Diego ‘El Cigala’ va quedar, sembla ser, tan enamorat de la música caribenya com els seus seguidors del disc que va arranjar amb Bebo Valdés, ‘Lágrimas negras’, ja que el flamenc pren el mateix caràcter a ‘Dos lágrimas’, el seu nou àlbum, i, si és que és possible, el porta encara més enllà.
   Segurament, qui s’hagi sentit encisat amb la sorprenent barreja del pianista cubà amb la veu flamenca, ho tornarà a fer amb el nou disc d’El Cigala, on, acompanyat de nou d’un combo gairebé exclusivament cubà, s’atraveix a fer versions més arriscades de temes tan classics com ‘Dos gardenias’ (excel·lent), de la cubana Isolina Carrillo. Però també rescata el sentiment pur del bolero en peces tan exquisides com ‘Te extraño’, del mexicà Armando Manzanero, i s’endinsa en ritmes obertament afroantillans I inclús en el tango, amb ‘Caruso’, de Lucio Dalla.
   En una xerrada ‘on-line’ d’El Cigala amb els seus seguidors al web d’El País, l’artista va dir, d’entre les respostes més rellevants, el següent:

Amb quin artista que en un principi no hi tens res a veure t’agradaria col·laborar?
Amb Andrés Calamaro.

Per què vas escollir el tango? Em fa feliç la teva elecció! Com ho veus el fet de compartir un escenari amb Calamaro?
Vaig escollir el tango perquè pertany a això que jo anomeno els sons de l’ànima, i em sento còmode amb el tango. No haig de deixar de ser flamenc per cantar tangos. Sempre és un plaer compartir amb Andrés Calamaro qualsevol cosa, som grans amics.

Podries definir el teu disc amb un color, un sentiment, un lloc, un record?
Amb vermell.

Hola Diego, quins són els teus tres artistes favorits?
Camarón, Paco de Lucía i Ray Charles, tot i que hi ha molts més.

Com s’entén aquesta fusió de cante jondo i música cubana?
No és qüestió d’enteniment, sinó de sentiment.