Era la 17a vegada que tocava a Barcelona. No era cap novetat, però se n’havia tornat a parlar com si fos el primer cop o un concert únic. La relació Barcelona-Springsteen, que dóna per fer una enciclopèdia, tenia ahir un nou capítol a un dels millors escenaris de la capital catalana, el Camp Nou, tot i que només reservat per a ‘bèsties escèniques’ com el propi Boss o els U2.
   L’aspecte era inmillorable. 75.000 persones congregades –ben puntuals, a diferència d’un espectacle que va començar amb 40 minuts de retard i que va fer inútil la mesura empresa per TMB d’allargar fins a la 1 el servei de metro- , molta calor, moltes ganes, un gran escenari –com de costum, gran però sobri i amb petites passarel·les per apropar l’ídol als fans- envoltat de dues pantalles enormes sobre les que onejaven una bandera dels Estats Units i una senyera i, el més important, segurament el millor grup per posar potes enlaire tot un estadi de futbol.
   I, per segona nit consecutiva, l’E Street Band, liderada per un Bruce eufòric i conscient de la bogeria que genera allà per on passa, molt especialment a Barcelona –“aquesta serà una nit fantàstica amb els meus amics!”, va escridassar-, va oferir un show brutal de 3 hores de duració on van tocar fins a 27 temes, un rere l’altre gairebé sense descans, un menys que la nit anterior. Pel que fa al setlist, la gran juguesca de tots els springsteenians d’arreu, Bruce va apostar en aquesta segona nit barcelonina del Magic Tour –i que tancava la gira europea- per temes adreçats als fans més fidels, més autèntics, a diferència del primer show, on va apostar una mica més pels grans hits.

Tenth Avenue Freeze-Out per a l'obertura
Ja d’arrencada va començar amb 'Tenth Avenue Freeze-Out', un tema de mitjans dels 70’ de Born to Run, per continuar amb 'Radio Nowhere' (Magic) i un nou canvi per al tercer tema amb ‘Lonesome Day’ (The Rising). Tot seguit, la primera variació sobre el propi setlist que Bruce va dissenyar per al concert i que es pot veure a la pròpia web de l’artista escrit del seu puny i lletra, ja que va introduir ‘Prove it all night’ per continuar amb les previstes ‘Darkness on the Edge of Town’ –la devoció del Boss per aquesta cançó, i per l’àlbum al que dóna nom, és incontestable- i ‘Spirit in the night’, el tema més antic que va tocar durant tot el concert (de l'àlbum Greetings from Asbury Park).
   Després d’aquest bloc inicial, l’E Street va atacar temes dels 80’, com una sorprenent ‘Light of Day’ (només ‘publicada’ en el Plugged de la MTV) i ‘Working in the highway’. Va arribar el torn de les peticions del públic, que exposaven les seves preferències en cartells que intentaven, a primera fila, que el seu ídol agafés. La primera petició premiada va ser ‘Tougher than the rest’, únic tema del Tunnel of Love que es va escoltar i pensat per al lluïment d’en Bruce i Patti Scialfa, la seva dona –mentre Nils Lofgren s’amagava al costat de la bateria, al fons de l’escenari…- . Després, ‘This Hard Land’ –un premi per als fans més fidels, als que Bruce permetia apropar-se a l’escenari durant l’acústic The Ghost of Tom Joad Tour mentre se la interpretava a mode de premi-, ‘Youngstown’, el greatest hit ‘Murder Incorporated’ i ‘The Promised Land’.
   Tot seguit, dos moments àlgids: ‘Livin' in the Future’ (Magic), amb una presentació recordant al públic que hem de lluitar per a que no es retallin drets civils com al seu país, i una nova cançó seleccionada entre les peticions, ‘I’m goin' down’, que un atònit Springsteen no va poder obviar ja que es tractava d’un petit marcador electrònic sobre el que anaven passant les paraules ‘I’m goin’ down, down, down, down’. El show anava in crescendo. I el Boss, cada cop més eufòric.
   Per a la part final del concert pròpiament dit va deixar ‘Mary’s Place’, ‘The Rising’, ‘Last to die’ (sobre els soldats morts tant a l’Afganistan com a Iraq), ‘Long walk home’ i ‘Badlands’, el quart tema seleccionat de l'esmentat Darkness on the Edge of Town.

