De Porc i de Senyor...
Diu el refranyer que “de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena”; a diferencia de la mena de Senyors que ens governen des de Madrid, i els que ens administren des de la Generalitat de Catalunya, tenim la sort de poder gaudir de una mena “Ibèrica”, que no te res a veure amb la mena Ibèrica que ens esta governant, perquè dels uns se n’aprofita tot, i dels altres “Ibèrics” no es pot aprofitar res, perquè tot es fals, sobreposat, malcriat i pervers.
Tot i no tenir massa clar políticament tot aquest joc de circumstancies i criteris que la meva ignorància acapara, quan semblava que aquest país havia deixat enrere el mal son de la dictadura franquista, hom tenia l’esperança de que aquest país (Ibèric) podia fer front a totes les adversitats, si tothom pujava dalt del carro que ara diu el Sr. Zapatero, que tots hem d’empènyer; però aquesta esperança que ja soc manifestat es veié tocada de gravetat durant el període del Sr. Felipe González Márquez, un socialista pobre que ara ja es ric, i que cobra per donar consells, o per tant sols enraonar per no dir res; que no es va assabentar de res tan important com els Gal, i els fons (fondos) reservats, i encara no en sap res.
De l’època del Sr. Aznar, hom te el regust ofensiu del suport autoritari i particular donat al seu amic Bush, per la invasió de l’Iraq buscant allò que ells ja sabien que no existia, i entre altre raons evidents de l’ideari franquista, el despotisme envers Catalunya i als catalans, que tot i dir que som un destorb al seu desenvolupament d’Espanya, no ens volen alliberar, per així poder-nos continuar espoliant.
Desprès de fer aquesta esquifida anàlisi d’un passat que encara és viu, em queda el present i el futur per intentar visionar, que si haig de ser honest, haig de dir que em sento menyspreat, decebut i manipulat, tota vegada que el meu vot ha estat venut a unes sigles que no corresponen a cap partit polític de Catalunya, i que per acabar de reblar-ho, el seu President i a l’hora President del govern de l’Espanya Ibèrica digué que el PSC era ell, en referència a possibles controvèrsies al Congrès dels Diputats; jo no formo part de cap partit polític, però fent ús del meu dret de vot no deixo cap comicis sense la meva participació; i aprofitant l’incís del President del Govern espanyol i alhora del PSOE, voldria dir al Sr. Montilla, President del PSC, que a part de ser el President de la Generalitat de Catalunya, perquè part dels catalans ho varen voler, també es President d’un partit, que per mes que el Sr. Zapatero digui, no hauria de ser mai esclau del PSOE, formació política que, segons les sigles, els empresaris i els adinerats no hi tenen cabuda, a diferencia del PSC, que admet tothom que vulgui apostar per aquesta opció política; però que el mes important és que al Congrès dels Diputats Catalunya no podrà defensar mai els seus interessos, perquè no pot fer-hi oposició, i d’això se’n val el Sr. Zapatero; i així, Sr. Montilla, Catalunya no aixecarà mai el cap, per més que vostè s’esmerci a voler ser un bon català de Còrdova; insistir a voler donar suport a un govern que fa bandera de les seves mentides és mostrar la feblesa i la manca de projectes de futur per Catalunya; desprès de la retallada de l’Estatut, això no te qualificatiu, si analitzem els últims esdeveniments envers el finançament i el TC, Solbes i Zapatero.
Màrius Viella. La Bisbal d’Empordà