Aquest dissabte 18 manifestants de tot l’Estat aglutinats a la plataforma No quiero transgénicos! confluiràn a Zaragoza per demanar “una alimentació i agricultura lliures de transgènics”. La protesta, convocada per Greenpeace, Transgènics Fora!, Supermercados No Gracias, RepsolMata, Som Lo Que Sembrem, Grup de Treball contra els 'petroaliments', Ingeniería Sin Fronteras i el Observatorio de la Deuda a la Globalización, tanca una setmana farcida d’activitats que van ser pensades per a difondre a tot l’estat que els cultius transgènics perjudiquen el medi ambient i la salut. 

De fet, actualment Espanya és el productor més important de transgènics d'Europa, amb unes 80.000 hectàrees cultivades només al 2008. Catalunya i Aragó són les dues regions europees amb més superfície cultivada. A l'última collita aproximadament 25.000 hectàrees van ser produïdes a Catalunya, que ocupa un trist segon lloc entre els territoris que més transgènics produeixen. 

Efectes sobre la salut 

Els grups antitransgènics al·leguen que no hi ha investigacions suficients sobre els efectes que poden tenir en la salut humana. “No sabem (fins a quin punt els transgènics són perjudicials per a la salut) perquè no s’han fet les anàlisis adequades; només sabem que són dolents a llarg termini” perquè “impedeixen que els òrgans i les cèl·lules funcionen bé”, deia la setmana passada en una entrevista a La Vanguardia el Dr. Gilles-Eric Séralini, expert de la Comissió Europea en transgènics. 

Séralini afegia també que és necessari instar als governs que facin públics els resultats d’aquestes anàlisis, encara que es complicat perquè les companyes que registren les patents sobre les plantes dels transgènics (soia, blat de moro, cotó i colza) tenen el dret a cobrar els royaltis pel seu consum. Les empreses que tenen el control d’aquests drets seran, en el futur i segons apuntava l’expert, reines “del món”. Actualment només quatre empreses controlen el 90% del mercat dels transgènics. 

A més del efectes sobre la salut, els transgènics deterioren el medi ambient i la vida silvestre, expliquen les entitats organitzadores dels actes d’aquesta setmana. “Més del 80% dels cultius transgènics són tolerants a herbicides, pel que s'incrementa el seu ús. La resta són plantes amb propietats insecticides que també afecten a la fauna beneficiosa”, argumenten. 

D’altra banda, diuen, els transgènics “produeixen contaminació genètica” perquè contaminen altres cultius tradicionals o ecològics, destruint l'agricultura familiar, pel que la seva coexistència no és possible. Per últim, expliquen, no solucionen la fam en el món sinó que l’agreugen. 

L’opció passa per la sobirania alimentària i l’agroecologia 

Davant la producció d’aliments transgènics, els moviments socials reivindiquen la Sobirania Alimentària i l’agroecologia com “alternatives responsables, viables i urgents per fer front a l’agreujament de les actuals crisis globals (financera, ecològica, alimentària i energètica)”. 

Aquestes opcions proposen la construcció col·lectiva d’alternatives al model agroalimentari i social hegemònic. “La reivindicació que planteja és molt clara: el control de l’agricultura i l’alimentació han d’estar en mans de pagesos i consumidors, no pas en mans del lliure mercat”, explica en Xavier Montagut, President de la Xarxa de Consum Solidari, al document Petroaliments o sobirania alimentària que va produir la plataforma.
A la pràctica, això és pot traduir en l’autogestió i priorització de l'economia local, els preus justos per als pagesos, l'accés a la terra i el control sobre els recursos productius per part de la comunitat. 

Mentrestant i com a consumidors, “tenim el dret i la responsabilitat de conèixer i decidir com i on es produeixen els nostres aliments i reconstruir els vincles entre el camp i la ciutat. En Aragó es troba la major superfície de transgènics de tota la Unió Europea. Molts països els han prohibit, però Espanya segueix facilitant la seva expansió”, denuncien els organitzadors dels actes.