Bisos amb 'Detroit Medley' i 'Rosalita'
I va arribar l’hora dels bisos, que en el cas d’Springsteen és com mig concert més. Si el primer dia va tocar ‘The River’ –àlbum, per cert, juntament amb ‘Nebraska’del que no va tocar cap cançó-, aquest cop era el torn de ‘Thunder Road’, himne springsteenià per excel·lència. I, de sobte, una nova sorpresa amb ‘Detroit Medley’, un popurri format per 3 cançons (Devil with the blue dress, CC Rider i Good Golly Miss Molly) que, la veritat, molts dels presents al Camp Nou ni coneixien.
   Després de l’habitual ‘Born to run’ amb llums enceses, un nou premi per als fans més exigents: ‘Rosalita (come out tonight)’, publicat a The wild, the Innocent and the E Street Shuffle, i l’emotiva ‘Bobby Jean’. La penúltima, un tema de les Seeger Sessions, ‘American Land’, amb ritmes celtes per fer botar a tothom, i un extra final –amb el seu fill a l’escenari, tímid i desbordat davant la vitalitat del seu pare- amb la versió del famós ‘Twist and shout’ dels Beatles que tant li agrada arrencar un cop i un altre quan ja sembla acabat entre l’èxtasi total del públic. Curiós final amb un tema que no es seu, quan el seu repertori té cançons per donar i regalar, en el que sembla un homenatge a un públic europeu que sempre l’ha acollit de manera fantàstica.
   No ho sabrem mai si aquest és el darrer concert de Bruce Springsteen a Barcelona, o si és el darrer amb l’E Street Band. Als seus 58 anys, el de Freehold (New Jersey) se’l veu en forma. I amb ganes, que és el més important. I sap el que cal donar al públic, sobretot al més incondicional, tot i que va resultar una mica exagerat tanta insistència a enfocar els ‘caretos’ al·lucinats dels fans de la primera fila davant l’ídol –inclús un li oferia el seu petit fill, que no debia passar dels 5 o 6 anyets-, els primeríssims primer plans de les mans tocant les del ‘mesies’ Springsteen (amb un rosari penjant del coll i arrecada en forma de creu), que inclús els va ‘batejar’ amb aigua… i una afortunada, que a ben segur no haurà aconseguit dormir encara, es va endur la seva harmònica.
   “Per nosaltres sou especials, us estimem Barcelona!”. Barcelona també t’estima, Bruce. Ja ho saps.

 Setlist (20-7-08)

1. Tenth Avenue Freeze-Out (Born to Run, 75)
2. Radio Nowhere (Magic, 07)
3. Lonesome Day (The Rising, 02)
4. Prove it all Night (Darkness on the Edge of Town, 78)
5. Darkness on the Edge of Town (Darkness..., 78)
6. Spirit in the Night ( Greetings from Asbury Park, 73)
7. Light of Day (Plugged, 93)
8. Working on the Highway (Born in the USA, 84)
9. Tougher than the Rest (Tunnel of Love, 87)
10. This Hard Land (Greatest Hits, 95)
11. Youngstown (The Ghost of Tom Joad, 95)
12. Murder Incorporated (Greatest Hits, 95)
13. The Promised Land (Darkness on the Edge of Town, 78)
14. Livin' in the Future (Magic, 07)
15. I'm Goin' Down (Born in the USA, 84)
16. Mary's Place (The Rising, 02)
17. The Rising (The Rising, 02)
18. Last to Die (Magic, 07)
19. Long Walk Home (Magic, 07)
20. Badlands (Darkness on the Edge of Town, 78)
-
21. Thunder Road (Born to Run, 75)
22. Detroit Medley
23. Born to Run (Born to Run, 75)
24. Rosalita (come out tonight) (The Wild, The Innocent and the E Street Shuffle, 73)
25. Bobby Jean (Born in the USA, 84)
26. American Land (We shall overcome: the Seeger Sessions, 06)
27. Twist and Shout