El Nido del Cuco és un grup català de pop rock que, inspirant-se en una obra de l’autor Ken Kesey que anys més tard Milos Forman portaria a la gran pantalla, proposen un crit de llibertat des d’una veu enèrgica i uns textos compromesos. Una opinió personal per desemmascarar les mentides quotidianes d’un sistema mal fet. La seva carta de presentació és ‘Versión 1.0’, un disc de pop-rock urbà que fusiona multitud d’estils. Hem xerrat amb l’Ismael Lara, el seu baixista, per a que ens expliqui una mica què és aquest projecte.

D’on va sorgir el projecte El Nido del Cuco?
El Nido del Cuco surt d’altres formacions. Primer van començar el projecte el Dani i el Raúl, ara farà més de 10 anys, i més tard ens vam trobar els tres en un altre projecte nou, Juantón. Quan va acabar aquesta història vam decidir continuar tocant, però com El Nido del Cuco. Després ja es van incorporar el bateria i el guitarra, que també provenen d’altres formacions.

Quina relació guarda el grup amb l’obra literària i cinematogràfica de la que ha agafat el nom?
Els textos guarden molta relació amb la filosofia que proposen tant el llibre com la seva adaptació del cinema, una confrontació entre aquest concepte de llibertat que proposa el sistema i el que tenim nosaltres mateixos. Aquesta és la nostra proposta de llibertat.

I quina és la vostra proposta de llibertat?
Neix de la perplexitat que ens deixen les notícies que llegim al diaris i veure la mentida que viu la gent, la poca capacitat que té la gent per decidir i prendre decisions sobre la seva vida.

Un dels temes de presentació del vostre primer àlbum ‘Versión 1.0’ és una versió del ‘ Mediterráneo’ de Joan Manuel Serrat. És una declaració de principis?
Buscàvem una versió per apropar-nos a la gent a partir d’una cançó coneguda. Teníem moltes per escollir, des de cançons de tota la vida fins a més modernes. Un bon dia va arribar el guitarrista, la va començar a tocar i vam pensar: anem a fer aquesta!

En el vostre primer disc també ha participat Shuarma, ex d’Elefantes.
Ha estat tot un plaer el que vingués a col·laborar amb nosaltres i cal dir que va ser un professional com la copa d’un pi. Vam contactar amb ell per un amic comú, i tot i que en aquells moments Shuarma estava embolicat, va trobar un forat per nosaltres. Va arribar a l’estudi, en un quart d’hora va escollir la cançó que volia fer i va buidar la melodia. En mitja horeta més va liquidar el tema.

Una de les vostres diu: tengo de todo y no tengo de nada. És un reflex del pensament social d’avui en dia?
Si, parla una mica d’això. Aquesta societat ens ofereix masses coses per ser més feliços i no necessitem pas tantes. Potser el que sí necessitem i cada vegada es més complicat de trobar són coses que no es compren, com una amistat de veritat o l’amor.

El 2007 va ser un gran any per vosaltres ja que, entre altres coses, vau rebre tres premis. És una recompensa?
És un recolzament a la feina que estàs fent, a més de que un premi sempre senta molt bé i anima al grup a seguir endavant.

Ens pots avançar com serà el vostre concert al Tijuana?
Presentarem el directe oficial, que és el que oferirem durant tot l’any que ve. És un directe molt enèrgic, amb molta força i amb totes les ganes de que la gent s’ho passi bé. Hi haurà sorpreses en el sentit de que farem versions, com el ‘Another brick in the wall’, que poden resultar molt agradables.

El Nido del Cuco. Divendres 7 novembre’08. Tijuana, Cornellà de Llobregat. 21:30 h. 8 / 10 €