A Andrés Calamaro (Buenos Aires, 1961) no li calen gaires presentacions a casa nostra. Ens ha visitat un munt de cops i tothom en té una referència musical, bé de la seva etapa de Los Rodríguez o bé dels seus treballs en solitari. Ara arriba a Barcelona per presentar el seu darrer àlbum, 'La lengua popular', en concert a la sala Razzmatazz (dimecres 3 de setembre) i hem volgut parlar amb ell per a que ens expliqui, mentre es desplaça de Múrcia a Valladolid i abans d'arribar a la capital catalana, en quin moment es troba de la seva trajectòria professional, com ha el·laborat aquest darrer disc i què podem esperar d'aquest retrobament del públic català amb el rocker argentí.

Amb una discografia tan extensa, què representa el teu darrer àlbum ‘La lengua popular’ dins la teva trajectòria?
És profund i sona a col·lecció de cançons antibales.

Amb quantes cançons et vas presentar aquest cop a l’estudi? Com selecciones les que finalment s’editen?
Vaig arribar a l’estudi amb un grapat de cançons, amb totes les meves cançons. Vam provar algunes, en vam descartar d’altres i vam escriure la meitat del disc durant la gravació.

Publiques com solista, col·labores amb altres artistes, tens molt de material inèdit que en alguns casos s’ha pogut escoltar a internet, segur que ja estàs composant nous temes… Calamaro només viu per a la música? La música és la teva vida?
El rock m’ho ha donat tot. Jo li vaig donar la meva vida, és veritat, i me l’ha tornat!

Què suposa Ariel Rot a la vida de Calamaro, a la teva trajectòria artística? Es pot tornar a produir un retrobament en el futur?
Ariel és un amic i un company, a més d’un gran artista de rock i de la guitarra. Sens dubte, va ser important per a mi trobar-me amb aquest senyor, com ho va ser trobar-me amb Gringui Herrera, Beto Satragni, Miguel Abuelo, Cachorro López, Marcelo Scornik… Sens dubte, res hagués estat igual sense ells i el seu talent, que em va alimentar.

Diu la biografia del teu web que vas néixer educat en el feminisme, la tolerància, la cultura i la llibertat. T’agrada el món que ens ha tocat viure?
Més que agradar-me, m’encanta! A més, és l’únic que tenim: beneeixo cada dia que continuo respirant sobre aquest sòl mundial.

Vius a cavall entre Buenos Aires i Madrid. Crec que a tots dos llocs has pogut constatar que la gent és farta de la classe política… tenim els polítics que ens mereixem? Com es pot canviar aquesta situació?
Llegint llibres?

Quina opinió et mereix Cristina Kirchner? Pot aportar solucions als problemes de la societat argentina?
Respectaré amb afecte la investidura democràtica.

És lògic l’estat d’ànim més aviat pessimista entre els més joves de cara al futur? És possible transmetre’ls un missatge d’optimisme?
Sí que és possible: siguin optimistes!

Com anunciaria Andrés Calamaro el seu concert a Barcelona? Què poden esperar els barcelonins d’aquest concert?
Compromís. Un concert de rock amb tots els seus ingredients sagrats. A més, ja em coneixen el suficient.

Per què tocaràs finalment al Razzmatazz i no, per exemple, al Sant Jordi?
No crec que la temporada aguanti un Sant Jordi, però el Razz és un lloc molt noble, un lloc de rock de veritat. Tots toquem al Razz, em sembla perfecte. No sabia que havíem renunciat al Sant Jordi, per tant no estic assebentat del que es mou darrere… són detalls superflus, no em sento pas una víctima de la situació econòmica mundial, o no més que qualsevol altre.

Ja has tocat vàries vegades a Barcelona. Com és el públic català? És tan fred com asseguren alguns artistes?
El meu darrer concert a Barcelona va ser èpic… extraordinari, eufòric. Sempre arribo encantat a Barcelona.


Decàleg d'intencions

+ info: Web Andrés Calamaro
            Web Sala Razzmatazz
            Web Last Tour International