El Festival Cruïlla de Cultures, que ja porta quatre edicions celebrant-se a Mataró, va aterrar dissabte passat al Parc del Fòrum de Barcelona. En una única i maratoniana jornada de més de 10 hores, la gent de l’organització del Cruïlla va demostrar que es pot dur a terme un festival d’una manera impecable. Dos escenaris disposats a la zona central del Parc del Fòrum, en els que es van anar alternant els onze grups i solistes que formaven part del cartell, i una zona de DJ’s van esdevenir el marc perfecte per a un festival que ha tancat un estiu farcit de propostes musicals.
    A primer cop d’ull, el cartell podia semblar una mica eclèctic, però sens dubte aquest festival va tenir una unitat i una coherència que més d’un dels grans festivals no ha demostrat. Prenent com a eix central les músiques d’arrel i de mestissatge, el Cruïlla BCN es va passejar per diversos estils, des del hip hop al ragga, passant pel dub, el reggae, la rumba, el jazz i l’electrònica, amb la fusió com a element aglutinador.
   Els plats forts del festival van ser les actuacions de la nit. A les 21.20 h. els francesos de Le Peuple de l’Herbe van pujar a l’escenari i van començar a escalfar l’ambient. No era el primer cop que els de Lió es presentaven a Barcelona, ja que tres anys enrere havien estat a l’Apolo com a suport de Sergent García. Però la incorporació del trompetista i teclista N’Zeng va capgirar el show del tot, amb un so que els va apropar a l’acid jazz dels noranta tot i que sense perdre ni una mica l’energia habitual d’aquesta banda.
   Després va arribar el torn dels madrilenys Canteca de Macao, un combo nascut a barri del Rastro. Van presentar un directe potent i contundent, que va barrejar elements de rumba, reggae, ska, flamec i punk, on també es van incloure un show de dansa i jocs malabars amb foc inclòs.

L'adéu d'Amparanoia
Sobre les 23.30 h. la gent va començar a moure’s d’un escenari a l’altre. Era el torn d’Amparanoia (a la imatge), un dels grups més esperats de la nit. Aquest any Amparo Sánchez va anunciar l’acomiadament del grup i el Cruïlla es presentava com una de les parades del Bye Bye Tour. Recolzant-se en una banda multitudinària, formada per una desena de músics provinents de llocs tan diversos com Bulgària, Suïssa, Veneçuela, Cuba i d’arreu de l’estat espanyol, Amparo va oferir un concert molt emotiu en el que va repassar gran part dels èxits dels onze anys de trajectòria d’Amparanoia. Van sonar temes com ‘En la noche’, ‘Somos viento’ (dedicada als zapatistes), ‘Mi amor se fue’, ‘Buen rollito’ o ‘Ella baila bembe’. Un video que il·lustrava els diferents moments viscuts per la banda va servir de teló de fons per a tot el concert. Amparo va reivindicar constantment el paper de la dona i va clamar contra la violència de gènere. Era una nit especial, el seu fill complia 10 anys i Amparo el va convidar a pujar a l’escenari i ballar amb ella.

Asian Dub Foundation, els més esperats
I amb els ànims ja ben encesos, aleshores va arribar el torn d’Asian Dub Foundation. Va ser el directe més explosiu de la nit, amb la seva incendiària barreja de drum and bass, hip hop, ragga, electrònica, potentíssims riffs de guitarra i lletres amb elevat compromís polític i social que no van deixar indiferent a ningú. N’hi havia prou amb pujar-se una mica a les graderies del Parc del Fòrum per veure al públic botant de manera gairebé descontrolada. Van avançar temes del seu nou treball, ‘Punkara’, i van tocar hits com ‘Flyover’. La denúncia social va venir de la mà de ‘We want your oil’ i ‘Fortress Europe’, una crítica a la duríssima política de tancament de fronteres de la Unió Europea.
   Eren ja les 2.30 h. de la matinada, però el Fòrum continuava ple a vesar. Aleshores van pujar a l’escenari la cantant brasilenya Lilian Vieira i els cinc integrants del grup Zuco 103. El combo holandès-brasileny va donar tota una lliçó, fusionant la més fina electrònica amb la sensualitat i cadència de la música brasilenya d’arrel. Aleshores el Fòrum es va transformar en un gran pista de ball a l’aire lliure, on els brasilenys ballaven com si es trobessin al bell mig del ‘sambòdrom’ de Rio.
   I quan ja tothom començava a marxar cap a casa, cap a les 3.30 h. de la matinada, van aparèixer la Always Drinking Marching Band i la Banda del Surdo, barrejant-se amb la gent, tocant les seves fanfàrries i posant un punt i final daurat a una jornada intensa i festiva.