Amb el seu tercer disc en estudi, ‘Tres’ (Gorvijac Music, 2008), La Puerta de los Sueños ha seguit consolidant-se com una aposta diferent dins el món de la música catalana, amb el seu pop de vocació massiva i un esquema amb ‘frontwoman’ que remet a referents castellans com La Oreja de Van Gogh. Una de les particularitats del grup és que comercialitzen els seus discos en dues versions, una de catalana i una de castellana. Després d’haver presentat el nou treball, l’agost es presenta musicalment tranquil pel grup. Al setembre tornen a la càrrega amb concerts a Barcelona, Sabadell, Andorra...

Ja han passat una colla de setmanes des del llançament del tercer disc en estudi. Com està anant la temporada de ‘bolos’?
Els primers concerts van anar molt bé, estavem molt satisfets amb l’acollida de les noves cançons. Però hem decidit que l’agost sigui molt tranquil. En Jaume –Jaume Saltor, un dels membres del trio– està esperant un fill, i estem molt pendents d'això. De cara a setembre reprendrem els concerts.

Dues de les coses que destaquen més de vosaltres no són del tot musicals. Primer, el fet de ser un grup amb vocalista femenina, quelcom estranyament poc comú en el pop-rock català. És una línia de creació gairebé verge per aquí...
Bé, és que quan neixes et toca el sexe que et toca! No ho sé, potser si hagués nascut nen hagués estat vocalista també. Suposo que hi ha molts més grups amb una noia cantant dels que sembla, n’estic segura. El que passa és que potser no tenen el nivell promocional de La Puerta de los Sueños, que hem assolit després de molt de treball... i de tenir una mica de sort, suposo, que també és important.

També és molt característic de vosaltres el fet de treure els discos íntegres en dobles versions, catalana i castellana. Alguns artistes llatins, per exemple, fan dobles versions en castellà i en anglès, però aquí és una altra oportunitat inexplorada.
Jo sóc qui fa les lletres i sóc bilingüe. Passar d'un idioma a l'altre no em resulta gens traumàtic, sinó que és un procés completament natural. Quan el grup va començar, la nostra prioritat era arribar al màxim número possible de gent, i per això el nostre primer disc va ser en castellà. Però el català és la nostra llengua materna, i teniem l'espineta clavada de no utilitzar-la. Quan vam fer un primer tema en català i va tenir una acollida tan bona, vam pensar que podriem fer aquest esforç, un esforç de temps, creatiu i també econòmic. La llàstima és que crec que es dona massa importància a això.

En quin sentit?
Senzillament nosaltres només ho feiem per sumar, i sembla que arriba a destacar per sobre de les cançons. Voldríem que destaquessin les cançons, la música, que és l'idioma universal que tothom pot entendre.

Com és el procés de creació de les lletres donada aquesta particularitat en la composició? Hi ha alguna versió original?
Fins ara partia del castellà perquè era l'idioma amb què havíem començat com a grup, i després adaptàvem al català. Però al tercer disc he treballat molt en paral·lel una versió i l'altra. Et diria que potser són meitat i meitat de versions originals castellanes i catalanes. I pot ser un procés estimulant. Per a molts les adaptacions tenen mala fama, però crec que en el procés pot sortir guanyant la cançó. Perquè li dones moltes més voltes, ho penses més. En el meu cas, com jo sóc l'autora i sé què volia dir amb els temes, em puc permetre llicències que, respectant l'essència, potser milloren el resultat.

Una curiositat: l'oient a la tenda escull comprar-se el disc en català o en castellà, o tots dos. Però als concerts només hi ha un grup per a tothom. Com ho resoleu?
En principi a Catalunya cantem en català, encara que alguna vegada ens han demanat que també toquem alguns temes en castellà, especialment a localitats on hi han molts castellanoparlants. A la resta de l'Estat, cantem en castellà.

El vostre so és força lluminós, sembla proposar una experiència emocional agradable, sense recargolaments. Què és el que us agrada oferir a qui s'acosti al concert, com us agrada que se senti la vostra audiència?
Doncs a mi m'agrada que qui ens vingui a veure es quedi amb la sensació d'haver recarregat les piles, i tingui ganes de més La Puerta de los Sueños. De seguir coneixent-nos mitjançant les nostres cançons, perquè la nostra música li ha arribat. Si pots remoure alguna cosa de l'interior de qui t'escolta, despertar algun sentiment amb la música que fas, és la fita màxima de tot músic. Ens agrada facilitar que la gent s’evadeixi dels problemes quotidians, que s’emocioni sobre tot. I si el podem fer reflexionar sobre temes importants, millor encara.