Cris Juanico és un cantant menorquí que per a molts serà conegut per haver estat vocalista del grup Ja t’ho diré, però això queda una mica lluny ja que fa alguns anys que la formació va desaparèixer. Per altres serà més factible reconèixer-lo per la seva presència al grup Menaix a Truà, juntament amb Toni Xuclà i Juanjo Muñoz. Però Cris Juanico, amb quatre àlbums, té molts motius per brillar en solitari. Col·laborador en diferents projectes per a nens, amb la seva evolució personal ha volgut deixar la seva empremta personal en solitari, i després de tres àlbums, presenta ‘Tot de mi’, una recopilació de cançons que continuen la línia jazzística que el menorquí va començar amb l’anterior àlbum, ‘Vola’m sa lluna’. En el disc l’ha acompanyat una de les Big Bands més emprenedores del país, l’Original Jazz Orquestra Taller de Músics, amb la que donarà un concert el dijous 18 de desembre a L’Auditori de Barcelona. Hem mantingut una xerrada amb Cris Juanico per conèixer aquest artista de més a prop.

El fet de cantar en solitari, què et permet que no puguis fer en un grup?
Em permet certa llibertat, no s’ha de consensuar tanta cosa, que per descomptat té els seus avantatges i els seus inconvenients. Per altra banda, també et permet assolir allò que tu creus que has d’assolir.

Et mous com peix en l’aigua per diferents estils com el pop, el rock o el jazz. D’altra banda, has escrit un conte per a nens, has estat col·laborant amb una ONG, etc... Et consideres un artista polivalent?
Pel que fa a mi, m’agrada la música en general. No sóc d’un estil determinat i intento desenvolupar allò que m’agrada. És una qüestió de gust i de ganes. Després des de la meva productora estic fent coses pels nens, com un cd de cançons populars menorquines, i estic en contacte amb una ONG que ajuda a nens. Però al final el que crec és que la música és el gran llenguatge desaprofitat en aquest món global i fa molt bé la funció d’eina integradora, i és en part per això que em dedico als nens.

Com compagines tots aquests projectes?
Amb una mica de paciència per part de tots, tant a nivell de grups com de representats. Desgraciadament vivim en un país que és força petit i l’esforç que has de fer per tirar un projecte endavant no et surt a compte. És una professió molt agraïda, però has de tenir altres coses. Jo tinc la sort de dedicar-me exclusivament a la música i a coses relacionades amb ella, ja que a més d’agradar-me és el meu hobby. Així que estic doblement feliç i content de poder-ho fer.

Al final del llibret del teu últim disc, ‘Tot de mi’, dius que amb aquest projecte has après i descobert coses que abans desconeixies. Quines són?
Són moltes. Pensa que cada projecte me’l prenc com un aprenentatge perquè treballes amb gent diferent i des de diverses perspectives. En aquest disc he descobert força tessitures diferents a la meva veu, maneres d’interpretar les meves cançons I, sobretot, aprendre coses i detalls, que potser alguns ja els sabia, però sense saber ben bé perquè.

I què t’ha ensenyat treballar amb una orquestra?
El coixí i la sonoritat que et dóna una orquestra és clau. Cada una de les formacions té les seves particularitats, però l’orquestra és bastant particular i agraïda, encara que requereix una feina abans molt important, deixant la improvisació bastant concretada. Com ja havia treballat amb l’orquestra en una altra ocasió i totes les parts ja ens coneixíem, ara hem gaudit més, sobretot a l’escenari.

A ‘Tot de mi’ i a ‘Vola’m a sa lluna’ has optat pel jazz, un estil que moltes vegades es veu elitista o sectorial, reduït a un tipus de públic. En cantar els temes en català, d’alguna una manera arribes més fàcil al públic en general?
Sí, a més hi ha una cosa que és bastant simptomàtica, i és que de l’anterior disc s’han venut 12.000 còpies. Dubto bastant que tota aquesta gent estigui relacionada amb el jazz, alguns puristes evidentment hi haurà, però el públic dels nostres concerts és un públic genèric. Potser alguns el compren perquè els fa gràcia el fet de que sigui en català, altres per un reconeixement de l’esforç i el treball de l’orquestra... És una manera d’apropar el jazz al públic en general, al lloc on sempre ha estat, i només cal veure que hi ha gent de 20 anys molt fan dels Jamie Collum o del Frank Sinatra.

I el fet de cantar en català, t’ha tancat portes?
Jo no tinc cap problema per anar a Salamanca i cantar en català. Segurament hi hagi gent que despotricarà i tirarà el meu treball pel terra. Però això ja seran ells, a mi tant em fa. Arribar a saber si hi ha prejudicis o no, això és més complicat. De fet vaig estar presentant el disc al Festival de Jazz d’A Coruña i al País Basc, on es fan els festivals més estàndards, i no vaig tenir cap problema.

Has versionat temes com el ‘Fly me to the moon’, de Frank Sinatra, o ‘Love me tender’, d’Elvis Presley. No et fan por les comparacions amb aquests dos grans artistes?
No, perquè penso que les grans interpretacions d’aquests temes no les han fet ells. Sí que hi ha gent que compara, i els puristes és el que fan, però de vegades ni les han escoltat o es queden a mitges. Jo, ‘flipat’ per les seves interpretacions i les seves veus, el que faig és una revisió modesta i humil dels temes i crec més en el que pesen 12.000 persones que en el que creuen quatre.

D’un temps cap aquí hem vist com la música feta en català comença sortir fora dels Països Catalans. Grups com Antònia Font, Els Pets o uns recents Manel, la nova sensació, comencen a actuar a Madrid, País Basc, Galícia, etc... Veus que la música en català estigui en expansió?
Em sembla bastant tàctic, ja que el normal seria donar-ho per fet i tenim que parlar-ne perquè és una situació surrealista. El que no és normal és que es facin festivals i no hi hagi gaire presència de grups d’aquí que venen 40.000 o 50.000 còpies. Nosaltres vam estar a Madrid i la gent va sortir encantadíssima dient: “¿estos quién son?, ¿pero de dónde salís?”. Hi ha més interès polític de que es parli d’aquest tema que no pas artístic.

Com serà el concert de L’Auditori? Alguna sorpresa?
Farem un concert presentació del ‘Tot de mi’ i alguns temes del ‘Vola’m a sa lluna’. També hi haurà alguns temes que no estan ni a un ni a l’altre, com versions originals, i comptarem amb la presència de la Txell Sust, que ha col·laborat en el disc. I l’orquestra! Que ve tota, percussionista i coristes inclosos.

Cris Juanico & Original Jazz Orquestra del Taller de Músics.
Dijous 18 de desembre’08. L’Auditori – Sala 2 Oriol Martorell, BCN. 22 h. 18 €

+ info