La imatge del Primavera Sound d’enguany, i segurament de totes les edicions anteriors, és la de les esplanades davant els escenaris plenes de gots de plàstic buits. Ben content que haurà quedat el patrocinador principal. I simptomàtic del munt de gent que ha gaudit, aquest cop també, de l’event. Diuen les estadístiques que un 5% menys d’assistència. Tant se val. Si algú va assistir-hi, sabrà que va ser un nou èxit. I el programa es mereix una bona nota. Amb prop de 150 concerts i una setmana de festival, és lògica l’allau de comentaris negatius i positius respecte als grups convocats.
   El primer que caldria destacar és l’excel·lent organització per a un show d’aquest tipus. Si no, llegiu alguna crònica del recent Electric Weekend de Getafe, per exemple... Després, el bon rotllo del personal assistent. I sí, un munt de ‘guiris’, però a veure si ara això serà una novetat tractant-se de Barcelona! Val a dir que els organitzadors van fer tot un esforç ben dissenyat per agradar. N’hi havia prou amb capficar-se en un backstage i gaudir de l’ambient regnant...
   Anem amb la música. Els caps de cartell, Portishead, van mostrar-se propers a la gent deixant-se ‘tocar’. Així, no només vam ballar amb ells a l’Auditori, sinó que també vam parlar amb la mateixa Beth Gibbons a la zona VIP, que ens va asegurar que s’ho estava passant d’allò més bé a BCN. Com agrada Barcelona a la gent de fora.
 La veu de Rufus Wainwright, davant el piano o amb la guitarra, va destacar amb llum pròpia. Alguns diran que avorrit, altres diem que excel·lent. També es mereixen menció especial Animal Collective, que van posar el seu pop psicodèlic farcit d’electrònica al servei de la festa. Cat Power, tot i que potser s’esperava una mica més, va tenir una bona actuació. I aquesta veu fosca, alhora que sensual, no és una errada tècnica, sinó que és així. Menció especial per a El Guincho, un canari que barreja electrònica amb ritmes tribals. Al més pur estil Carlinhos Brown, va posar milers de persones a ballar. També queda a la memòria l’‘slam’ del bateria dels japonesos Boris després d’atronar un gegant gong en l’ATP Stage. I del seu atronador concert mentre el trip-hop de Portishead regnava cinc-cents metres més enllà... I per acabar, el CD Drome, on Model 500 i Robert Hood van portar, efectivament, el ‘brikindans’ amb el seu techno ‘detroitià’.