Potser són uns desconeguts a casa nostra, però ben aviat deixaran de ser-ho. Van estar presents al  FIB d’enguany, i ara que tornen en concert a Barcelona i Madrid, es parla de nou d’un dels concerts de l’any. The Ting Tings és un duet de Salford -Katie White (veus i guitarres) i Jules de Martino (bateria i veus)- que ara mateix és una de les grans revelacions del panorama indie. Amb picades d’ull al new wave dels 80’, l’indie dels 90’ i l’electrònica d’aquesta dècada, ‘We started nothing’ és el seu àlbum debut, un treball que ja ha estat comparat amb discos de Kylie Minogue o Gwen Stefani. Hem parlat amb Jules de Martino, qui ens explica els orígens a The Mill d’aquesta nova proposta emergent que gaudirem aviat a casa (al Bikini, 18 de novembre).

Sou estrelles del pop, però us mostreu, per la vostra actitud, com artistes punk...
Katie i jo estimem especialment el pop dels 80’, quan el pop era realment pop, quan es van fer grans melodies. Vam voler produir àlbums que sonessin com el ‘so Madchester’, que no era sobreproduït. I li vam afegir l'element DIY (Do It Yourself) perquè així no tens ningú al darrere esperant a que soni com vol. Potser la manera com fem les coses, com toquem les cançons, o com treballem, la gent ho compara amb una actitud punk, pero no som un grup punk. Però la combinació aquí està...

The Ting Tings és un projecte que neix al mitic edifici The Mill. Com us ha influenciat?
Vaig estudiar Belles Arts i The Mill és un lloc on em sento bé. Al costat hi havia un club en el qual vèiem molts grups japonesos, americans, russos, tots ells increïbles. Bandes que mai no hauries vist en un lloc normal... vam ser molt afortunats per això. A The Mill hi ha molts espais per treballar, i un munt de dissenyadors, pintors, músics, etc. 40 persones aproxiadament hi viuen i treballen plegats. És un lloc molt bonic per començar projectes, amb un entorn molt engrescador. I si no tens diners, estàs igual que el teu entorn, perquè tothom és ‘trencat’.

Vau estar presents al FIB d’enguany... Com va anar l’experiència?
Havíem tocat a Madrid davant 400 persones, i a Benicàssim ho vam fer davant 10.000, en un concert més gran. Va ser molt divertit! Ara tocarem a Barcelona i Madrid, i ens considerem afortunats per dos aspectes: un, perquè els dos cops anteriors que hem tocat a Espanya ens ha anat molt bé i hem jalat de meravella (somriures); el segon, perquè la gent posava les mans enlaire i es va tornar absolutament boja. Toquem a molts llocs, i Espanya és un país on reps el calor del públic, et conviden a copes... És un dels meus llocs preferits per tocar, sempre li dic als meus.

I quin concert podem esperar a Barcelona?
Barcelona... La Rambla... És la ciutat més meravallosa del món i no puc esperar a tornar-hi. Qui va a Barcelona sempre es vol quedar més temps. Hi he estat 3 cops. Però mai hi hem tocat, no conec els seus escenaris, així que serà una bona ocasió per conèixer el públic barceloní.

Com es viu entre tants i tants elogis?
No tenim temps per analitzar-ho, però el costat dolent és que tothom en fa un gra massa pel fet de ser famosos.

THE TING TINGS. Dimarts 18 novembre’08. Sala Bikini, BCN. 21 h. 22 €

+ info