A l’hora de parlar del dancehall i del reggae trobem ràpidament un nom clau, Hermano L. El MC mallorquí va iniciar la seva carrera com a membre de la formació La Puta Opepé, enregistrant diversos àl- bums. Però aviat es va transformar en un MC (master of ceremony o cantant de ragga) molt sol·licitat a festes, sessions i discos de tot tipus, el que el va portar a desvincular-se del grup ara ja fa cinc anys. Ara, Hermano L afronta un nou repte en solitari, ‘Malo hasta el hueso’, que està promocionant en gira. Hem aprofitat el seu pas per Barcelona per conèixer-lo una mica millor.

Com i quan vas decidir iniciar la teva carrera en solitari?
Doncs vaig decidir llençar-me a la piscina ara ja fa gairebé cinc anys, quan els temes de l’OPP funcionaven més lentament i em van permetre espai per als meus assumptes: temes, col·laboracions, concerts, sessions de sound system… Realment la gent portava demanant un treball d’Hermano L des de feia temps, de manera que aquest era el moment perfecte per saciar-la.

I què has fet durant aquests cinc anys?
Bastantes col·laboracions amb diferents grups de hip hop, reggae, concerts en solitari amb diversos sound system, com Ranking Soldiers… En cap moment he estat aturat, sinó que ha estat un lustre de força activitat a nivell underground.

Et mous entre diversos estils… com et definiries tu mateix?
No puc negar que vinc del hip hop i que aquesta cultura va ser la que em va bressolar en un primer moment. D’aquí vam passar a practicar matissos de ‘raggamuffin’ a les nostres cançons, i el següent ja va ser capficar-se del tot en el calder ‘ragga’ després de descobrir que no empatxa (somriures).

Quines ha estat les teves influències?
La majoria dels DJ’s jamaicans de l’època del ragga dels 90’, com Beenie Man, Buju Banton, Cutty Ranks, Supercat, Ninjaman… i totes les combinacions possibles entre ragga i hip hop, com BDP, Jamalsky, Red Fox i molts més...

‘Malo hasta el hueso’. En el món del hip hop, rap… ven més ser dolent?
Per descomptat que ven més ser dolent que no pas bo, tot i que això no vol dir que sigui això el que jo pretenc. Tinc el meu propi missatge, que pretenc que arribi a la gent sense embuts.

Has gosat versionar ‘Rehab’, d’Amy Winehouse, on has treballat amb Flavio Rodríguez. Com va sorgir la idea?
Em va arribar la versió instrumental i era un material ‘tremendo’ per treballar-hi. El següent va ser decidir quina cançó hi ‘pegava’ més damunt, i estic força content del resultat. I Flavio realça el tema d’una forma fantàstica!

Les teves lletres contenen molta denúncia social, com molts altres artistes de rap… se’l pot considerar com ‘estil denúncia’?
Tot depèn del missatge que es vulgui donar. Jo vaig des de les rimes més desenfadades o festives fins a les més reivindicatives, tot i el meu passat festiu. El més important de cada cançó és el tema que s’hi vulgui tractar.

Com sobreviu un artista en temps de crisi?
‘A salto de mata’! Sempre he dit que més que viure de la música, això és un ‘malviure’ de la música!!!

Què li cal al reggae estatal per donar el salt?
Una escena creixent i professional de cantants, productors i mitjans involucrats en l’assumpte. A penes estem començant…

Algun nou projecte?
Promocionar l’LP tot el que pugui i posar-me a treballar en quelcom nou en quant sigui possible. Si Déu vol i la sort ens ajuda… Bless!!!

Decàleg d'intencions d'Hermano L

Hermano L + Ranking Soldiers. Dijous 18 de desembre’08. Sala Apolo, BCN. 22 h. 8/10 €

+ info