No vam parar de resar durant tot el dia. Creients i no creients. Si us plau, que no plogui durant el concert de Radiohead. La resta no importava tant. Els déus ens van escoltar i vam tenir una tarda bastant tranquil·la en quant a temps. I de fet, de concerts també, ja que la massa no estava molt motivada. A primera hora de la tarda hi havia molt poca gent pel Parc del Fòrum, el que va provocar que en els primers concerts el públic, bona part d’ell format per estrangers, es mostrés poc enèrgic, que era allà com si estigués de passeig, xerrant amb els col·legues mentre feien unes birres. Estava clar que el grup estrella era Radiohead, però abans d’aquest moment àlgid es va trobar a faltar una mica de caliu.
   El concert de Radiohead va acaparar tota la atenció, com ho mostrava el nombre d’assistents, més de 20.000 persones, el moment de major afluència, és clar. I una vegada va acabar, era el torn de l’ENEMC (Ensemble Nacional d’Espanya de Música Contemporània) o dels engrescats Modeselektor. Ara bé, on s’ha vist un festival que acaba a les dotze i quart? Això no està bé muntat. Per contra, s’ha de reconèixer una certa consciència ecològica que es veia en els gots, horaris, etc., així com la bona organització. Tot indica que hi haurà una segona edició, i per patrocinadors que no sigui, però l’any que ve caldria estudiar l’horari. Respectant els veïns, però també garantint l’oferta del què és un festival. Amb començar, i acabar, una mica més tard ja n’hi ha prou.

Crítica Radiohead

'Flipant en colors'
No hi ha paraules per descriure-ho. El de Radiohead era el condert del dia, pero no ens esperàvem tant. Va començar puntual amb un desplegament tècnic impressionant. L'escenari era enor-me, decorat amb leds que penjaven de l’escenari cre- ant imatges impossibles, i amb una qualitat del so increïble (fins i tot de lluny s’escoltava com si estiguessis davant).  Van repassar cançons de l’últim àlbum, com ‘15 steps’, amb la que van començar, ‘Nude’ o ‘All I need’. I també temes que els han consagrat com a una de les millors bandes, com ‘Idiotheque’, ‘Airbag’, ‘Paranoid android’ o ‘Bones’, amb la que van acabar. Vam trobar a faltar hits mítics que es va compensar amb uns Radiohead enèrgics i eclèctics que van demostrar que saben com fer gaudir el personal. Va ser un concert en el que la persona que tenias al costat t'havia de pessigar per tal de no pensar que estàvem somiant desperts. Excel·lent.