Dolores Beltrán, més coneguda com 'Dolo', és cantant i lletrista de Pastora i, també, actriu. De caràcter amable i accessible, assegura en el seu web personal ser una persona optimista i gens disciplinada. Es manifesta com un la pot veure dalt de l'escenari, és a dir, engrescada i sincera. Com sinceres són les lletres de les cançons que composa, històries quotidianes en les que qualsevol s'hi pot veure reflectit. Hem volgut parlar amb ella abans del concert que oferira juntament amb Caïm i Pauet Riba el proper dijous al barceloní Razzmatazz, en un dels darrers shows de l'exitosa gira 'Circuitos de lujo' que serà una autèntica festa amb sorpreses incloses.

La gira ‘Circuitos de lujo’ va començar l’1 de març i ja porteu més d’una trentena de concerts… quina valoració fas? Com ha anat la resposta del públic?
Molt bé, la cosa cada cop va a més. Amb el primer disc ens vam donar a conèixer, sobretot gràcies a ‘Lola’. El segon, més intimista i ‘tranqui’, el vam presentar en teatres i escenaris d’aquest tipus. I amb aquest tercer disc, volíem tornar a fer places i estem molt contents perquè la gent vol veure el grup, no és una qüestió ja tan de fenomen mediàtic. I això ens ha costat bastants anys, la veritat. S’ha notat, per exemple, fora de Catalunya. Hem estat recentment al sud i on fa tres anys van venir 100 persones, aquest cop s’hi han plantat 500. Mica en mica, però vas a més.

I respecte a la crítica de l’àlbum? Asseguren que Pastora ha recuperat en aquest tercer treball el nivell que us va portar a ser un fenomen…
No estic d’acord. ‘La vida moderna’ no va funcionar a nivell mediàtic, però el resultat de vendes va ser el mateix que el primer disc, vam guanyar el Premi de la Música, ens van nominar als Grammy… o sigui, és un altre tipus de treball. Molt menys mediàtic, més difícil de vendre, sense tants hits… En canvi, a ‘Circuitos de lujo’ hem buscat tenir més cançons ‘single’. I això fa que et contractin més, perquè tens una cançó que està sonant tota l’estona. Però ja ens venia molt de gust fer això, més ‘rockandroler’ i anar-nos de gira i fer carretera.

Però Pastora dóna la sensació que és en aquest registre on es troba més còmode, en contacte amb la gent i fent directes…
Sincerament, sí. I cada cop tirarem més per aquí. Si ens surt una balada, doncs la farem, però cada cop tirarem més per la contundència del so, molt rockers i molt ‘canyeros’.

Aquest serà el segon cop que us presenteu a Barcelona en aquesta gira després del Palau de la Música el passat mes d’abril… això sí, els escenaris ben diferents.
Sí, al Palau de la Música hi vam participar dins d’un festival i a nosaltres precisament no ens ‘flipa’ actuar en teatres. Però també és un escenari i un altre ritme, i per a la presentació d’un disc doncs no va malament. Però el que nosaltres sempre hem volgut és estar al Razzmatazz, aquest és el nostre objectiu. I per al tancament de la gira, per a la festa i traca final, ens venia de gust fer-ho al Razzmatazz, amb la gent dreta i ballant.

Teniu preparat quelcom especial per a aquest concert? Ja s’ha estudiat bé en Pauet com és el Razzmatazz i les seves possibilitats?
Sí. Hem assatjat molt i tenim sorpreses preparades. Farem temes divertits, ens vestirem de gal·la… Esperem que sigui una súper festa.

I ara, per on ha de continuar el camí musical de Pastora? Us podeu mantenir en el vostre estil, per dir-ho d’alguna manera, o apostareu per innovar?
No ens ho plantegem molt això. Cada disc és una mica l’estat que hi ha. En general, cadascú posa el seu estat i no ens ho plantegem això. Sí que volem tirar molt, com he dit, per l’aspecte més ‘canyero’, amb un objecte molt potent i volem apropar el disc molt al directe. Els dos primers àlbums eren molt d’estudi i aquest darrer ja l’hem fet intencionadament així, més de directe. Va per aquí la cosa. Volem ‘canya’.

Anuncieu al vostre web un nou àlbum de remescles amb dues noves figures de l’escena barcelonina, Sidechains i Catcomplex. Com ho teniu? Què ens pots avançar?
És un projecte paral·lel. És un recopilatori de grans èxits remesclats. Donar-li la volta, sobretot del primer disc, per fer ballar.

