L'audiència de l'Apolo estava expectant. El BAF (Belles Arts Festival) és una excel·lent plataforma per a grups emergents, com ja es va demostrar amb Macaco, Ojos de Brujo o Muchachito Bombo Infierno en anteriors edicions. Enguany era el torn de D'Callaos, els propietaris d'un nou concepte musical que anomenen 'nou flamenc' i que va deixar molt bon sabor de boca entre els assistents.

   Si bé el concert va començar un pèl fred -eren els primers en obrir foc d'una festa que anava per tard-, ja que el públic poc a poc anava omplint l'Apolo, D'Callaos van demostrar ja des del principi la fermesa de la seva proposta musical i la determinació d'un grup format per 8 persones (inclòs el tècnic de so) que ara mateix es troba en un excel·lent estat de forma i, el més important, amb ganes de menjar-se els escenaris.

   A la qualitat musical indiscutible dels seus músics (dos guitarres, dos percussionistes, un bateria i un baix), la formació egarenca hi afegeix l'energia i la desimboltura de 'La Canija', la seva cantant. Amb una veu privilegiada i potent, que fa les delícies dels incondicionals del rock flamenc dels anys 70, Maribel Martín és tot un terratrèmol dalt de l'escenari que no només engresca els seus propis companys, sinó també el públic. Balla, canta, salta, demana,... tot una demostració d'art que és la cirereta d'aquest gran pastís flamenc, amb reminiscències mestisses i rockeres, que proposa D'Callaos.

    El repertori d'un concert que va durar més d'una hora i mitja gairebé sense aturar-se entre cançño i cançó va incloure temes dels seus dos àlbums publicats, 'De paso' i 'Desde mi balcón', i van destacar amb llum pròpia cançons com 'Libre' -en referència directa a l'anterior discogràfica, amb la que no van quedar gens satisfets-, 'Hasta que salga el sol', 'Dame la vida', 'Los carteles' o 'D'Prestao', potser el hit més reconegut del seu darrer treball, 'Desde mi balcón', que es pot descarregar gratuïtament al seu web.

    En directe un pot entendre millor perquè s'obstinen a definir-se com 'nu flamenc' i aquest desig de diferenciar-se de l'etiqueta 'mestissatge' o 'so Barcelona' que tant es fa servir i que els ha portat a ser comparats amb Ojos de Brujo, per exemple. Així, els D'Callaos no fan servir gens d'electrònica i el hip hop només va ser inclòs en un petit troç d'una cançó, mentre que la seva fusió sembla incloure moltes més reminiscències, ja provinguin del jazz, la salsa -'Oye cómo va', versionada, que serveix per presentar el grup-, el reggae o el rock. Per sobre de tot, no obstant, el que més sóna és flamenc, que molts trobaran a mig camí entre Paco de Lucía a Manuel Santana, passant per Triana o Medina Azahara. Ara mateix, el futur és en mans dels D'Callaos.

Galeria d'imatges del concert

Entrevista a D'Callaos