Des de fa 20 anys Marc Parrot es dedica en cos i ànima a la seva passió, la música. Primer es va iniciar amb el grup Regreso a las Minas, però la fama va arribar amb el seu excèntric personatge El Chaval de la Peca, del que encara manté moltes coses. Ara, Marc Parrot, superada aquesta etapa, s’ha convertit en un reconegut cantautor, tot i que trenqui amb el perfil establert d’aquest concepte. El divendres 6 de febrer, el català presentarà ‘Interferència’ (Música Global), dos anys després de la seva publicació, i tornarà a gravar en directe a la sala Luz de Gas amb motiu del festival BarnaSants. Un motiu més que suficient per mantenir una xerrada amb ell i conèixer més a fons aquest autèntic personatge.
Tenies clar des de petit que volies dedicar-te a aquest món?
De petit penses com tots els nens, d’una manera imaginària, en el que t’agradaria fer i recordo que de petit el que volia era ser paleta. Després, quan vaig començar a veure pel·lícules d’un còmic, volia ser actor de pel·lícules només còmiques. Amb el temps ja et planteges el que no vols ser quan siguis gran, en el meu cas el que em tocava ser per herència familiar. I finalment, a partir de començar a escoltar una certa música, vaig pensar que jo també volia fer allò i dedicar-m’hi.
Quines han estat les teves influències?
Uff.. moltes. Els Rolling, els Beattles, en Beck... una mica de tot.
En els teus inicis vas començar a tocar en un grup. Ets sents més lliure sol?
Per una banda tens més responsabilitat, però per l’altra banda està més clar quin és el teu paper. Ara, per exemple, amb els músics amb els que treballo hem format un equip en el que cadascun té el seu paper i el fet de saber que mai faré allò que no m’agrada i que no he de pactar amb certes decisions em tranquil·litza bastant.
Trenques una mica el perfil de cantautor que tots tenim al cap. Què significa per a tu ser cantautor?
Per a mi, el nom de cantautor té el problema que se li associa una estètica determinada, i jo no m’hi sento dins d’aquesta imatge de cantautor. Aleshores, des d’aquest punt de vista no seria cantautor, però per altra banda per a mi és vital el que explico, és a dir, les cançons no existirien si no volgués explicar una història de com em sento o com jo penso a través d’aquests sentiments. Hi ha una mirada més analítica, però la manera com m’explico és diferent.
I com et definiries?
Per dir-ho d’alguna manera, jo penso que faig cançó-rock.
Desprès de molts anys en el món de la música, vas fundar la teva pròpia productora. Era una necessitat per evolucionar personalment?
Em vaig interessar per aquest tema a partir d’una mala experiència que vaig tenir amb la discogràfica amb la que treballava fins aleshores. A partir d’aquí vaig començar a interessar-me per tot el llenguatge tècnic i la part d’estudi, sobretot per controlar els meus discos, i quan vaig veure que ja en sabia una mica, doncs vaig començar també a ajudar a altra gent.
Aquests problemes es podrien qualificar com a interferències, com el títol del teu últim treball?
Sí, eren interferències negatives en tant que distorsionaven el missatge.
Però també hi ha interferències bones?
No és que siguin bones o dolentes, sinó que n’hi ha que tenen un efecte positiu en nosaltres i altres que no. Les que tenen un efecte positiu són les que interfereixen un missatge que no és interessant, però ens fan veure altres coses.
Alguns han dit que en el teu últim treball parles d’un món utòpic, sobre com t’agradaria que fos el món. Tu el veus així?
No et pensis... això ho trobo un plantejament immadur. No penso que hi hagi d’haver un món utòpic o que busqui que sigui com m’ho he imaginat. Sé que hi ha coses que no m’agraden, lluito per canviar-les i mentre tant procuro mirar-les d’una altra manera. Tot i així, visc molt intensament la meva vida.
Penses que la música és una bona eina per canviar les coses?
No, a través de la música pots créixer tu i a partir de les teves cançons connectar amb altra gent, fer-los sentir bé, fer-los pensar o reflexionar sobre certes coses. De totes maneres, les coses passen a nivell individual i si et mires endins i tens consciència d’una sèrie de coses, és quan tu prens consciència i pots fer agafar-la als altres.
Veient les televisions que envaeixen el teu escenari, un també podria arribar a la conclusió que els ‘mass media’ són un altre vehicle d’interferències en la nostra societat. Estàs d’acord?
La sobreinformació que tenim al final són interferències i tenim tantes entrades d’estímuls contínuament que no els pots assumir. Internet està ple d’interferències, així com la tele, els mòbils, el correu... Tot aquest excés que no podem assumir són interferències negatives.
En el procés de producció d’aquest últim treball, quina ha estat la major interferència?
Alguns temes que van costar més de resoldre... però en general ho vam engegar tot bastant ràpid.
Des de l’anterior disc, ‘Mentider’, vas tornar a les teves arrels, és a dir, a cantar en català. Et sents més còmode en algun dels dos idiomes?
En català, ja que és molt més immediat, la musicalitat la tinc més assumida, hi ha molta menys traducció i, a part, el català és més amable per fer rock. Però també depèn tot de l’estil que vulguis tocar.
Parlant del teu passat, el Chaval de la Peca queda ja una mica lluny en el temps però la gent encara el té al cap. En algun moment t’has avorrit d’ell?
No, la gent ja no em parla d’això. Només de tant en tant en alguna entrevista t’ho treuen però no estic fart.
Què guardes encara d’ell?
Tinc un armari ple de roba i unes piles de discos que tinc guardats en un calaix.
I de personalitat?
Un cert gust per pujar als escenaris.
Va morir d’èxit El Chaval de la Peca?
No, des de l’inici de la primera gira vam decidir quin dia seria l’últim. Al final quan tens un èxit d’aquests tan grans és horrible i no és gens recomanable. Està bé perquè penso que ja ho he viscut i no cal tornar a viure-ho. Ara sóc més feliç.
Actuaràs al Luz de Gas dins del BarnaSants, per segons cop, però ja ets un veterà del festival. Quina opinió en tens?
És una bona llançadora per als artistes perquè combinen sempre una part de gent consagrada i clàssica amb nous valors emergents, fins i tot amb cantautors que no són gens coneguts, com l’Albert Sans. També m’agrada el fet que el festival és una mica més obert de mires, es a dir, com dèiem el principi, el BarnaSants mostra tot el que la figura de cantautor significa. Artistes que toquen les seves pròpies composicions en el format que sigui i donant importància als temes.
Aprofitaràs per enregistrar el teu proper disc en directe. Com prepares aquest concert? Hi haurà repertori especial?
Serà molt semblant a la resta que he fet, però a part que hi haurà algunes projeccions de fons, passaran algunes coses a les teles. Pel que fa al repertori, presentarem algun tema nou i al final farem algun tema especial.
Us plantegeu fer una gira també d’aquest disc?
Sí, serà una ampliació de la gira que estem fent ara, i serà un repertori bastant semblant al d’’Interferències’ però amb alguns temes diferents.
Decàleg d'intencions
Marc Parrot. BarnaSants'09.
Divendres 6 de febrer'09.
Luz de Gas, BCN. 21.30 h. 10/15 €
+ info