostres instruments i, d’aquesta manera, vam començar a composar els nostres temes i a evolucionar fins el que som ara mateix.

Compartiu la vostre passió per la música amb els vostres estudis. Estant de gira i promocions suposo que serà complicat compaginar ambdues coses...
JC: Sí ,i cada vegada els compaginem menys (somriures). Jo la carrera la tinc ja gairebé oblidada.
Ju: Això ho dèiem sobre tot al principi, quan la cosa era més inestable, però ara ni ho mencionem.

Quines han estat les vostres influències musicals?
P: Cadascun de nosaltres té uns gustos musicals diferents, però que ens hagin influït a tots podríem mencionar Lory Meyers, Vetusta Morla, Franz Ferdinand, Mando Diao...
Ja: Ens agrada molt la música britànica, però per exemple a Juancha li agrada molt també l’electrònica. És a dir, no tenim uns referents únics.
Ju: Quan enfoques això més com una feina i no pas com un hobby, intentes buscar la inspiració per tots els costats, descobrint coses noves, investigant i culturitzant-te una mica.

Amb alguns d’ells heu tingut el plaer de compartir escenari, com és el cas de Russian Red, Vetusta Morla o Lory Meyers. Què s’us ha ‘enganxat’ d’ells?
Ju: Uff... la música ja l’havíem escoltat, però quan estàs amb ells se t’enganxen sobretot coses que són pròpiament de la música i que l’espectador no veu.
Ja: És a dir, la forma d’estar a l’escenari, com guanyar-te el públic... ells ja porten un bon recorregut i són un bon referent per a nosaltres.

Com ha quedat tot això plasmat en els vostres EP’s?
JC: El procés de composar una cançó sempre és el mateix. Jo porto una idea de lletra i la resta imprimeix un ritme diferent. Recordo, per exemple, que a ‘Paciente Cero’, un dels nostres primers singles, van fer uns ritmes pop de tota la vida i allà ja va quedar plasmada la manera de tocar de cadascun.

Escoltant-vos es pot afirmar que Supersubmarina intenta aportar una visió més alternativa al panorama musical estatal, però no us sembla que aquest terme ha deixat de tenir sentit i ara tot és comercial?
JC: Jo crec que precisament per això a cap grup alternatiu li agrada dir que ho són. Probablement quan fas alguna cosa tampoc busques un resultat que soni a una determinada manera, sinó que fas allò que t’agrada. En el nostre cas, sí que sonem diferent a altres grups que hi ha a Espanya, com El Canto del Loco o Pereza, però tampoc traiem coses del nostre repertori pel fet de pensar que sonin més comercials.




Primer vau gravar la vostra primera maqueta (al vídeo) i més tard vau fitxar per una gran multinacional, amb la qual heu editat ja dos EP. Us havíeu imaginat algun cop arribar fins aquí?
Ju: Això és un tema que no et pots plantejar. En el moment de fer la maqueta la idea era professionalitzar una mica la banda, però tampoc ens imaginàvem que arribaríem fins a aquest punt.
JC: La maqueta ens aportava un punt de professionalitat. Ja podíem arribar als llocs sense caure’ns la cara de vergonya. També és veritat que vam tenir molta sort, ja que arran d’aquesta gravació ens van començar a trucar de bastants discogràfiques i vam poder escollir on volíem estar.

Ara surt a la venda el segon EP. Què és el que el públic hi trobarà de nou?
JC: Doncs quatre cançons més, entre elles la que dóna nom al grup, i és el més complet i el que sentim més nostre. Hem adaptat els temes a la producció, potser per això el sentim més nostre que no pas el primer.

I perquè no treure directament un LP?
Ju: La idea ha estat fer una mica de força amb aquest dos EP i guanyar així una mica de terreny. Una vegada tinguem terreny guanyat, vindrà un LP que segurament tingui més repercussió.
JC: A més, l’EP és un format que està una mica oblidat i segurament si haguéssim tret directament un disc no tindríem ni per cobrir les despeses. Ha estat una estratègia de promoció. Si el segon, ‘Supersubmarina’, funciona bé, possiblement ens saltarem la gravació d’un tercer i passarem directament a l’àlbum. És una altra manera de fer les coses.

I teniu ja pensat com serà el vostre primer àlbum?
JC: la nostre idea és recollir l’essència dels EP’s i treure tot el material nou que ens deixin, però encara no està definit ni té data de sortida.

Abans comentàveu que no volíeu explicar res més que el que poden dir uns nois de vint-i-dos anys, però no trobeu que algunes de les lletres són massa reflexives per a la vostra edat?
JC: Simplement és la nostra visió de la realitat i de la vida, i si estàs explicant alguna cosa, doncs fes-ho bé! T’ho has de currar una mica, encara que sigui per professionalitat i per estimar el que estàs fent.

Els vostres temes sonen molt a èxits de l’FM, no sé si la vostra intenció inicial era aquesta...
Ja: No ens vam plantejar així les coses...
JC: No busquem sortir en qualsevol lloc, però si ens volen treure tampoc direm que no (somriures).

Heu visitat en nombroses ocasions Barcelona, com us han fet sentir aquí?
JC: El públic de Barcelona és d’un altre món, totalment diferent al de la resta de l’estat. La primera vegada que vam venir no ens coneixia ningú i quan vam començar a tocar la resposta de la gent va ser com si fóssim un grup de tota la vida. Això ens va cridar molt l’atenció, perquè a altres llocs, encara que a la gent li agradi, es queden com estàtues i quan acabem comencen a aplaudir.
Ja: Aquí la gent té una altra concepció dels concerts... perquè no és normal!

Com a bon grup que intenta estar a l’avantguarda, les xarxes socials d’Internet han estat un bon medi per a que la gent us conegui. En quin grau ha estat un ajut per vosaltres?
JC: Gràcies al Twenty, al Facebook, etc... hem aconseguit conèixer el 90 per cent de la gent que ens coneix. No sé si aquí està el futur de la indústria musical, ja que hem d’esperar a veure si les grans companyies es ‘posen les piles’, però sens dubte el nostre present es troba en aquest tipus de xarxes.

Ja per acabar, a part de la gravació del vostre primer àlbum, quins projectes teniu per a aquest 2009?
Ja: Ens agradaria molt que sortissin alguns festivals per a aquest estiu.
JC: Sí, de moment estan sortint alguns, però la cosa està molt complicada, ja que la majoria de les contractacions ja estan tancades. Esperem que per a l’any vinent ens tinguin en compte! Tot i així, ja ens donem per satisfets, ja que el passat 2 d’abril ens vam treure l’espineta de tocar amb un grup internacional que ens agradés, i ja ho vam fer amb Mando Diao.

+ info