Heu protagonitzat el primer videoclip estatal en 3D, ‘Me tienes contenta’, que vau enregistrar majoritàriament al Park Güell… Com va resultar aquesta experiència?
Molt bona. Rodar videoclips, quan comences és com quan es fa realitat el teu somni. Sortim en un videoclip! Però la realitat és que és un conyàs gravar-los, perquè tenen baix pressupost, tot s’ha de fer en un dia, sense dormir, mai el que t’han explicat sobre el guió és ben bé així, sinó molt més cutre… I estàvem una mica decepcionats en aquest sentit. En canvi, el festival DIBA ens va oferir la possibilitat de fer això i va posar tots els mitjans. Va resultar super engrescador. Vam estar tres dies rodant, tots els planos estaven molt estudiats, amb molts mitjans… Jo m’ho vaig passar molt bé. Era com fer cinema als anys 50, perquè aquestes càmeres requerien de que el plànol estigués prèviament molt ben preparat… molt bon rotllo amb l’equip… va ser una experiència molt ‘xula’, la veritat.

D’on surt la inspiració per a aquestes lletres d’històries quotidianes? Tens alguna fórmula màgica per a composar cançons?
No tinc cap fórmula. Intento fer el que a mi m’agradaria escoltar. Quan jo m’emociono amb una cançó que no és meva, intento buscar una emoció així. A més, tinc una capacitat d’abstracció considerable. Molta gent m’ho diu: no et sents rara escoltant-te a tu mateixa? Doncs no, perquè és com si jo ja no hi fos. És una cosa que jo faig, que la gravo i després l’escolto i la vaig perfilant, però jo busco emocionar-me. Quan acabo una cançó, em poso com si fos públic i penso si això emociona, si mola o si és una merda. També és cert que el primer va resultar com més visceral, com una mica el segon, però en aquest tercer ja hi ha un curro molt seriós. Però intento ser sincera.

Són lletres autobiogràfiques? Vas prenent notes que després fas servir?
No, no em cal anotar res. El cervell és molt llest. I a vegades el subsconscient encara és més llest! Tot el que et passa queda dins, i si no ho treus trencant un plat… doncs jo ho trec fent cançons. Cadascú troba la seva manera de treure-ho.

Sincerament, si us demanen a crits que toqueu ‘Lola’, us ve de gust fer-ho o la toqueu perquè esteu ‘obligats’?
Sempre la toquem! Però sí que al principi va ser com un ‘boom’ i ens vam espantar una mica. Recordo al principi que anàvem a fer un concert i ens trobàvem com 8.000 persones cridant sense parar ‘Lola’, ‘Lola’, i ens vam espantar perquè teníem el concert preparat, també li donem molta importància a altres cançons, però amb el temps ara això ja no passa. La gent que ve al concert i paga una entrada ha escoltat el disc i no vol només ‘Lola’, sinó més coses, a més ara ja tenim més cançons ‘canyeres’. Però sí recordo que vam tenir que canviar la cançó d’ordre i la vam posar al final, perquè la tocàvem al principi i molta gent se n’anava…

Assegures al teu MySpace no tenir gaire disciplina… no vivim en un món amb masses limitacions, amb tot molt estipulat?
Segurament. Per mi és bo no tenir gaire disciplina, sense horaris molt marcats i tot això. Jo no en tinc de disciplina, però hi ha qui sí que en té molta i tampoc li serveix de res. Això funciona com funciona. A mi no em serviria. Quan haig de presentar una maqueta, per exemple, ho passo malament, perquè ho deixo tot per al final, em passo tres dies sense dormir,… Per a aquest últim disc recordo que vaig intentar com posar-me unes hores al dia, i crear-me un espai de feina, perquè si no acabava dutxant-me i composant, dinar i anar escrivint… I no em va servir de res.

Com a referents per a la gent jove… quin missatge els pots enviar davant tanta crisi econòmica, davant manca de treball i oportunitats per tirar endavant?
Jo recordo que quan me n’anava de casa jo no tenia un duro. Crisi econòmica jo crec que sempre hi ha… ‘El horno no está para bollos’, i jo no vaig començar a tenir diners fins a que vaig poder viure una mica de la música, però sempre els he aconseguit per viure. Es tracta de no desistir i fer el que vols. Això no t’ho impedeix una crisi. A més, les crisis són bones. A més, crisi en grec vol dir ‘oportunitat’. No és una època dolenta, sinó que és el que havia de passar, perquè no anàvem bé.

També dius de tu mateixa que ets optimista. És el que li cal a la nostra societat, més optimisme?
Sí. La societat i les persones en concret. La gent està com molt descreguda de tot i no mola, perquè si t’has de fotre una hòstia te la fotràs igual. I mentrestant, intenta gaudir tot el que puguis.

Decàleg d'intencions

Pastora. Dijous 23 d'octubre'08. Sala Razzmatazz, BCN. 21.30 h. 18 / 22 €

+ info